A la casa on vaig néixer no hi havia llibres, tret d’un diccionari i tres volums de novel·les antigues.
El meu pare, molt polit, em folrava els llibres escolars amb paper d’embalatge, un detall sobre l’amor i la cura envers els llibres. Un any, per Sant Joan, els pares em van regalar un llibre d’història que venien a la llibreria Bou; va ser el primer llibre de la meva biblioteca. En Josep Tomàs, que m’ensenyava francès i anglès, en la meva adolescència em va posar el cuc per la lectura, pel saber. Va indicar-me llibreries ben assortides de Barcelona i col·leccions econòmiques, com l’Austral. Va aconsellar-me l’enciclopèdia temàtica de 10 volums de l’editorial Labor. Aquesta obra em va permetre l’estudi de matèries variades i em va confirmar que la meva vocació girava a l’entorn de les humanitats.
D’ençà d’aleshores he estimat els llibres amb la mateixa passió que alguns estimen els gossos i els gats. Són, a la vegada, uns amics sempre disposats a acompanyar-me. Un a un he anat formant una biblioteca, discreta, però de la qual em sento orgullós i no em fa res ser jutjat pels llibres que són els meus. Tota la vida he lluitat per corregir la meva tendència a la dispersió. Els apassionats tenim aquest flac: tot ens interessa i ens és difícil aprofundir en res. Algú que no em conegui i s’entretingui a revisar la meva biblioteca, difícilment endevinarà la meva professió. Res d’estrany perquè ni jo mateix sé què contestar quan m’ho pregunten.
Per evitar que un tema monopolitzi les meves lectures vaig pensar que era millor disciplinar-me una mica, només una mica, és clar, perquè el plaer de la lectura està precisament en el goig de llegir allò que a cada moment ens ve de gust. Llegeixo, doncs, de manera rotativa, un llibre de poemes, un dels clàssics grecs i llatins, un de ficció i un de no ficció. Ho faig amb tota la flexibilitat i sense sentir-me gens culpable si un llibre, que m’acaba d’arribar, passa al davant de tots els que esperen si així ho determino.
Cadascú de la meva família té un llibre de lectura on anota allò que va llegint. En Jaume Bassa i la Pili Camps ens van ensenyar el quadern dels seus fills, quan aquests eren nens i a la seva escola els recomanaven un sistema per animar a la lectura; ens va agradar i el vam fer nostre. Cada bon llibre llegit és per a mi una invitació a la transformació. Aquell que jo era abans d’iniciar-lo, ja no tornarà a ser mai més el mateix. Amb cada lectura sumo, com un regal, l’essència positiva d’una altra vida a la meva.
