Recull de premsa escrita de la festa major de Torroella de Montgrí d’aquells temps passats que ja no tornaran, però que ens agrada recordar amb una certa nostàlgia.
Comencem pel que representa per a la majoria la festa major. A l’Emporion núm. 40 de 23-08-1916, l’articulista Ecos ens diu «Per nosaltres, la festa major no consisteix, solament, en menjar ànec amb naps, o pollastre amb samfaine, ni en ballar uns quants balls i anar a veure les cupletistes; consisteix en la tradicional festa anyal en què la família -quins fills, germans i cosins viuen a fora- en aquesta diada se reuneixen a la casa pairal. Això és el gra de la festa i per això fa alguns segles que nostres avantpassats varen instituir les festes majors».
Anem a fer una recopilació de fragments d’articles amb dades, fets i comentaris trobats en diferents periòdics i revistes d’aquella època que ens donarà una visió general i detallada de com es vivia la festa, i ens ajudarà a entendre què és i què significa encara avui dia la nostra festa major.
Al diari La lucha, de 2 de setembre de 1871, núm. 51, es diu «Tuvo lugar con mucha animación de vecinos y forasteros, empezó el 25 dia de S. Jines con un repique de campanas, el oficio que se celebra todos los años estuvo concurridísimo, si bien se notó un vacio que fue la falta de sermón y la asistencia de los gigantes y ayuntamiento republicano.» Continua més endavant «Todos los bailes asi como las «sardanas llargas» han sido concurridas durante los 3 dias de fiesta mayor y el cuarto, se dió uno costeado por los forasteros, en obsequio de los de la villa que tambien estuvo animadisima.»
A La lucha, de 31 agost de 1877 es té en compte la complicada situació econòmica que es vivia aquells moments «A pesar de las malas condiciones en que se recogió la última cosecha y de que el gobierno no ceja en su idea de esquilmar al pobre contribuyente aumentando las contribuciones e inventando todos los dias otras nuevas, esta villa ha olvidado por un momento su estrechez y su miseria, y se han entregado á los placeres que su tradicional fiesta la ofrecia. Esta ha estado mas concurrida y brillante de lo que todo el mundo esperaba.» En destaca les tres orquestres que van amenitzar els balls a la plaça i en els diferents salons, i recalca l’estrena d’un de nou. Es citen especialment els balls oferts pel local el Torroellense amb l’assistència dels forasters més distingits i les excel·lents condicions que ofereix el local.

Al Diari Català, núm. 87 de 23 agost de 1879 «La nostra festa major que’s lo 25 de aquest mes, promet ser molt lluhida, lo que unit á la amenitat dels voltants de aquesta vila ab sas albaredas y fruyterars de tota mena y als bons establiments de menjar y beure que tenim, farà que’ls forasters siguin ben tractats y no s’arrepenteixin d’haber vingut. En lo Café de la Palma serviran las begudas al aire lliure, aixis com la sala de ball pintada de nou y ab son grandiós teatro, que presenta bon cop de vista, serviran per dar amenitat a la festa.» També es parla del Café del Recuerdo «adornat de nou i enriquit un billar dels més moderns», del casino Massanet «puix tohom coneix sa llimpiesa y esmero en lo servey», i del casino Themis o Temia. «A la tarda les dues reputades orquestas La Lira i de Barretó tocarán airosas sardanas, ab lo qual motiu la plassa s’omplirá de barretinas, qual vista dona goig á tots los cors catalans.»
Al Diari Català, núm. 434 de 5 de setembre de 1880, el corresponsal explica «Comprench que es empalagós lo descriurer los balls y demés diversions d’aquest género; mes la festa fou tant lluhida que no puch passar sense parlarne. Enguany la vinguda de forasters ha sigut gran, puix en los balls donats en las salas dels senyors y menestrals no s’hi podia materialment ballar. Las sardanas per tres dias consecutius foren molt animadas, disputantse las orquestas La Lira i Barrató, de modo que las tenoras y lo flaviol donaren testimoni dels bons costums d’aquest Baix Empordà.»
