Inmigració

Editorial

Els grups humans, des dels temps més reculats de la història, s’han desplaçat pel territori en funció de la urgència de cobrir les seves necessitats vitals. En totes les èpoques hi ha aventurers i intrèpids a qui agrada la vida nòmada o instal·lar-se a les antípodes però, en general, la gent només surt d’on ha nascut quan entrelluca una vida millor. Les grans onades migratòries clàssiques anaven dirigides vers llocs despoblats on els nou arribats iniciaven l’explotació d’uns terrenys verges. Ara, el planeta està tot ell ocupat sense espais lliures de població i, per les facilitats de comunicació i desplaçament actuals, passem un moment de gran mobilitat que provoca un contrast entre els autòctons i els que arriben.

La globalització i la dinàmica econòmica que es va iniciar els anys noranta, lluny d’anar tancant les diferències entre el nord i el sud del planeta, les ha avivat. La nostra esperança de vida supera els vuitanta anys i la de Swazilàndia, per exemple, és de trenta-tres anys, per què dir res més? És una xifra que ens ho diu tot. A qui beneficia la forta onada migratòria? Respondre  aquesta pregunta ens estalvia altres anàlisis. Ningú hauria de sortir del seu país per manca d’una vida digna. Si fos així, els fluxos migratoris seguirien uns ritmes que permetrien la transformació social positivament. Els països que històricament han viscut hermèticament tancats ho han pagat amb un retrocés en tots els àmbits, mentre que aquells que han viscut oberts a noves aportacions culturals, han aconseguit les fites més elevades de les civilitzacions.

La immigració a Torroella segueix la tònica dominant i, a diferència d’altres temes sempre subjectius, el que ens ocupa és quantificable i és factible d’analitzar-lo a partir de dades objectives. En aquests moments, els habitants del nostre municipi provenen d’un total de 68 estats; alguns d’ells tenen una presència considerable. El 9,56% dels 11.575 habitants del municipi són marroquins i un 5,12%, britànics, per dir els dos contingents amb més presència i també representants de dues formes diferents d’emigrar. Uns ho fan per necessitats econòmiques o, potser, per un simple miratge, i els altres exemplifiquen una emigració voluntària que respon a factors climàtics o d’altres consideracions ni greus ni urgents.

Torroella va rebre una considerable immigració, una de les més fortes de Catalunya, en el segle XVI. Occitans que venien pel conreu de l’arròs i altres treballs faltats de mà d’obra; i no és tan lluny l’arribada d’immigrants, a partir sobretot dels anys seixanta del segle passat, des de punts diferents del nostre Estat. Però són situacions incomparables, tant per la quantitat com per la diversitat, a l’actual. Des de Torroella no podem dominar les macroxifres, però tenim la possibilitat i l’oportunitat de tractar aquest fenomen amb atenció i generositat. La mateixa generositat amb què d’altres ens varen rebre a nosaltres, els catalans, quan teníem tendència a emigrar. Només cal pensar que  el cant de L’emigrant, amb lletra de Mn. Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives, l’hem tingut sempre com un dels nostres himnes nacionals.

Sense generositat d’uns i altres no podrem recollir mai els fruits desitjables, això és, que al marge de les procedències tan diverses, hom tingui un sentiment d’estimació vers la terra que l’acull i voluntat de formar part d’una comunitat plural i única a la vegada. Una orquestra simfònica està formada de diferents instruments i cadascú fa la seva funció i aporta sons i colors contrastats, silencis i protagonismes variats, però el que arriba a l’oient és l’harmonia del conjunt. Tots estem cridats a passar de ser intèrprets de música de cambra, a ser músics d’orquestra simfònica, amb corda, vent, percussió… i a tots ens ha de preocupar la direcció. Amb bona direcció podem assolir els nivells més grans. Serà gràcies a la diversitat instrumental que obtindrem bons resultats i sortirem airosos del repte que se’ns presenta com una oportunitat, mai com un problema.