Primers habitants.

Primer torroellenc, Adisclus

Si bé no té gaire sentit considerar estrictament “torroellencs” els antics pobladors de la zona, no em sé estar de dedicar-hi tan sols uns paràgrafs en aquest primera passejada.

Em referiré, doncs, potser massa de pressa, als homes del cau del Duc, de fa 300.000 anys, anomenats Homo heidelbergensis, antecessors dels Neanderthals. Us heu fixat que el cau del Duc té forma ideal per habitar-hi, encarat al sol, protegit de pluges, arrecerat de tramuntanades?

També molt breument, cal citar els antics poblats agricultors i ramaders de fa uns 3.000 anys, de cabanes fetes de troncs i pedres del puig d’en Mascaró i de la Fonollera, al sud del Ter, dels primers coneguts de Catalunya. En aquella època també vivien petits nuclis de pobladors a la muntanya. Tots ells varen deixar restes funeràries al cau dels Ossos, al cau de l’olivar d’en Margall, al cau d’en Calvet…
Amb els segles, els indígenes coneixen i negocien amb els pobles de la Mediterrània; se n’ha trobat vestigis a sota el Tossal Gros. Apareixen camins. És famós el d’Empúries, entre la ibèrica Ullastret i la grega Emporion, que circumdava l’estany de Bellcaire, per sobre els contraforts de la banda de tramuntana del Montgrí.
Quan arriben els romans, la població s’estén pel territori. Hi ha traces de poblament d’aquesta època a Santa Maria del Mar, a la Torre Gran, i sobretot a la Gruta, (entre Torroella i la Torre Begura), una de les vil·les romanes més importants de Catalunya. A l’altra banda de muntanya, al peu del camí d’Empúries, hi ha restes també d’un establiment romà, al lloc on segles més tard s’aixecà Santa Maria de Palau, prop de Sobrestany.

S’ensorra l’imperi romà, arriben diversos pobles germànics, dominen els visigots, i l’any 714 els sarraïns ocupen l’Empordà, però són aturats a França. Comença la reconquesta, i es crea la Marca Hispànica, sota protecció dels francesos.
L’any 785 és alliberada Girona.