Miquel Barceló i l’antiga saviesa

Entre els molts títols publicats a la col·lecció Bernat Metge, es va editar l’any 1960 un volum titulat “Aurea dicta” ( Paraules d’or ), sota el pseudònim de Jordi Llombart. En aquesta obra es recollien una majoria de cites del pensament clàssic greco-llatí, del cristianisme o de la saviesa popular de la edat mitjana, que havien seleccionat i traduït diferents erudits i humanistes de casa nostra, entre els quals cal destacar el llatinista Eduard Valentí i el poeta Carles Riba.

Aquest volum, en l’actualitat molt difícil de trobar, ha donat peu a un nou llibre sota el projecte, certament magistral, de Xavier Mallafré, Salvador Saura i Ramón Torrente, en el qual l’autoria de les imatges i la tria de textos l’ha fet personalment Miquel Barceló (fig.1). L’obra porta el segell de “La Casa dels Clàssics”, institució impulsada pel Grup Som, continuadors de la insigne col·lecció de la Fundació Bernat Metge, iniciada sota el mecenatge de Francesc Cambó l’any 1922. Es així com Miquel Barceló s’ha retrobat amb els valuosos textos que destil·len l’aroma de les antigues veritats, les veritats que ens segueixen interpel·lant avui dia, si sabem aixecar la vista vers un horitzó de virtut i ens apartem de l’ofuscació pròpia de la banalitat i el migrat interès.

Ens trobem davant d’un pintor que a la vegada actua sobre el text i sobre allò que el colpeja, ens ho retorna amb unes aquarel·les d’aparença visionària, però molt suggeridores i contundents en el color i la forma (fig.2). El resultat és una nova visió dels pensaments clàssics, encavalcats sobre una pintura indòmita i a la vegada reflexiva (fig.3).

Aquesta capacitat de reflexió, quasi filosòfica de Barceló, no es perceptible a primera vista en la seva obra. Malgrat tot, ja es podia intuir en les primeres etapes del seu treball, en la recerca pictòrica d’un món que ell feia seu ( els llibres, les nits, els autoretrats, la barca, els corns marins, la pròpia nuesa del pintor…..), cap allà els anys vuitanta i principis dels noranta del segle passat. Una pintura simbiòtica entre el llegat del passat i el present, que l’estimula amb un repte sense límits (fig.4). Una pintura que no pot ser hiperrealista, perquè és reflexió sobre l’home i el seu desconegut esdevenidor. Les seves visions no són somnis, són aproximacions verídiques al nostre viure, són ports de sortida i d’arribada al portentós món del coneixement i de la creació artística.

Barceló ha treballat en aquesta obra molt de temps, creant imatges a la manera del còdexs medievals de l’època anterior a Gutenberg. Ho ha fet pintant directament sobre el text ( sobre una edició príncep, sense cosir, amb la lletra ja impresa ) a partir de més de cinc-cents esbossos d’aquarel·les. El pintor s’apropa i dialoga amb els antics pensadors, i ho fa amb l’experiència de qui ha navegat pel desert i ha caminat llargament pels mars de la pintura.

Barceló en un dels seus textos literaris, “Quaderns d’Àfrica”, ja ens explica la complexitat del seu pensament i de la seva obra i ens descobreix un exigent interès per tota mena de creació, inclosa la literària ( de Kipling a Durrell, de Gide a Montaigne, de Lowry o Burroughs a Marc Aureli…..) (1). Potser per això mateix, les aquarel·les de Barceló s’articulen de prop, amb la cara oculta de l’antiga saviesa i ens la va explicant amb el mestratge de la seva pintura (fig.5).

És un gran mèrit haver fet una edició d’aquest llibre sobre el pensament clàssic per a bibliòfils, amb l’exquisit detall i la perfecció tècnica que l’acompanyen i com molt bé diuen els seus editors; ”Totes les literatures tenen reculls de sentències antigues semblants als Aurea dicta. No n’hi ha cap, tanmateix, que pugui exhibir aquella saviesa inexhaurible transformada en una obra visual i tàctil com la de Miquel Barceló (2): una fusió única, palpitant, de mots, idees i sensibilitat”.

Bibliografia:

• Miquel Barceló, Quaderns d’Àfrica, Ed. Galàxia Gutenberg, 2004.
• Miquel Barceló, Aurea dicta ( imatges i tria de textos ), Editorial Alpha, 2018 (**)

(**) El llibre Aurea dicta s’ha imprès a cinc tintes sobre paper Fedrigoni Tintoretto Gesso de 200 g. Se n’ha fet una edició de 1298 exemplars numerats amb xifres romanes i signats a mà per Miquel Barceló.
L’edició va acompanyada d’un volum amb els textos originals i les traduccions al castellà i a l’anglès de les sentències llatines escollides per l’artista.
L’edició també conté una estampació digital giclée damunt paper Hahnenmühle William Turner de 310 g de l’obra Aurea dicta. El Temps de Miquel Barceló.