Davant l’evolució del món, que cada vegada és més globalitzat, amb àrees de poder més concretes i més grans, els estats de la Unió Europea, individualment, van perdent protagonisme i capacitat d’influir. La fórmula perquè això no passi ja la tenim, és la Unió Europea, entesa amb la seva globalitat i amb capacitat econòmica, que ja la té, i política, aspecte en el qual encara ha d’avançar molt. Avui en dia, els Estats Units d’una banda i els estats emergents com la Xina, l’Índia o el Brasil per una altra tenen molt a dir en el concert mundial.
I és en aquest escenari que la Unió Europea no acaba d’arrencar des del punt de vista polític, tot i les possibilitats que aporta el recent Tractat de Lisboa, fet que deixa l’àrea econòmica més potent del món, si ho mirem respecte al producte interior brut (PIB) agregat de tots els vint-i-set estats, en una situació d’indefensió política i, per tant, de manca de capacitat d’influir i de ser un actor important en el món actual. Convindria que els flamants càrrecs del president del Consell Europeu amb caràcter fix i la potenciació del càrrec de l’alt representat per a la Política Exterior, que aporta el Tractat de Lisboa, es mostressin amb tota la seva capacitat i aconseguissin que la Unió Europea fos vista pel món com una unitat econòmica, que ja ho és, i sobretot com una unitat política, tant pel que fa a les polítiques d’interior com les d’exterior. Perquè això sigui una realitat, els temes importants com la crisi econòmica (cercar una solució en clau europea), la immigració (crear una política d’immigració comuna), el tractament de les minories (evitar el que fa França amb l’expulsió dels gitanos), l’energia (establir una política comuna d’energia), el Servei Exterior Europeu (establir els mecanismes que el facin possible) i d’altres han de deixar de ser tractats per cada estat individualment i passar a ser gestionats en clau europea. Si Europa no adopta aquesta direcció, anirà quedant al marge dels àmbits de decisió mundial i anirem perdent capacitat d’influir i de defensar els interessos i la seguretat dels ciutadans europeus.
