Voldria començar aquest aquet article amb una vivència personal: He estat per primer cop a una població catalana que desconeixia, SALT. I creieu-me si dic que m’ha agradat la FESTA en més d’un quilòmetre del Passeig dels països Catalans de Salt.
Tant com em va agradar la capçalera d’ EL PUNT AVUI del especial del 11 de setembre – confesso que molt- on amb una grafia molt especial ens informava a tots els catalans que estàvem “A UN PAM de la INDEPENDÈNCIA”. Les unitats bàsiques catalanes antigues per mesurar la longitud eren la cana. Faina i el pam, amb variacions que no es poden considerar substancials: a Barcelona: 1 cana = 2 alnes, 1 alna = 4 pams , 1 pam = 0,194 metres. Avui encara considerem que un pam son 20 centímetres. Però no em consola utilitzar una mida de longitud,en un moment en que la més necessària seria una mesura de temps,ni un punt en una cartolina rodona!
Però sí, el fet que el nostre president que canviant criteris anteriors va assistir a la celebració de la diada de Catalunya!
Caldrà anar junts i tenir i mantenir el coratge precís i més que mai necesari:
DESPRÈS D’UNS RESULTATS ELECTORALS que . . .
MARIANO RAJOY cap d’un partit que proclamava que abaixaria els impostos? I la RENFE a Catalunya? I el Corredor del Mediterrani?? I l’Estació Internacional de Barcelona???
I EL PP: Mantindrà la seva hegemonia?
ALBERT RIBERA…. AMB COALICIÓ AMB EL PSOE I/O AMB EL PP?
Tanto monta? 150 acords amb el PP del que es vanta d’haver-ne inclòs 100 pactades amb el PSOE… Entre ells la educació en castellà, català i anglès. (No a la immersió lingüística).
I ELS PARTITS CATALANS: I potser si que hi han dificultats!
Però voldria no recordar que tinc 86 anys i que n’han passat 50 des d’aquell 1936 en que va començar una guerra de la que Catalunya en sortí destrossada i amb el futur hipotecat! I que encara dura!
No veuré una Catalunya plena lliure i independent?
Una Catalunya, com aquella, que fou capaç de donar acolliment a milers de refugiats d’altres comunitats, avui plenament integrats.
Aquella Catalunya que avui parla i que cal que ho faci!
Cal que parli, però és imprescindible que algú l’escolti. Repeteixo: És necessari que algú l’escolti!
Perquè crec necessari que s’escolti al poble català, no amb menyspreu ni ignorant els seus anhels de llibertat, ni en no poder decidir el seu futur, ni la seva forma de viure!
Catalunya ha demostrat al llarg dels anys dels que en tinc memòria, la seva capacitat d’integració. No fem malbé aquesta capacitat que ens honora a tots els catalans, vinguin del Nord o del Sud com diu molt bé la bella cançó.
I també, encara més, que ho facin els polítics que ho son i estan a Catalunya, que tenen menys excusa si ens han arribat a conèixer.
Possiblement el no voler-nos escoltar avui des del centre polític, pot significar que a Catalunya l’esperin temps no fàcils, res de fàcils, més aviat difícils i potser més que difícils!
Però algú s’hauria d’adonar que aquesta necessitat d’escoltar és bàsica i fonamental pels polítics que des del centre a Madrid i també des de la resta d’Espanya, que amb contades exempcions no volen entendre, ni tan sols sentir, el que se’ls està dient des de Catalunya.
Amb un govern en funcions, que amb les seves interpretacions del que és correcte i del que no ho és, amb informacions diàries a la premsa sobre irregularitats dels seus polítics, amb uns resultats electorals que ens porten a unes terceres eleccions, és impossible que Catalunya, ni tan sols la resta d’Espanya, funcioni correctament, i menys dins d’una comunitat centralitzadora que no volt ni tan sols escoltar-la.
