Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
No Result
View All Result
Inici Història

Les nostres bruixes catalanes

Santi Sató per Santi Sató
26 de juliol de 2019
a Història, núm. 152-agost-2019, Opinió
Temps de lectura: 4 minuts
A A
Les nostres bruixes catalanes

cof

La història ens explica que, en la seva època, les bruixes catalanes eren una de les millors medicines per sanar malalts. Les memòries hi són, i se sostenen sobre la realitat del que va passar. Si no fos així, no seria història, i potser només comptes per a infants… però mai història. O és només llegenda i/o pura imaginació? No, són realment experiències viscudes. Història. Crec que són records certs d’una “història real” que, quasi perduda, encara perdura. I és viva en la meva ment.

La mare em deia que, essent criatura,
Va bressolar-me una dona de Llers.
Suau embruix que en mi encara perdura,
Em prenc la vida com si fos en vers.
(Les Bruixes de Llers. Carles Fages de Climent)

Segons Joan Amades la condició de bruixa té dos diferents orígens:

  1. l’innat.
  2. l’adquirit, per diferents causes: herència familiar, pel dia de l’any del naixement, per l’ordre de naixement dintre de la pròpia família; així i tot, també per com, per quan, i pel lloc del naixement.

Quan la memòria ens falla o no arribem a retrobar, de forma automàtica, un record encara viu, és que només som sers humans, no déus. Retrocedir amb la imaginació, servida una volta més per l’estudi dels mitjans escrits i acreditats, és la millor forma -i possiblement l’única- d’arribar a la veritat, sempre que la puguis utilitzar en llibertat: d’obra i de pensament. És la que vull fer servir, avui i en aquest escrit, del que no puc garantir la plena veracitat i sí només, certament, la llegenda, que tot i sent llegenda porta, com qualsevol coneixement humà, un cert rerefons ple de realitat.

El tema d’avui, doncs, són les bruixes catalanes, dins d’una cultura matriarcal, i en un idioma avui pràcticament perdut o molt diferent de l’actual, el llenguatge antic de les dones bruixes que feien ungüents, que recomanaven fregues per sanar els malalts i/o remeis, diguem-ne especials, herbes remeieres… En terres i serres pirenaiques, hi ha llocs molt especials, on la tradició secular de les bruixes sanadores encara perdura, amb el nom de trementinaires.

Ens explica la Història que els romans, vers l’any 250 aC, van entrar per Iulia Lybica (Llívia) i que es varen unir en el culte als que els Ibers tenien reconeguts com els seus déus i les seves deesses, tal com l’anomenada deessa Mari, dels Ibers, que seguia dominant les portades a casa nostra pels romans, que construïren la via Strata per enllaçar Marsilia amb Ilerda. I les bruixes nostres, iberes, foren acceptades i assumides pels nous pobladors, amb tradicions basades essencialment en la mitologia grega.

I quan aquestes terres catalanes foren ocupades pels gots, que introduïren el cristianisme, primer en versió arriana, la dona bruixa, la dona curandera, va ser substituïda per l’home autoritari, capgirat de pensament, que no assumia ni les idees, ni els estatus, ni les religions, i menys encara les bruixes catalanes. I això, sense demostrar els invasors, en cap cas, la seva autoproclamada ciència, que molt possiblement era inferior a l’experiència ancestral de les nostres bones bruixes.

Les reunions de bruixes es feien en llocs allunyats dels pobles, en prats arrecerats per boscos i en nits de lluna plena, on la seva llum il·luminava, juntament amb la del foc, les esperades i/o temudes virtuts dels seus encanteris. I aquestes, les bones dones bruixes, foren titllades de dolentes, perseguides i moltes d’elles cremades. I així fou, com el santuari druida de Pinsent, sobre La Quera, a l’Alt Urgell, fou reemplaçat per un santuari dedicat a Sant Vicenç de Pinsent, des d’on es pot guaitar l’entrada de la Cova de Les Encantades. Lloc aquest, on les bones bruixes catalanes es reunien per intercanviar receptes i secrets, cosa que va desaparèixer llastimosament amb l’anomenada Inquisició. Fou en realitat l’eliminació de la saviesa i experiència de les dones, en general, i en el fer contra les bruixes, varen destacar-se els dominics. Es conserva un dels primers sermons que van fer durant la Quaresma de l’any 1404 a Friburg, que deia:

“Quan arribi l’Anticrist, Llucifer i tots els diables el serviran, els que el segueixin li faran reverència i homenatge com a un Rei. Els dimonis prendran formes humanes transformant-se en íncubes i súcubes, i faran creure als homes que posseeixen dones belles”.

Allunyades de la Inquisició, en el Pirineu català, renaixeren les bruixes bones, les de sempre, les que coneixien el cos humà i les herbes remeieres, les curanderes, entre elles les trementinaires. Eren dones de vida nòmada, coneixedores de gran quantitat de plantes medicinals, que no tenien ni havien tingut res de bruixes, sinó dones que varen decidir sobreviure portant un ofici i una vida de venedora ambulant, de remeieres naturals, per als mals de la salut del cos i, per què no, també de l’esperit. Senzillament eren fetilleres o remeieres. Jo crec que el mot que els escau és obvi: remeieres.

Ja només es recorden, de les últimes en l’exercici d’aquesta tasca, Sofia Montané i Arnau (1908-1982), del poble d’Osera (Alt Urgell), i Càndida Majoral, morta quasi als 101 anys, nascuda a Cornellana (Alt Urgell) el febrer de 1917 i traspassada a Sant Julià de Lòria (Andorra) el 4 de gener de 2018. Molts dels que per ella fores atesos, recorden, encara avui, la seva tasca. N’esperem el seu perdó, si! I no volem dubtar de la seva glòria eterna, per una vida dedicada a la cura dels altres!

Imatge molt utilitzada i molt irreal de la veritable tasca realitzada per les antigues bruixes catalanes, que dedicaren la seva vida de remeiera, de remeis naturals, a cuidar de la salut dels seus coetanis.

 

 

Tags: literaturaopinió
Article anterior

Aigua que pot fer vessar sang

Següent article

El futur del llibre i de les edicions en paper

Santi Sató

Santi Sató

Articles Relacionats

Les monges de Sant Josep i la llista Falciani
núm 99 -març- 2015

Les monges de Sant Josep i la llista Falciani

24 de febrer de 2015
Cargol poma & Co.
Medi Ambient

Cargol poma & Co.

25 de setembre de 2015
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Calendari publicacions

novembre 2023
DlDtDcDjDvDsDg
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930 
« oct.    

EL TEMPS

Torroella de Montgrí, ES
Dijous, novembre 30, 2023
overcast clouds
10 ° c
98%
4.76mh
100%
18 c 9 c
Dv
12 c 8 c
Ds
11 c 4 c
Dg
13 c 7 c
Dl
Facebook-f Instagram Twitter

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies

Emporion
Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Manage options Gestiona els serveis Manage {vendor_count} vendors Read more about these purposes
Veure preferències
{title} {title} {title}