Voldria tenir un pensament, encara que sigui un instant, per recordar la nostra Joana Darné.
Era una dona.
Era una dona del poble. Era una dona inclosa al paisatge de Torroella. Era una dona que sempre hi era. Hi era al paisatge. Hi era en les persones. Hi era a les festes. Hi era en els esdeveniments. Hi era en les curses. Hi era en les tradicions. Hi era en la solidaritat entre les dones. Hi era en la protesta social. Hi era en la lluita de l’alliberament nacional.
Era una persona imprescindible en un poble, amatent a totes les coses, coneixedora de tot i de tothom, discreta en tot i amb tothom. Disposada i exigent alhora. Se li podien confiar les claus de totes les cases. Era la Majordoma de Torroella. Era la memòria col·lectiva.
Persona intel·ligent, culta, bona conversadora, amb les idees clares, coneixedora de tota la intel·lectualitat dels voltants, bona lectora i bona escriptora, amb molta ironia i, fins i tot, sarcasme. Sabia observar el seu entorn, sabia descriure molt bé les persones, en els seus escrits descobria la seva tendresa, cosa que feia invisible en la seva persona, volent-se mostrar esquerpa, no li agradaven les alabances, cosa que mereixia molt.
Com a dona del seu temps era invisible per a molts, sempre volia estar en segon terme. La seva gran personalitat no era invisible. Per aquest motiu, li van donar la Medalla del Montgrí, que només es mereixen persones que han treballat intensament per al poble. Ella ho va fer. Era un reconeixement merescut.
És de justícia fer-ne un recordatori, en breu se li farà un homenatge. Esperem que sigui ben divulgat i multitudinari, que es pugui retenir en la memòria col·lectiva.
Gemma de Luna Riera
Presidenta de
Xibeques del Cau
