La proclamació de la República a Torroella (1931)

Quan es fa endreça de papers en una casa, es poden tenir sorpreses, ho sap tothom per experiència. Com a conseqüència d’una d’aquestes mogudes, un amic ha trobat fa ben poc a casa seva una petita revista, publicada a Torroella el maig de 1931, que m’acaba de fer a mans. Ni ell, ni jo, ni altres persones que l’han vista, no n’havíem sentit a parlar mai, molt probablement se’n va publicar només un número. Es diu “ALBA”, consta de 8 pàgines, va ser impresa a l’impremta Casadevall i és bilingüe. A primera plana, a sota del títol, a banda i banda, diu: “Mayo 1931” i “Maig de 1931”, i a sota hi ha una “Llinda”, que signa Josep Thomás i un article que porta per títol “Proclamació de la República Espanyola i de la Generalitat de Catalunya”, de Joan Lloret Capellà.

Potser un altre dia parlaré d’altres articles d’aquesta revista infantil, en general curts, senzills, ingenus, però avui em sembla interessant destacar l’article de Joan Lloret Capellà, que aleshores tenia 14 anys. El transcriuré sencer, tal com va ser escrit, pel seu interès històric local, ja que és un testimoni directe, com pocs n’hi deu haver, del que va passar a Torroella el 14 d’abril de 1931.

Proclamació de la República Espanyola i de la Generalitat de Catalunya
Aquest canvi tan radical per a la història d’Espanya i de Catalunya ha sorprès a tothom, fins als mateixos republicans. ¿Qui havia de dir-nos quan vàrem entrar a l’escola per començar la classe, que quan hauríem sortit la República ja seria proclamada?

I així fou. En sortir de l’escola ja vàrem notar una animació gran.

Vàrem anar a plaça i aleshores ho vàrem saber: ¡La República havia estat proclamada!

A la casa de la vila es pronunciaren discursos; es feu una recapta per a comprar una bandera republicana, però l’Ajuntament es va encarregar de pagar-la i els diners recollits es donaren als presos.

Tot eren crits i visques; grups i discussions, la gent corria pels carrers com folla; es feu el canvi d’ajuntament de la següent manera: alcalde, Sr. Lluís Pujol […].

A entrada de fosc, es trencaren les plaques de l’Avinguda d’Alfons XIII i les substituïren; foren cremats al bell mig de plaça els retrats de l’ex-rei Alfons XIII, que varen anar a buscar a les escoles Nacionals.

S’anuncià per l’endemà festa oficial en honor de la República, i es tocaren molt aplaudides sardanes.

En resum, la República ha estat com una guspira que s’encén i trobant llenya per cremar alça una gran foguerada i és capaç de cremar qualsevol cosa. La guspira, les eleccions de diumenge; la llenya, tots els pobles d’Espanya.

Per punt final, donem l’enhorabona al nou ajuntament i saludem a la República federal desitjant-li molts anys de prosperitat i pau, i fem tots amb la major fe i bona voluntat, que pugui ésser l’honra dels espanyols i catalans.

Joan Lloret Capellà

A sota de l’article es reprodueix un dibuix a la ploma de Pere Castells, que representa la gentada congregada davant la casa de la vila, amb la llegenda: “La plaça major el dia de la Proclamació de la República”.

Per part meva, hi afegiré tres observacions.

  1. El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià va proclamar, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, en nom del poble de Catalunya, “l’Estat Català”, que s’integraria en una “Federació de Repúbliques Ibèriques”; més tard, des del balcó de la Diputació, va dir a la multitud que havia pres possessió del govern de Catalunya, i seguidament, va firmar un manifest on proclamava de nou “l’Estat Català”, sota la forma d’una “República Catalana”, i oferia als altres pobles d’Espanya la col·laboració per crear una “Confederació de Pobles Ibèrics”. El 17 d’abril, després de negociar amb tres ministres del Govern Provisional de Madrid, Macià va haver de renunciar a la República Catalana i acceptar per al seu govern la denominació tradicional, abolida l’any 1714, de “Generalitat de Catalunya”, la qual es regiria per un Estatut d’Autonomia que decidirien els catalans.
    Com que “ALBA” va sortir el mes següent, al maig, és natural que Joan Lloret posés al títol: “Proclamació de la República Espanyola i de la Generalitat de Catalunya”. També tot aquest embolic històric devia comportar que Lloret parlés, al final del seu article, d’una “República federal” que mai no va existir. República, sí; federal, no. Però, per a un vailet de 14 anys, Déu n’hi do.
  2. Joan Lloret escriu: “es feu una recapta per a comprar una bandera republicana, però l’Ajuntament es va encarregar de pagar-la i els diners recollits es donaren als presos”. No sabem qui eren aquests presos, es fa difícil pensar que fossin presos comuns, sembla més aviat que, com tantes altres vegades en aquest país (1934, 1939, 2017…), es tractava de presos polítics, probablement detinguts durant la Dictadura de Primo de Rivera.
  3. No solament a l’article de Joan Lloret, sinó en tota la revista “ALBA”, s’observa una mena de guia discreta que orienta els escrits dels nois que hi col·laboren, segurament suggerint, evocant o proposant temes, però deixant-los sempre llibertat per expressar-se d’acord amb el que veuen, senten i experimenten. A la revista s’expliquen contes, es descriuen monuments de la vila, hi ha comentaris escolars i esportius, servei meteorològic, dibuixos del natural, es recullen preus de productes agrícoles al mercat, etc. Com hem vist, també es dedica un espai important a la situació política. Es tracta, sens dubte, de la influència de Pere Blasi, que va exercir el seu magisteri a Torroella des de 1910 fins a 1933, quan es va traslladar a Barcelona. Els seus alumnes van ser molt afortunats.