i d’asil ha de ser conjunta i superar interessos estatals
Cada dia que passa es fa més evident que els reptes que afronta la humanitat són globals, perquè afecten la major part de la població mundial i sobrepassen la gestió d’un estat i, per tant, requereixen acords amplis, que posen de relleu la necessitats de governances supraestatals o globals. Reptes com ara el canvi climàtic, l’economia cada vegada més interrelacionada i global, la gestió de l’energia i la immigració, en són alguns. És evident que amb la recent crisi migratòria, personificada en el conflicte de l’ONG Open Arms amb el govern italià i també l’espanyol i les institucions europees, i la mateixa realitat de la immigració, aquest fenomen s’ha convertit en un dels reptes globals que té avui en dia Europa i la humanitat en general.
És clar que, en diferents moments de la història, hi ha hagut grans migracions, també de ciutadans d’estats europeus cap a altres contrades i també internes en un mateix país, del camp a les ciutats. Però la realitat ens mostra que als qui van ser emigrants en algun moment, un cop assentats, sovint els costa entendre les noves migracions i les poden arribar a rebutjar, especialment si veuen perillar el seu espai vital. I aquesta realitat és un camp abonat per a la demagògia i el populisme, que poden derivar cap a actituds antiimmigratòries, alimentades per líders xenòfobs amb missatges senzills de “tot per als de casa” i de rebuig dels nouvinguts. Si observem l’evolució del món, amb la problemàtica del canvi climàtic i l’increment de la població mundial, que ha passat de 1.500 milions d’habitants, a principi del segle XX, a 7.500, en l’actualitat –amb previsions de superar els 9.000 milions en pocs anys i amb l’increment de prop de 1.000 milions a l’Àfrica–, entendrem que els processos migratoris continuaran a Europa. De manera que la realitat de la immigració no es pot mirar només com un fet puntual cercant solucions parcials, sinó com un repte global que perdurarà en el temps, i per això calen amplitud de mires, voluntat política, generositat, tolerància i comprensió. Cal incidir en els països d’origen de la immigració amb programes de desenvolupament que garanteixin als ciutadans el futur a casa seva; així s’evitarien els emigrants econòmics. Cal trobar també solucions al canvi climàtic; així s’evitarien emigracions a causa de desertitzacions i inundacions. Calen solucions als conflictes armats que provoquen grans èxodes de població. I també, programes de formació i informació als ciutadans dels països que reben immigració, amb la finalitat de veure-hi la part positiva, evitant l’estigmatització de l’altre i facilitant-ne la comprensió. I una gestió de la immigració que respecti els drets humans. En l’àmbit europeu, cal una política d’immigració i asil conjunta que superi els interessos estatals i que s’abordi, amb altres organitzacions internacionals, com un repte global.
