Aquest article ha gaudit de quatre fonts immillorables. Detallem-les:
1. Un llibre: Joaquim de Camps i Arboix, un intel·lectual en temps convulsos, de Giovanni C. Cattini, amb presentació a càrrec de Joaquim Nadal i Farreras, de la UdG, Institut de Recerca en el Patrimoni Cultural.
2. La seva presentació a Torroella de Montgrí, a la Casa Galibern, Fundació Mascort, que anà a càrrec de Jaume Bassa, president de l’Associació Emporion, en el centenari de la revista Emporion 1915-2015. Amb la col·laboració de l’Associació del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí; la presència de Jordi Cordon, alcalde de Torroella de Montgrí; Cristina Alsina, patrona de la Fundació Josep Irla i editora de l’obra premiada, i la del seu autor, Giovanni C. Cattini, que a preguntes del públic indicà que la seva estada a Catalunya i el fet d’escriure en català tingué com a origen el programa Erasmus i la seva muller Sílvia.
D’altra banda, val a de dir que hi havia prevista la presència de Joaquim Nadal i Farreras, de la UdG, de l’Institut Català de Recerca en el Patrimoni Cultural [*2] , i que per problemes de trànsit no va poder assistir a la presentació.
3. La posterior visita al domicili del Dr. Martí Vidal i Mañas i esposa Laurence Hubert, al carrer de l’Hospital, 14 i 16 (antic núm. 8). Com a recordatori, la porta i la finestra, avui, al Palau lo Mirador, al passeig de l’Església, formaven part integral d’aquesta finca (obres dels anys 1929-1934). Propietat de Marià de Camps i Feliu (pare de Joaquim de Camps), la deixà en testament a Ignasi de Camps i Feliu (oncle de Joaquim), i aquest a Maria Arboix i Reixach (la mare de Joaquim de Camps), que per testament del 31 de desembre de 1913 la deixà a Joaquim de Camps. Inscrita al seu nom l’any 1923, fou venuda a Francisco de Serrats i Ximenis (registre de la Bisbal 31-03-1925), que l’aportà com a capital social a Manufactures Serrats, SA, domiciliada al carrer de l’Hospital, núm. 8. Societat que no va reeixir, fou dissolta i la finca passà per compra a Gabriel de Quintana i Alabau.
En aquesta casa, Joaquim de Camps hi havia domiciliat, l’any 1924, la revista El Montgrí, en la qual, juntament amb mossèn Francesc Viver i Puig, Lucianus, nascut l’any 1877 a Torelló, hi escrivien. Posteriorment, van integrar-la a EMPORION.
En aquella època, els llocs d’esplais a la nostra vila eren pocs, el Teatre del Comú i aquest edifici del carrer Hospital on se celebraven saraus i festes per a la gent més acomodada.
De la família del Dr. Vidal, originalment de can Ral de Pals, molt bons en el cultiu de l’arròs, el seu oncle Joaquim Vidal Roig fou el primer a traslladar-se a Torroella, on s’instal·là com a llogater a la finca del carrer Hospital, núm. 8. Poc després, l’any 1940, fou el seu pare qui ho va fer.
L’any 1956, l’Ajuntament de Torroella va declarar la casa en estat ruïnós. El pare del Dr. Vidal va arribar a un acord amb l’ajuntament i amb el propietari, Gabriel de Quitana i Alabau, i va adquirir la casa el 31 de març de 1958, amb el compromís de fer les reparacions necessàries. Fausto Martí en féu les obres.
4. Emporion fou el resultat de la fusió de dues revistes torroellenques, El Montgrí, amb Joaquim de Camps i Mn. Viver com a figures destacades, i Mont-Gris, amb Pere Blasi i Maranges també amb aquesta qualificació, sense deixar de recordar els altres components d’una munió d’autors dels articles publicats en les dites revistes i que publicaren després a Emporion, de la qual celebrem aquest 2015 el seu primer centenari. Tot i patir tancaments per “dictaduras, dictablandas i represión franquista”, Emporion va sobreviure!
Rellegint-ne els publicats per Joaquim de Camps, amb una capçalera que els encapsava pràcticament tots: “De la terra”. Uns sota el pseudònim Pons i altres amb nom i cognoms. En rellegir-los, un s’adona de la seva cultura i de la seva catalanitat, l’una i l’altra excepcionals!
