Barcelona 1909
En Pere Vidal i Ros confecciona els seus apunts de rebosteria, pastisseria i cuina treballant simultàniament a una confiteria del carrer Fontanella, a prop de la plaça Catalunya de Barcelona.
Receptes com pa de pessic de taronja o llimona, biscuit reial, borregos de briox, flam de cafè, crema esponjada, ametlles gratinades, torrons de massapà, i begudes com xarops i orxates o gelats, són algunes de les millors delícies.
A Torroella de Montgrí, el seu germà petit, en Martí, Vidal i Ros, propietari del Cafè del Menestral, local gran amb arcades i mostrador i mirall generosos, situat a la Travessera del Comerç, nº 3, es casa i li demana a en Pere de regentar-lo.
Els primers rebuts signats per en Pere Vidal com a responsable del Cafè, a qui s’anomena popularment en Perico del Menestral, daten de finals del 1912. És quan la “dolçor” del carrer Fontanella es trasllada al Cafè del Menestral.
El Cafè no només és portat per en Pere, sinó també per la seva dona Conxita, la Conxita del Menestral, amb l’ajut en moments puntuals de la seva filla Pilar. Al pis superior hi havia una sala de ball. Nombrosos concerts potenciats per la Societat de Ball del Menestral amenitzen jornades festives, d’una manera molt especial per la Festa Major i la Fira de Sant Andreu. Els Montgrins, el quintet Emporiom, els músics de Pals, l’orquestra Leia, són subtileses melòdiques. També s’hi toquen simfonies i s’hi fan balls de societat i valsos. Música i ball, confiteria, calidesa i acolliment, es barregen contínuament en el recinte del Cafè.
Els dolços que prepara en Pere al Cafè, com la crema de Sant Josep, amb dibuixos amb marenga inclosos, les mones de Pasqua, els gelats a l’estiu i, durant l’any, altres assortits, són exquisits. A part , també es fan xocolatades pels esmorzars dels casaments.
Però una”dolçor” molt especial és l’acolliment, acolliment que es fa evident dia a dia al Cafè, amb el tracte a les persones o quan els homes dels pobles veïns els caps de setmana hi van a deixar la seva bicicleta per anar al cinema o al ball. També quan algú puntualment sense mitjans, pren cafè o fa una consumició gratuïtament.
El 1939, a finals de la guerra, es fa al Cafè un acolliment molt especial. Força persones són ben rebudes quan van a refugiar-s’hi , durant tres dies, dormint amb matalassos sota les arcades, mentre els rojos fan volar el pont de l’entrada a Torroella. L’acolliment és dur però grat i molt entranyable. No hi ha música, no hi ha dolços, però la millor “dolçor”és la convivència càlida d’aquests 3 dies i l’agraïment per part de tothom.
El Cafè del Menestral va restar obert fins el 1952 , any en què va morir en Pere. En Perico del Menestral va ser conegut per les persones de l’època com un home ferm, amb molt bon caràcter i molts valors.
