Impressions sobre la conferència “Mans que curen”

Els joves escriuen

Els joves escriuen

Els nostres joves han escrit a partir de l’exposició “Mans que curen” que s’ha pogut visitar durant el novembre i  el desembre a Can Quintana i a partir d’unes conferències que es van fer a l’institut. Aquestes són les seves impressions:

El dia 17 de novembre del 2008 el neuròleg i cirurgià Fernando Fonseca i la guionista i fotògrafa Fina Sensada ens van fer un xerrada sobre la pobresa a l’Àfrica, concretament al Txad. Ens van passar diferents vídeos de 20 minuts, en què podíem veure tal com és el dia a dia dels metges que fan expedicions a aquests països. En aquest cas, l’ONG AHS (Associació Humanitària de Solidaritat), n’era la principal protagonista. Fernando Fonseca també ens va fer unes explicacions a través de diapositives sobre la pobresa que hi ha a l’Àfrica i al món.

Considero que la pobresa al món s’hauria d’acabar, perquè no crec que ningú es mereixi viure el que estan passant aquesta gent. Però veig molt difícil que s’acabi completament. Segur que hi ha gent que li interessa la pobresa, perquè per a ells representa “mà d’obra barata”. Les persones del primer món haurien d’estar més conscienciades del que és la pobresa, tant sigui al Txad com a qualsevol altre país del món. Nosaltres hem tingut molta sort de néixer allà on hem nascut, als països desenvolupats, perquè aquí, tenim de tot i més: tenim aliments, aigua potable, roba, educació, material escolar… Entre altres coses, que segur que són del tot innecessàries. Actualment aquests objectes s’han convertit en una eina necessària per a la població, principalment la jove, i crec que si es pot comprar un mòbil nou, quan el vell encara funciona, o un ordinador d’última generació, quan l’anterior encara és rendible, trobo il·lògic que la gent no sigui capaç de donar 10 € mensuals a una ONG per ajudar aquella gent. Sé molt bé que de vegades costa fer aquest pas i deixar enrere aquelles ganes irreprimibles de tenir el mòbil o l’ordinador més nou de tots, però considero que per arribar a ser “persones” hem de fer alguna cosa que ens distingeixi de la resta d’éssers, alguna cosa que ens faci més “humans”.

Altres impressions recollides:

  • Cada 1,34 segons, un nen mor al Txad i molts nens no passen dels 28 dies de vida. -Ferriol Ametller-
  • Les condicions de vida d’aquesta gent són de pobresa extrema. –Anònim-
  • L’esperança de vida dels habitants del Txad és de 45 anys. El 50 % de la població és analfabeta i el 70 % pateix desnutrició. -Jordi Feixes-
  • L’ orfenesa també és un dels problemes greus, molts nens no tenen pares i viuen sols, dormen al carrer i els que tenen més sort són acollits al centre de cooperació. –Carolina Borrisser-
  • Els polítics d’aquests països solen ser dictadors i viuen envoltats de luxes i comoditats sense importar-los que la gent es mori. -Carolina Borrisser-

Les imatges i les explicacions m’han impactat. Sort n’hi ha de les ONG que envien metges al Txad a curar malalts. -Alba Filella-