[bs-quote quote=”Esperem que l’executiu de Scholz continuï aportant estabilitat i seny” style=”style-18″ align=”left” color=”” author_name=”” author_job=”” author_avatar=”” author_link=””][/bs-quote]
Ja han passat 16 anys des que una desconeguda i tímida Angela Merkel es donava a conèixer al món governant el país més important de la UE. I pas a pas, decisió a decisió, lentament però sense pauses, amb contundència però sense estridències, Merkel s’anava obrint camí en el complex món de la política alemanya i també europea. Ha hagut de capejar i liderar diverses crisis, algunes de més mediàtiques que d’altres, per l’interès que han suscitat i també per l’efecte sobre l’economia, les empreses i les persones. Així, va impulsar els tractats de la UE que havien quedat noquejats després del fracàs de la Constitució Europea el 2004, rellançant i aprovant pràcticament el mateix contingut legal, en el que es coneix com a Tractat de Lisboa el 2009, que és el que avui ens regeix. En la crisi econòmica i financera del 2008, Merkel va haver de fer reformes significatives i prendre decisions importants dins d’Alemanya i també impulsant els acords europeus que marcarien la sortida de la crisi dels estats membres, amb la recepta de l’austeritat; per cert, amb molta duresa per als estats del sud, especialment per a Grècia.
Algunes crisis de caire europeu en l’àmbit de la immigració i els refugiats també han vist la mirada tranquil·la i contundent de Merkel. Com també ha estat rellevant la seva aposta per l’acció conjunta de la UE, amb la proposta de crear el fons Next Generation EU, de 750.000 milions d’euros, finançat amb deute comunitari (fins fa poc impensable, especialment per Alemanya) i també l’aposta per la gestió conjunta europea de la compra de les vacunes per combatre la covid-19. Recepta solidària la de l’actual crisi de la covid, molt diferent de la proposta per la crisi del 2008, basada en l’austeritat. I ara toca canvi i segurament la trobarem a faltar. Esperem que el nou govern d’Alemanya, amb Olaf Scholz com a canceller i amb el pacte amb liberals i verds, segueixi aportant estabilitat i seny a la mateixa Alemanya i també a la UE. De moment, sembla que l’aposta a favor de la integració europea és clara, fins i tot més evident sota la cartera d’Exteriors en mans dels verds. Tenim clar que si Alemanya funciona, a la UE i als altres estats membres també els anirà bé. De ben segur que el nou govern alemany haurà d’afrontar reptes importants, tant en l’àmbit intern com europeu i internacionals. De fet, els grans reptes que tenim sobre la taula, quasi tots sobrepassen el poder i funcions d’un estat i esdevenen reptes globals que requereixen la col·laboració i solidaritat dels estats implicats. Reptes com ara el canvi climàtic, la immigració i la demografia, la gestió de l’energia, la capacitat de produir alimentació i la gestió de l’aigua, la gestió de l’economia global, la ràpida evolució de les noves tecnologies, la geopolítica, entre d’altres, són importants reptes que el nou govern alemany haurà d’afrontar en clau alemanya i també en clau europea, aportant-hi cohesió i lideratge. Si és així, tots hi sortirem guanyant.
