A finals del juliol passat, algú es va interessar a facebook per la “carretera de les deveses” de Torroella, esmentada en un full imprès adreçat el juny de 1936 “A les autoritats d’aquesta vila i a la opinió pública en general”, el qual acabava així: “Demanem que es defineixi d’una vegada amb relació a la carretera de les “deveses”, que el nedar amb dues aigües esdevé joc perillós quan hi ha per mig la misèria dels que no tenen treball”. Com que vaig ser consultat, intentaré explicar aquí breument què eren les Deveses de Torroella i per quina carretera clamaven els aturats de la vila pocs dies abans que esclatés la guerra civil.
Del camí que va del Molí Vell (actualment al costat de la Nàutica Colomí) al Molí del Mig -i que segueix cap a un tercer molí que era al mas de la Galera-, se’n diu “camí dels Molins”. Abans d’arribar al Molí del Mig, en surt una derivació a la dreta que segueix en direcció al Ter: és el “camí de les Deveses”, el qual en arribar a prop del riu segueix pel “camí de la Moixina”, fins arribar a la Gola. Dels terrenys situats a banda i banda de riu, en aquesta part propera a la desembocadura, se’n diu des de fa segles “les Deveses” (i també “les Deveses del Senyor de Sant Jordi”). Els de la banda nord del riu són les “Deveses de Ça” (A Google maps diu Deveses d’Ençà”), els de l’altra banda són les “Deveses de Lla”.
Pel contingut del full de juny de 1936, es dedueix que els treballadors sense feina reclamaven que l’Ajuntament, per tal de fer front a un atur forçós gairebé permanent, endegués o reclamés una obra pública important consistent a transformar aquell camí en una autèntica carretera. Ni als Llibres oficials ni a l’Emporion de l’època no he trobat informació que ens ho confirmi.
Atès que molta gent ho desconeix, faré una descripció de les Deveses. S’anomenava així un territori molt vast, antigament posseït per un sol senyor, després distribuït entre molts petits propietaris, situat dins d’un gran triangle amb un vèrtex prop de la Pletera, tocant a mar, a un quilòmetre de la Gola, un altre vèrtex també ran de mar, cap al mas Pinell, un quilòmetre per sota de la Gola, i el tercer vèrtex terra endins i prop del riu, a la zona del mas Borrat, a uns dos quilòmetres de la Gola. Si aquestes mides fossin certes, parlaríem d’unes 500 vessanes.
La història d’aquest terreny tan extens és molt interessant.
Antigament, pels drets adquirits als senyors de Torroella per Pere II, fill de Jaume I, el territori de les Deveses pertanyia al comte de Barcelona. Bons terrenys per anar de cacera. Molts anys més tard, Andreu de Biure, senyor de Sant Jordi, un personatge que no tenia res a veure amb la nostra vila, va participar a la guerra de Sardenya al servei del rei Alfons IV, dit el Magnànim, qui més endavant li confià diverses missions diplomàtiques i l’any 1433 li reconegué de forma especial aquests serveis i li cedí les Deveses de Torroella de Montgrí. Així, aquelles terres passaren a ser les “Deveses del Senyor de Sant Jordi”, nom que perdurà pràcticament fins als nostres dies.
Per dificultats econòmiques de l’últim hereu de la família de Biure, l’any 1642 la Universitat (municipi) de Torroella adquirí el territori en subhasta pública. A l’escriptura de venda se’l descriu com “una gran possessió de terra, en part cultivada, part sorrenca, part boscosa i part inculta, és a dir, prat i erm”.
L’any 1716 es feu el “Real Catastro de Torroella de Montgrí” i la primera relació de béns començava per “la Devesa”. “Una peça de terra propera a la vila posseïda pel Comú de Torroella, consisteix en tres-centes vessanes de sembradura al pla, s’hi cull blat i ordi, dóna fruits, amb cinquanta vessanes de primera qualitat i dues-centes cinquanta de tercera qualitat. Altra peça de terra arenal i salancosa, tres quarts posseïda pel Comú de Torroella, consisteix en tres-centes disset vessanes, dita terra no dóna fruit ni per servir per closa de pastures del bestiar per ser com s’ha dit salancosa i arenosa”. Segons aquest cadastre, doncs, les Deveses de Torroella haurien tingut una extensió d’unes 600 vessanes, la meitat d’elles fèrtils amb diferents nivells de qualitat.
En realitat la superfície devia ser molt més gran. L’any 1799 se’n van repartir 665 lots de dues vessanes i 94 d’una vessana entre 759 veïns de Torroella, a diferents preus segons la qualitat (això faria un total de 1.424 vessanes). Qui tingui interès per conèixer la continuació de tota aquesta història pot consultar el meu treball “Les Deveses del Senyor de Sant Jordi” al llibre “Els masos del Montgrí”, Papers del Montgrí, 2010.
Aquells terrenys que l’any 1433 havien passat a mans d’Andreu de Biure, després al Comú de la vila, coneguts sempre com a “Deveses del senyor de Sant Jordi”, acabaren doncs, finalment, molt repartits. Els petits propietaris hi anaven -i encara s’hi va- pel “camí dels Molins”, tombant després a la dreta, cercant el riu, pel “camí de les Deveses”. Aquell camí que els treballadors en atur de l’any 1936 reclamaven que es transformés en carretera per tal de crear feina.
