L’evolució de la guerra d’Ucraïna ens demostra la dificultat d’interpretar el que està passant. Primer, la majoria d’analistes apostaven per la inviabilitat del conflicte. La invasió de Rússia del 24 de febrer del 2022 va commocionar bona part dels mandataris europeus i també experts, tot i la informació que anaven destil·lant els serveis secrets americans. Després, un cop assimilada la barbaritat, es va apostar per una guerra curta. De fet, també Putin i el Kremlin ho havien previst així, però la reacció d’Occident, dels estats de la UE i dels EUA bàsicament, de suport a Ucraïna, va frustrar la previsió russa, i es va anar entrant en diferents fases de la guerra, que són ben conegudes. Fins al punt que ha passat un any i mig de la invasió i la guerra segueix ben present i lluny de trobar-hi una solució raonable per a tothom. De fet, Hillary Clinton, fa un parell de mesos a Barcelona, va deixar ben clar que a la guerra d’Ucraïna s’està decidint el món de demà. I, entretant, cada estat va prenent posició respecte al conflicte. Així, la Xina des del començament del conflicte es mostra a favor d’un acord, però deixant clar el suport a Rússia i sense condemnar l’agressió, i l’Índia té una posició diplomàtica calculada entre els dos bàndols. I hem de pensar que tots dos estats, a part de ser potències militars i econòmiques regionals, també ho són en demografia, ja que arriben quasi a 3.000 milions d’habitants, que és prop d’un 40% de la població mundial.
Per no dir la posició equidistant d’estats importants com ara el Brasil i d’altres, com es va demostrar en la recent cimera UE-Amèrica Llatina. I, ara, per acabar-ho d’adobar, ha sorgit el conflicte a l’Àfrica, concretament al Sahel, que ja s’estava larvant des de fa temps, amb el cop d’estat a Níger, amb el suport de les dictadures de Mali i Burkina Faso, i la dificultat de França i de la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (Cedeao) de fer-hi front, fet que ha provocat també la intervenció, de moment diplomàtica, dels EUA. Ja veurem com va evolucionant tot plegat, però la influència de Rússia i del Grup Wagner es deixa intuir a la zona, fet que complica i amplia el conflicte d’Ucraïna. Si fem memòria, l’OTAN, la UE i els EUA sempre han mostrat el suport a Ucraïna, però deixant clar que l’objectiu és la no-intervenció directa i que el conflicte no surti de la zona russa i ucraïnesa. La veritat és que aquest objectiu sembla consolidat en l’espai europeu, però, amb la inestabilitat que es va produint al Sahel, es podria obrir el conflicte a altres zones.
Per això, cal esmerçar esforços a trobar la solució, o un acord parcial, a la guerra d’Ucraïna, per evitar la barbàrie que està passant i també per garantir que el conflicte no s’estengui a altres zones del planeta. De ben segur que per aconseguir-ho s’hauran de trobar espais de diàleg entre els estats que probablement requeriran superar els acords que varen configurar els equilibris de l’ordre mundial sorgit de la II Guerra Mundial. El temps ho dirà.
Reproduït d’El Punt-AVUI del dia 13 agost 2023
