La curiositat obre les portes a l’aprenentatge

La paraula curiositat té dos significats, per una banda es refereix a una cosa rara, estranya, que desperta l’interès, i per l’altra a un comportament inquisitiu natural i emocional que engendra l’exploració, la investigació i l’aprenentatge. D’aquesta darrera accepció us en vull parlar avui. 

Els nostres reptes poden ser nous. Els instruments amb els quals els coneixem són nous. Però els valors dels quals depèn el nostre èxit: el treball i l’honestedat, el coratge i el joc net, la tolerància i la curiositat, la lleialtat i el patriotisme, aquests són vells. Aquestes coses són certes. Han estat la força silenciosa del progrés al llarg de la nostra història […], no hi ha res tan satisfactori per a l’esperit, tan definitiu del nostre caràcter, com donar-ho tot en una tasca difícil” (Obama 2009)

En el seu discurs inaugural el 20 de gener 2009, l’antic president dels Estats Units, Barack Obama, va afegir un nou terme a una llista de valors nord-americans tradicionals i orientats al progrés: la curiositat. 

El 26 de novembre de 2011, la NASA va llançar el Mars Science Laboratory, una missió de sonda espacial robòtica a Mart. Amb aquesta finalitat, va aterrar amb èxit el ròver “Curiosity”, un paradigma dels canvis en la percepció humana que la curiositat ha sofert des dels inicis. Tant les narracions mítiques com les literàries d’individus curiosos han promogut la idea d’un tret de caràcter perillós i antisocial, idea força contrària a la noció contemporània de curiositat, que avui en dia associem a conceptes i virtuts positius com l’esperit pioner, el progrés científic i l’expansió dels límits. No sempre va ser així.

Curiositat i psicologia

Essencialment, la curiositat inclou un nombre desconegut de mecanismes psicològics del comportament que tenen l’efecte d’impulsar els éssers a buscar la informació i la interacció amb el seu ambient natural i amb altres éssers en el seu veïnatge. Aquest instint natural confereix un avantatge de supervivència a certes espècies, i es pot trobar en els seus genomes. 

La curiositat és comuna als éssers humans en totes les edats, de la infància a la vellesa. Es considera com a força impulsora en el desenvolupament del nen, el rendiment escolar, els descobriments científics i també el comportament de consum. 

És fàcil d’observar en moltes altres espècies animals. Aquestes inclouen micos, gats, peixos, rèptils, i insectes, així com molts d’altres. 

Curiositat per saber

La curiositat s’ha anomenat “l’emoció del coneixement”. Un buit d’informació no es reconeix racionalment; els buits d’informació ens causen dolor, però és un dolor al qual convidem (en aquest sentit, la curiositat és fonamentalment masoquista). 

En termes evolutius, el paper primordial de les emocions és motivacional: La força emocional de la curiositat és la que ens impulsa a avançar en les nostres exploracions intel·lectuals, fins i tot quan no hi ha una necessitat imperiosa de fer-ho, i ens fa indagar fins i tot si estem cansats o confosos. Una persona curiosa sap que no se sentirà emocionalment realitzada fins que no trobi la informació o la comprensió que busca. Així que segueix llegint o qüestionant fins que es tanca el buit. 

Curiositat i aprenentatge

La selecció dels candidats per a l’educació superior i el reclutament professional es basa tradicionalment en l’exercici acadèmic anterior. Els estudiants amb més capacitat cognitiva (els alumnes més ràpids), i aquells que són més treballadors i ben organitzats (més escrupolosos) tendeixen a obtenir millors resultats. És a dir, la capacitat i l’esforç són determinants importants de rendiment acadèmic; no obstant això, la seva aplicació és impulsada per una tercera força, fins ara el “factor menor” sovint passat per alt: la curiositat intel·lectual. 

Noves investigacions determinen que la curiositat millora la memòria i influeix en el sistema de recompensa del cervell: la dopamina. Aquesta es dispara quan les persones senten curiositat per trobar respostes fent l’aprenentatge més eficaç. La curiositat pot “colpejar” lleugerament  les mateixes vies neuronals que fan que la gent anheli la xocolata, la nicotina o una victòria en una aposta o en un sorteig. 

Curiositat i mercat laboral

Segons el World Economic Forum, l’habilitat més demandada pel mercat laboral d’aquesta dècada serà la solució de problemes complexos, una habilitat que depèn de tres qualitats psicològiques que tenim les persones: 

  • La capacitat intel·lectual. És la capacitat mental d’adquirir coneixement i experiència, així com d’interpretar i reflexionar en base al coneixement adquirit.
  • L’autogestió emocional. Conèixer-se a un mateix és bàsic per a la presa de decisions, perquè la majoria de decisions que prenem sorgeixen dels nostres mecanismes més automàtics.
  • La curiositat. Voler aprendre, entendre coses noves i voler saber com funcionen. Fer preguntes, llegir, explorar, buscar informació i experiències de forma activa i acceptar nous reptes.

 

Algunes cites

  • Aristòtil (384 aC – 322 aC) afirma que la filosofia sorgeix de la sorpresa i que, amb el temps, la sorpresa es transforma en curiositat insaciable i en la capacitat d’experimentar de manera diferent i produir nous objectes de la imaginació i poderosos arguments.
  • Albert Einstein (1879 – 1955): “No tinc talents especials, però soc profundament curiós”. “Es un miracle que la curiositat sobrevisqui a l’educació formal”.  
  • Walt Disney (1901 – 1966): “Continuem avançant, obrint noves portes i fent coses noves, perquè som curiosos i la curiositat ens condueix per camins nous”.
  • Jean Piaget (1896 – 1980): “La curiositat és un requisit previ per a l’extensió del coneixement d’un mateix”.
  • Jerome Seymour Bruner (1915 – 2016): “La curiositat és tan important que és essencial per a la supervivència no només de l’individu, sinó de l’espècie”.
  • Abraham Harold Maslow (1908 – 1970): “La curiositat és un element important en el desenvolupament d’una persona psicològicament sana i un dels motivadors importants dels comportaments humans al llarg de tota la vida de la persona”.
  • Ashcroft, P. et al. (2020) The Curious Advantatge. Laïki Publishing.
  • Leslie, I. (2014) Curious: The Desire to Know and Why Your Future Depends On It. Quercus Editions Ltd. London. 
  • Manguel, A. (2015) Una historia natural de la curiosidad. Alianza Editorial. Madrid.
  • Von Stumm, S. et al. (2011) The Hungry Mind: Intellectual Curiosity Is the Third Pillar of Academic Performance. Perspectives on Psychological Science 6(6) 574-588. SAGE. http://pps.sagepub.com/content/6/6/574
  • Gruber, M.J. i Ranganath, Ch. (2019) How curiosity enhances hippocampus-dependent memory: The prediction, appraisal, curiosity, and Exploration (PACE) framework. Trends in cognitive sciences. Vol.23,Issue 12. December 01, 2019. https://www.cell.com/trends/cognitive-sciences/fulltext/S1364-6613(19)30238-4#%20
  • https://www.theguardian.com/science/2014/oct/02/curiosity-memory-brain-reward-system-dopamine
  • https://hbr.org/2018/09/the-business-case-for-curiosity
  • https://www.merckgroup.com/en/company/curiosity.html