| Huellas en la arena Una noche en sueños vi
que con Jesús caminaba
junto a la orilla del mar
bajo una luna plateada. Soñé que veía en los cielos
mi vida representada
en una seria de escenas
que en silencio contemplaba. Dos pares de firmes huellas
en la arena iban quedando
mientras con Jesús andaba
como amigos conversando. Miraba atento esas huellas
reflejadas en el cielo,
pero algo extraño observé
y sentí gran desconsuelo. Observé que algunas veces,
al reparar en las huellas,
en vez de ver los dos pares,
veía sólo un par de ellas. Yobservaba también yo
que aquel solo par de huellas
se advertía mayormente
en mis noches sin estrellas. En las horas de mi vida
llenas de angustia y tristeza,
cuando el alma necesita
más consuelo y fortaleza. Pregunté triste a Jesús:
“Señor, ¿Tú no has prometido
que en mis horas de aflicción
Siempre andarías conmigo…? Pero noto con tristeza
que en medio de mis querellas
cuando más siento el sufrir
veo sólo un par de huellas. ¿Dónde están las otras dos
que indican Tu compañía
cuando la tormenta azota
sin piedad la vida mía? YJesús me contestó
con ternura y comprensión:
“Escucha bien, hijo mío,
comprendo tu confusión. Siempre te amé y te amaré,
y en tus horas de dolor
siempre a tu lado estaré
para mostrarte Mi Amor. Mas si ves sólo dos huellas
en la arena al caminar,
y no ves las otras dos
que se debieran notar, Es que en tu hora afligida,
cuando flaquean tus pasos,
no hay huellas de tus pisadas
porque te llevo en Mis brazos”. | Petjades a la sorra
Una nit vaig veure en somnis
que caminava amb Jesús
a la vora de la mar
sota una lluna platejada.Vaig somiar que veia al cel
la meva vida representada
en un seguit d’escenes
que contemplava en silenci. Dos parells de petjades fermes
a la sorra quedaven impreses
mentre caminava amb Jesús
parlant-hi com dos amics. Mirava amb atenció aquestes petjades
reflectides al cel,
però vaig veure una cosa estranya
i vaig sentir un gran desconsol. Vaig observar que algunes vegades,
quan mirava les petjades,
en comptes de veure’n dos parells
només en veia un. I observava també
que aquell parell de petjades solitàries
s’advertia sobretot
a les meves nits sense estrelles. A les hores de la meva vida
plenes d’angoixa i tristesa,
quan l’ànima necessita
més consol i fortalesa. Trist, li vaig preguntar a Jesús: “Senyor,
no havies promès
que a les hores d’aflicció
sempre aniries amb mi…? Però noto amb tristesa
que enmig dels meus laments,
quan pateixo més,
veig només un parell de petjades.. On són les altres dues
que indiquen la teva companyia quan
la tempesta fueteja
sense pietat la meva vida? I Jesús em va contestar
tendrament i amb comprensió:
“Escolta bé, fill meu,
comprenc la teva confusió. Sempre t’he estimat i t’estimaré,
i a les teves hores de dolor
seré sempre al teu costat
per expressar-te el meu amor. Però si veus només dues petjades
a la sorra en caminar,
i no veus les altres dues
que hauries de notar, És que en la teva hora afligida,
quan les teves passes vacil·len,
no hi ha senyal de les teves passes
perquè et porto en els meus braços”. |
Hondures
