Al Senegal la majoria de la població, al voltant d’un 85%, és musulmana; és cristiana un 6%, sobretot catòlica; i se segueixen moltes altres religions. Hi ha una gran tolerància religiosa: membres d’una mateixa família pertanyen de vegades a confessions distintes, hi ha sovint matrimonis interreligiosos, i les festes cristianes són celebrades i respectades pels musulmans i les altres comunitats.
La majoria dels musulmans s’adscriuen a diferents confraries. La més antiga és la dels Xaadir, i una de les més importants és la dels Murides. Altres confraries són els Tidaines, els Laiens, etc. A més, hi ha diverses sectes.
Per la seva importància creixent, explicaré la confraria dels Murides, la més influent al Senegal, per no dir a tota l’Àfrica Occidental.
El Muridisme va ser fundat a començaments del segle XX pel Xeic Ahmadou Bamba (1853-1927) dins del corrent musulmà sufista, particularment present al Senegal i a Gàmbia. Actualment juga un paper econòmic i polític important. El president Abdoulaye Wade, elegit l’any 2000, és el primer president muride del Senegal.
Aquesta confraria està molt marcada per la cultura africana, i més concretament la wòlof. La importància que dóna al treball li ha permès implantar-se econòmicament i beneficiar-se d’una bona representació a les principals aglomeracions d’Europa i dels Estats Units. Pràcticament cadascuna de les grans ciutats on s’ha desplegat la immigració senegalesa té una seu per a la confraria Muride que acull reunions i pregàries i és residència provisional de nouvinguts.
Els adeptes efectuen pelegrinatges a la ciutat santa senegalesa de Touba (situada a uns 200 Km a l’est de Dakar), on es commemora cada any la sortida a l’exili del Xeic Ahmadou Bamba el 1895, forçat per l’autoritat colonial francesa. El nombre de visitants pot arribar al milió en un sol mes.
Xeic Ahmadou Bamba
El Xeic Ahmadou Bamba va ser un místic, aparegut al Senegal en el context de la colonització que havia pertorbat molt l’equilibri social. Per reformar la societat senegalesa, va orientar l’ortodòxia a ensenyar l’Alcorà i la tradició del profeta Mahoma, a acatar els preceptes del sufisme, i a valorar la ciència i el treball.
Murida significa “voluntat / el que aspira“, referit a la gràcia de Déu. Segons el Muridisme Déu
envia cada quatre-cents anys algú que fa reviure l’ortodòxia musulmana i el Xeix Ahmadou Baba seria un dels elegits. Alguns musulmans consideren idolatria aquesta devoció extrema.
Els Murides fan obediència total a l’autoritat espiritual, el Califa general, descendent en línia directa del fundador, que degut a la seva popularitat, va ser deportat a Gabon i a Mauritània, i després retingut al Senegal, fins a la seva mort el 1927. El van anar succeint com a Califes els seus fills, per ordre d’edat, i després els seus néts.
La confraria sembla ser enormement rica, i la diàspora de París i de Nova York, que considera sant el diner, ja que ve del treball i del comerç, envia sumes importants per a la construcció de la ciutat santa de Touba, que s’està convertint en la segona del Senegal pel seu pes demogràfic i econòmic.
Socialment, la confraria assegura habitatge, alimentació i ensenyament –per l’Alcorà- als nens més pobres i perduts. Políticament, té gran pes, dóna consignes de vot, i és consultada per totes les tendències. Els Califes Murides són molt influents, no solament perquè són guies espirituals d’uns 3 a 5 milions d’adeptes, sinó també per ser els amos de fet de la ciutat de Touba.