A El Demócrata, de 23 agost de 1883, es parla que els dies del 26 al 30 d’agost, coincidint amb la festa major «tendrá lugar una pequeña Exposición de Ramié en fibra, hermosa variedad de tejidos y cordeleria, así como muestras de la misma fibra tratada por todas las máquinas y procedimientos conocidos, para comparar el trabajo de la inventada por Mr. Favier, que, movida á vapor, funcionará ante el numeroso público que con motivo de la fiesta mayor esperamos.».
A El Correo de Gerona, núm. 797 de 17 agost de 1895, diu que hi haurà sardanes a la plaça de la vila amb les orquestres Montgrins, la de Palafrugell i una altra de Girona, «Las cuales por la noche tocarán en los bailes de sociedad que habrá en el Centro Torroellense, Casino de Torroella y café Coll, donde los forasteros tienen entrada libre para disfrutar de la diversión. En la tarde del primer dia gran procesión. Habrá en dichos dias pasacalles, conciertos, salida de lo gigantes y fuegos artificiales.»
Al Diari de Girona de 2 de setembre de 1913, s’hi escriu «Una de les (festes majors) que no’s pot prescindir d’anar-hi és la Festa Major de Torroella de Montgrí. I és que la Festa de Torroella té un atractiu especial, característic, qu’es el carácter franc, expansiu i amable dels seus habitants, veritable expresió del carácter empordanés». On s’hi explica que el penó principal de la professó fou el tinent de carrabiners don Anfós Castellar i que entre les sardanes tocades en sobresortien «L’anell de prometatge» de V. Bou, «Sempre teva» de Morera i altres de L’Estela i en Vallespí. «L’endemá de l’últim dia de la festa, que’s celebrá l’anomenat ball de forasters, en el programa del qual hi figurava el ball de Ram qui fou adjudicat per cent pessetes i mentres es ballava hi hagué una veritable batalla de paperets i serpentines , talment com un ball carnestolesc.» Tot seguit passa a enumerar un seguit de distingides families torroellenques i barcelonines i dels voltants gràcies a les quals es d’agrair l’esplendidesa de les festes.

Gràcies a la revista Emporion de Torroella, on trobem uns molt bons comentaris de la festa major de Torroella, en podem conèixer força detalls. A l’Emporion núm 16, de 22 d’agost de 1915, el columnista Ecos comenta «Les modistes, aquestes grácils i malicioses dones de l’agulla, no’s donen punt de repós, fent prodigis d’agilitat a costa de moltes punxades i hores robades a Morfeu i a Cupido, per enllestir els formosos vestits que lluirán satisfetes les nostres amables damiseles. (…) En els corrals es nota també la proximitat de la festa, hi veurem un nombre considerable de ánecs i oques que’s passegen a l’entorn d’un gros pilot de naps, ingredients principals de aquell plat tan terrible que tots els bons empordanesos gusten per aquesta diada. A cada casa hi ha un neguit, un tràfec espantós per hostatjar i atendre als forasters. L’avia, amb el nét més menut enganxat a les faldilles, recorre les hortes buscant pomes per a fer el tant clássic com saborós «relleno». Tota la vida de Torroella gira a l’entorn de la festa.»
A número següent de L’Emporion, núm. 17 de 8 de setembre de 1915, el mateix Ecos continua amb la festa major. Aquest any es veu que l’ajuntament no va assistir a l’ofici, trencant el costum de sempre i diu «Nosaltres tant que esperávem veure l’efecte que faria el macer vestit amb aquell admirable trajo vermell, passant arrogantment sota la frondositat de les immortals escacies del Passeig de l’Iglesia! (…) Acabat hem passejat per Fora Portal on a més dels neulers i taules de joc, hi ha les temptadores parades de «sis i tretzes» (…) També hi han dugues barraques de «tiro» on tombant dos o tres ninots de cartró, vos donen «señoritas», i finalment uns grans caballets, quals caballs porten escrit en el llom, amb grosses lletres de tinta negra, llur nom respectiu : «Napuleón», «Felipe II», «Cerbantes», «El Rayo», «Colón» i «Romanones»».
