Hi ha coses que no saps com en són d’importants fins que les perds de vista, com les claus del cotxe quan tens pressa, o com l’interruptor del llum d’un lavabo públic d’aquells que s’apaguen als vint segons i estàs a mig fer. Doncs el món del ciclisme ha perdut el Massi-Baix Ter, un equip de ciclisme professional que, durant 8 temporades, ha portat el nom de Torroella, del Baix Ter, de Girona i de Catalunya arreu del món.
No ens enganyem. Segur que molta gent de Torroella i els voltants no sabia ni que existia el projecte. És cert. El ciclisme femení professional és un món molt desconegut encara: mal pagat, mancat de recursos, mal venut i on la majoria de ciclistes encara no s’hi poden dedicar únicament.
El projecte del Massi-Tactic neix ara fa vuit anys impulsat pel Club Ciclista Baix Ter. M’ho invento una mica però segurament tot passa a dins de l’antiga botiga “Bicicletes Teixidor” del carrer Figueres. M’imagino en Sergi Güell maquinant la idea amb l’Àngel González i amb el seu sogre, que devia estar arreglant alguna bicicleta i escoltant la conversa de fons. Segur que al principi van pensar que era una idea molt boja… com totes les bones idees. Crear un equip professional, buscar patrocinadors, visualitzar fins on volien arribar, crear una estructura professional… tal com dic, tot això m’ho invento, però em comprometo a preguntar-ho un dia a en Sergi i a l’Àngel perquè m’expliquin com va anar realment.

La solfa d’aquest projecte, però, ja va començar molt abans de la seva arribada a l’elit. El CC Baix Ter, fundat eçl 1990, va entendre que el ciclisme femení necessitava alguna cosa més que oportunitats puntuals per aquelles corredores que anaven cremant categories i es trobaven sense una continuïtat després de la seva etapa formativa. Així doncs, el 2019 neix el Massi-Tactic UCI Women’s Team, el primer equip català, repeteixo, EL PRIMER EQUIP CATALÀ d’aquesta categoria mundial.
A partir d’aquí, el Massi-Tactic va demostrar que no calia disposar dels pressupostos dels grans equips per competir amb ambició. Amb una estructura modesta i amb l’esforç i la voluntat de totes les persones que formaven part del projecte, van aconseguir participar en algunes de les proves més prestigioses del calendari internacional: la Strade Bianche, el Tour de Flandes, la Fletxa Valona o La Vuelta a Espanya. Amb tot això van fer visible una realitat que sovint queda amagada: el talent femení hi era i només necessitava oportunitat per demostrar-ho.
Si us dic Mireia Benito o Paula Blasi. què us diuen aquests noms?
Si no seguiu massa el ciclisme femení, us explico que la Mireia Benito és una de les ciclistes catalanes més importants que hem tingut mai. Campiona d’Espanya de contrarellotge quatre vegades consecutives. I la Paula Blasi, amb només 23 anys, ja és la millor de tots els temps: és l’última guanyadora de la Vuelta a Espanya Femenina, guanyadora de la Volta a Catalunya 2026, 5a al Tour de França 2026, guanyadora de l’Amstel Gold Race 2026 i segurament encara no ha arribat al seu millor moment (el seu prime que en diuen els joves). Tant la Mireia com la Paula han passat per les files del Massi-Tactic. No són de Torroella però han portat el nom del nostre poble arreu del món i les dues van trobar en aquesta estructura un espai per créixer i consolidar-se abans de continuar avançant en la seva trajectòria professional.
El cas de la Paula Blasi és, si més no, molt curiós. Jo la vaig conèixer a Begur, on va córrer i guanyar el Memorial Antonio Miguel del 2024 com a corredora del Massi-Tactic. Resulta que la Paula era atleta i triatleta i competia a nivell català amb el Club Triatló de Cornellà (de Llobregat, no del Terri). Ho feia molt bé però una lesió la va deixar sense poder córrer una temporada i, per no estar aturada, va provar de fer ciclisme, ja que pedalar sí que ho podia fer. En Sergi Güell li va obrir les portes del Massi i sorprenentment va demostrar ser molt bona. Molt. A finals del mateix 2024 ja va fitxar per l’equip de desenvolupament de l’UAE (l’equip d’en Pogacar), una de les millors estructures del món i al cap de pocs mesos ja corria amb l’equip professional. Amb el palmarès que us he dit abans, podem afirmar que la Paula, amb menys de dos anys, ha passat de ser una triatleta a la millor ciclista espanyola de tots els temps. Fa poc ha anunciat el seu fitxatge pel Movistar i tot apunta que la seva carrera marcarà una època en el ciclisme femení català. I sempre podrem dir que la Paula va fer les seves primeres pedalades professionals per les carretes del nostre Baix Empordà.

El ciclisme està en alça. No vull parlar de la ciutat de Girona perquè em cauria algun pal, ja que allà la cosa s’ha desbordat, però sí que vull reivindicar el creixement del ciclisme torroellenc. El CC Baix Ter segueix i seguirà impulsant la formació del ciclisme de base, el Club Ciclista Montgrí i l’Impuls Medes Bike segueixen promovent el ciclisme amateur popular, tant de carretera com de muntanya i cada vegada tenen més socis i sòcies. La història del Massi- Baix Ter acaba aquí. No ha estat un final feliç, ja que les dificultats econòmiques, la manca de recursos i les exigències creixents del ciclisme professional han acabat fent inviable la continuïtat de l’equip. Desapareix un equip però no desapareix tot allò que s’ha construït. Queda l’experiència de les corredores que han crescut al seu costat, la trajectòria de les que han arribat a l’elit, l’aprenentatge de les més joves i l’exemple d’un club que va decidir apostar pel ciclisme femení quan fer-ho significava obrir camí gairebé pedalant a contracorrent.
El Massi-Baix Ter deixa de competir, però no deixa de formar part de la història del ciclisme femení català. I si alguna cosa ens ensenya el seu llegat és que una estructura esportiva no es fa gran només quan guanya, sinó també quan aconsegueix que altres persones arribin més lluny gràcies a la seva existència.
Gràcies per obrir camí. Gràcies per tot l’esforç d’aquests anys i gràcies per demostrar que des de Torroella, des de l’Empordà, també es podia somiar en grans històries i fer-les realitat.