I tinc la seguretat que no podrem oblidar tres figures excepcionals que conformaren els primers anys de la nostra Emporion i, és clar, de la nostra Torroella: els de Joquim de Camps i Arbós, els de mossèn Francesc Viver i Puig, que venien d’El Montgrí, i els de Pere Blasi i Maranges, fundador de Mont-Gris, i que, com Joaquim de Camps, va haver de marxar a l’exili el 1939; ni tampoc la resta d’autors que a Emporion van seguir el camí per ells iniciat.
Com puc destacar les fites més importants de la vida d’un personatge, llastimosament oblidat, en un espai d’un article d’emporion? Ho intentaré fent una relació, concisa, que necessitaria tot un altre llibre com el de Giovanni C. Cattini, que recomano fermament als lectors d’Emporion. Sense oblidar en la meva recomanació els articles publicats els anys 1915 a 1917 per Joaquim de Camps.
Joaquim de Camps i Arboix va néixer l’any 1894 a Girona, al carrer de les Bernardes, núm. 2. I va créixer dins d’una família acomodada de la petita noblesa gironina, però que havia de guanyar-se la vida. Gairebé no va conèixer el seu pare, mort l’any 1898. Format en un ambient profundament catòlic, va estudiar a Girona i a Barcelona el batxillerat.
1911 – Publica Records històrics de Torroella i del castell de Montgrí.
1912 – En constituir-se, entra el 1912 a l’Ateneu Montgrí.
1914 – Funda El Montgrí, juntament amb mossèn Viver, i el mateix any que amb Pere Blasi i Maranges s’ajunta amb el Mont-Gris per fundar Emporion.
1/01/1915 – Joaquim de Camps era definit com “l’esperit supertorroellenc, l’esperit colonitzador i l’esperit hel·lènic”.
1914 a 1917 – Inicis del periodisme de combat.
1916 – Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona.
1923 – Dictadura de Primo de Rivera. Afiliat a la Lliga, després a Acció Catalana Republicana.
1931 – Diputat al Parlament de Catalunya.
1932 – Vicepresident de la Diputació de Girona.
1932 – S’afilia a Esquerra Republicana de Catalunya.
1934 i 1936 – Alcalde de Girona.
1934 – El 6 d’octubre hissa l’estelada al balcó de l’ajuntament.
1939 – S’exilia a França el 1939 i després a l’Argentina.
Torna a Catalunya el 1948, mig amagat a Barcelona.
1964 – President de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials.
1965 – Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
Va publicar:
1953 – La propiedad de la tierra y su función social.
1955 – Arrendamientos rústicos.
1959 – La masia catalana.
1965 – Les cases pairals catalanes.
1969 – Història de l’agricultura catalana.
Sobre problemes polítics:
1935 – Després del 6 d’octubre. Una política d’esquerra a Catalunya.
1961 – L’estat modern.
Sobre temes jurídics:
1953 – Modernitat del dret català, premi Duran i Bas 1952.
1958 – Bibliografía del derecho catalán moderno.
Sobre història de Catalunya:
1911 – Torroella de Montgrí.
1960 – La reivindicació social dels remences.
1961 – El tancament de caixes.
1963 – El Decret de Nova Planta.
1968 – El Memorial de Greuges.
1968 – La Mancomunitat de Catalunya.
1932-1936 i 1976 – El Parlament de Catalunya.
Estudis biogràfics, cal destacar-ne:
1955 – Verntallat, cabdill dels remences, premi Aedos 1953.
1961 – Duran i Bas.
1963 – Josep M. Pi i Sunyer.
Fou un del fundadors de les revistes:
1914 – El Montgrí.
1915 – Emporion.
Col·laborà a Quaderns de Perpinyà, Destino , Revista Jurídicade Catalunya i Revista de Derecho Agrario Español.
Espero que aquest article hagi portat a tots els nostres lectors l’interès a aprofundir en el coneixement de Joaquim de Camps i Arboix, que va reivindicar sempre les seves arrels com a “fill de Torroella”. Sincerament, coincidint en el moment i la situació política actual, puc recomanar la lectura dels publicats en aquelles dates a Emporion.
Cels Sais, Joaquim Bigas de Llobet, Giovani Catini, Genis Baquer, Joan Radressa, Mercè Pagès, Quimeta Ferrer, Pilar Camps, Jaume Bassa i Santi Sató
