Ha costat diners. Prefereixo tenir un bon Auditori que una caixa barata i lletja sense prestacions. No som prou rics com per tenir capricis barats. És cert que, en obrir, qualsevol servei va sumant despeses de manteniment i això ho oblidem sovint. Ara bé, les xifres que circulen les trobo absolutament fora de lloc. Perquè en tinc una certa experiència, estic convençut que el cost del manteniment és factible limitar-lo a quantitats assumibles. Sí, sí, estem en crisi, i precisament per aquest motiu convé espavilar-se i anar assajant el nou futur que ens espera, que no tindrà res a veure amb aquest desafortunat i esbojarrat final del segle XX i inicis de l’actual. Quanta més cultura irradiï Torroella ara, més policies, psiquiatres, assistents socials, etc. ens estalviarem demà. Cultura és una inversió a mig termini i hauríem d’estar més que escamats d’on ens ha portat la política del dia a dia, de no tenir més perspectiva que aquella que pot oferir l’alçada del vol d’una gallina.
Alguns estan enfadats amb l’Auditori perquè mai no el faran servir, però tots hem de tenir una miqueta de paciència. Mai, mai no m’he queixat de les despeses que suposa el camp de futbol, malgrat ni una sola vegada he posat els peus en aquest lloc. Respecto que una part de la població és futbolera i endavant amb el camp de futbol i amb el poliesportiu i tantes instal·lacions que jo, almenys, no utilitzo. Estic content de veure que alguns s’ho passen bé usant aquestes i tantes altres infraestructures. Però els qui critiquen l’Auditori haurien de ser un xic més pacients envers les nombroses persones que ens agrada la música, el teatre i els espectacles que ens animen un xic la vida.
Malgrat els costi d’entendre als crítics, el futur de Torroella farà que l’Auditori quedi petit algun dia. El cas em recorda que quan era regidor de cultura i vaig defensar la necessitat d’un Institut alguns m’argumentaven, enfadats, que no era necessari i que no s’ompliria. Queda a la vista: les instal·lacions del convent dels Agustins aviat van resultar insuficients i es va construir un nou Institut de més envergadura! Torroella té una magnífica Escola de Música i aquests vailets i vailetes no seran músics professionals en la seva majoria, però formaran part de petites orquestres d’afeccionats per passar-s’ho bé i assistiran regularment a concerts. Un altre exemple: alguns volien tancar el Museu de Can Quintana un cop s’havia inaugurat. S’ha demostrat que s’ha convertit en allò que vam defensar: un cor bategant a ritme saludable. La direcció de can Quintana ha estat clau per, gràcies al seu entusiasme, regalar-nos un munt de possibilitats culturals. Imaginació, molta imaginació i no tants diners com es diu, és el que precisa el nou Auditori. Sense imaginació el podem veure tancat d’aquí poc. Amb imaginació es farà petit.
La història musical de Torroella es mereixia aquest premi (molts diners per la construcció de l’Auditori han arribat de fora i més n’arribaran) i el temps donarà la raó a aquells que defensem que la cultura està per sobre de l’economia. L’economia, ara el vedell d’or, ha de limitar-se a ser una mera servidora de les necessitats humanes. No hem de voler ser esclaus de l’economia. És hora de reconduir la situació de desgavell i començar per formar persones àvides de cultura de veritat, única manera d’aconseguir pensament, atracció per l’art, les lletres i les humanitats en general.
