Activitats culturals transversals
El meu article del mes passat acabava fent algunes consideracions sobre les programacions culturals. Sovint no hi ha més remei que programar un acte sense cap lligam amb altres. No obstant això, sempre que es pot, sóc partidari de la interrelació entre les diferents manifestacions culturals. Donar un sentit a tota l’oferta cultural és el que marca la diferència de les programacions, siguin expositives, musicals, d’arts escèniques, etc. i encara, en certs casos, és factible establir relacions entre institucions i iniciatives privades per aconseguir meravelles sense caure en dirigismes, simplement sumant esforços i entusiasmes per arribar a resultats harmònics gràcies a la participació dels diferents agents implicats.
L’estiu, amb la forta presència de població de vacances a l’entorn de Torroella, permet sumar al consolidat i prestigiós Festival de Música altres programacions. Per exemple, exposicions d’escultures a l’aire lliure que podrien generar, a la vegada, conferències, taules rodones i altres activitats lligades per un fil conductor. A Torroella tenim un bon grapat d’exemples de col·laboracions fructíferes i programacions amb sentit. Aprofundir en aquesta línia ens descobrirà unes possibilitats immenses i increïbles.
La cultura consumista
Hi ha un determinat tipus de polítics (ho sé per experiència de quan gestionava museus), a qui l’únic que interessa són les audiències: “Quanta gent va passar pel museu l’any passat?” No els importen els visitants, sinó els consumidors; més que despertar consciències aposten pel marxandatge. És clar que té importància l’èxit de públic, però no és l’únic paràmetre que cal tenir en compte a l’hora de fer balanç del funcionament d’un establiment cultural. Es pot socialitzar la cultura sense caure en la frivolitat. De què en fem de tenir èxit d’entrades si aquells que assisteixen a un acte en surten de la mateixa manera que hi han entrat? Si el director d’un museu, per exemple, no intenta que el visitant s’interpel·li, no compleix una de les seves principals missions. “El que importa de l’art és la seva vida subterrània, allò que passa quan una persona es veu afectada pel que ha vist, ha escoltat, ha llegit.” Són paraules de John Berger que il·lustren molt bé allò que defenso.
El pensament alternatiu
Les programacions culturals estan obligades a incloure pensament alternatiu. No tot el pensament alternatiu és de qualitat, però per avançar en la bona direcció necessitem d’aquelles i aquells que remouen les aigües còmodament estancades, sempre tendents a la putrefacció. És molt sa qüestionar el que és vigent, tot i l’aparent acceptació, èxit i resultats satisfactoris. Només de reflexions alternatives, sovint incòmodes, ens arriben els anuncis del que vertebrarà el pensament del futur. No dic que només s’hagin de sentir models alternatius en conferències i debats, però és simptomàtic l’absència de discursos que qüestionin el pensament dominant. El futur de Torroella serà esplendorós en la mesura que fomentem la presència de creadors representants d’una cultura transformadora.