L’any 1921, al mateix Emporion, núm. 153 de 25-08-1921, l’Ecos escrivia «Quan erem petits res ens enutjava tant com que plogués en vigiles de la festa major. Aquell treball que haviem posat en adobar el carrer amb calsobre, i llimpiar-lo de pedres, ens el desfeia, un xubasco, en un moment. Per això aquells ruixats , (…), ens sabien tant de greu, per que’ns deixaven els carrers com un torrent i ¡que dirien la gent de fora!.» I aquest any acaba una mica pessimista «Concerts, sardanes, balls i atraccions, que no atrauen. Heus aquí el programa de nostra festa major, que’ns obliga a fer quatre dies de festa, per a aburrir-nos.»
Al Diari de Girona de 26-08-1927, es comenta com a novetat que el Café Coll ha llogat un envelat, i les orquestres contractades són Els Montgrins, L’Art Gironí, i l’As d’Anglès. També diu que és un any de molta calor, el riu Ter porta molt poca aigua i el molí fariner haurà de parar per falta d’aigua.
Diari de Girona, de 10-05-1929, fa notar que ha sortir el segon volum del Llibre de la Festa Major. I que s’inaugurarà el saló de ball annex al Cinema Montgrí, «Hi ha contractat també un espaiós envelat. I en el Saló Jou s’hi donaran els acostumats balls de societat.»

Al Diari de Girona de 23-08-1932, diu que es va inaugurar el centre social de dretes «Casal Social» enumerant tota la junta directiva. També es parla de l’Escola Dominical que compta amb un local «per a projectar films a les tardes festives i una sala destinada a biblioteca popular». L’única novetat de la festa d’aquest any serà la celebració d’un concurs de sardanes. Hi ha llogades les cobles Els Montgrins, La Principal de Terrassa, La Principal de La Bisbal i l’Oriental Jazz de Girona. En aquestes festes es retrà un homenatge al pintor Gimeno «la vida del qual fou tan lligada amb Torroella. Es posarà el seu nom en el carrer Vermell».
També a Emporion, núm. 234 de 24-08-1933, surt la cartellera d’activitats de la festa «La part musical anirá a cárrec de «La Principal» de Torroella, «La Principal» de Vidreres, i la de «Girona» les quals no pararan ni de dia ni de nit, de donar balls, concerts i sardanes. Tan al cinema Montgrí com al Popular Cine Coll, ultra una selecció de pel·lícules de gran èxit, donaran al públic notables atraccions de revista i varietats. El café Nitu també donarà atraccions a l’aire lliure. I si bé no es coneixen els detalls, suposem que s’organitzaran també festivals esportius en el camp d’esports del F.C. Montgrí».
I acabem amb un altre comentari que feia el citat Ecos a l’Emporion, núm. 40 de 10-11-1916, «Lo més típic de les festes majors, es, sens dupte, les sardanes a plassa, i lo més típic de les sardanes son les barretines, les velles barretines, que s’acaben, i que coronen la testa d’aquells homes que tenen la paciencia d’estar-se davant les cobles, quan toques una sardana i fan els seus comentaris de si el tenor d’aquesta ho fa més be que’l de l’altra, o si el tiple els hi ha fumut una sardana que’ls ha deixat tontos. El dia que a les balles a plassa no si vegin aquestes barretines, ens farà l’efecte d’un camp de blat molt hermós, peró sense roelles. Haurà fugit la poesia.»
Cal tenir en compte que s’ha respectat la grafia tal com és en els escrits originals.
Podeu consultar tots aquests articles enters i alguns altres a l’enllaç https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/la-festa-major-de-torroella-el-pas-del.html