L’Escola Dominical i mossèn Viver.

L’Escola Dominical de Torroella de Montgrí es definia com una institució popular, educativa i cultural de caràcter cristià i patriòtic, dedicada a la formació integral dels joves de la vila. L’objectiu fonamental de l’Escola era “deixondir i avivar en la Joventut l’Amor a son Deu, a sa Pàtria Catalana i a la Cultura”. Era una institució pedagògica i cristiana i una “obra de cultura, que és una excepcional honra per Torroella“.

Mossèn Francesc Viver, el seu director, és descrit com l’ànima de l’Escola Dominical en la qual va imprimir el segell d’un esperit refinat. Se’l lloa com un home de gran cultura, abnegat i bondadós que es multiplica en variades activitats, la seva influència abastava des de la direcció moral fins a la creació artística més detallada. Era el dissenyador de l’espai, el pintor de les parets, l’escriptor dels textos i el guia espiritual. Convertí una modesta escola dominical en un centre d’irradiació cultural per a tota la comunitat i definí l’escola com el “palau de la mainada”, un espai de llibertat i cultura en una terra que considerava democràtica i lliure, un lloc on el treball artístic i l’educació dels nens i nenes eren la prioritat absoluta.

Organització i suport

L’Escola Dominical va créixer fins a tenir un nombre tan elevat d’alumnes d’ambdós sexes que es va fer necessari el suport extern per sostenir la seva acció cultural. L’escola treballava estretament amb els Pomells de Joventut per a l’organització d’esdeveniments. Els Pomells de Joventut de Catalunya van ser un influent moviment juvenil, fundat per Josep Maria Folch i Torres el 1920. Va créixer a partir de la popularitat dels lectors de la revista En Patufet. Aquest moviment tenia com a objectiu principal promoure una finalitat moral i patriòtica, articulada a través de la defensa de l’esperit cristià i la puresa de la llengua catalana mitjançant aplecs i desfilades. A la vila, el moviment estava plenament integrat en l’activitat de l’Escola Dominical sota el guiatge de Mossèn Viver. Es van constituir tres branques o cèl·lules específiques: «Nostra Dona de Montserrat», format per noies de dotze anys en amunt. «Santa Catarina», per a nenes d’entre nou i onze anys. «Sant Genís», format per nois de dotze anys en amunt. Tots tres estaven oficialment inscrits al Registre de Pomells de Catalunya i havien rebut el reconeixement personal del seu fundador. Els Pomells funcionaven com un ram de flors espiritual: cada “pomell” o cèl·lula era una flor que, agrupada amb les altres, buscava embellir i purificar l’ambient moral i nacional de la Catalunya de l’època. L’element d’identitat més característic era la caputxa blanca que duien les noies en les celebracions.

El sosteniment econòmic de l’escola era difícil i es basava en donatius. Una Comissió Organitzadora formada per senyores i senyoretes, van tenir un paper essencial per recaptar donatius i organitzar les festes. Es tractava d’un grup format per “distingides senyores” de la vila que havien acceptat el repte de recollir fons per a l’Escola. Aquestes dones anaven de casa en casa demanant una almoina tant per als Pomells de Joventut com per a l’Escola Dominical. Les despeses per les reformes a l’escola i les Festes de Joventut eren elevades, estimades en unes mil pessetes el 1922. A l’Emporion núm. 170 de 25-06-1922 escrivia «Ens plau estampar-ho en les planes d’aquest periòdic en prova de públic agraïment i pel bon nom de la nostra vila: el poble de Torroella estima l’Escola Dominical. Però hi ha un subratllat: el poble . Les classes altes, en sa immensa majoria, ens han somrigut dolçament davant la nostra obra de cultura; ens han somrigut i prou.»

La festa de Joventut

La Festa de Joventut era el gran esdeveniment de l’Escola Dominical, concebut com una brillant i pública manifestació de forces i dels ideals de la institució. La festa responia a la necessitat d’una recaptació extraordinària de fons per mantenir l’acció cultural i per presentar públicament el projecte educatiu de l’escola.

Es planificaven per celebrar-se durant les darreres setmanes de setembre i les primeres setmanes d’octubre. L’objectiu era garantir el funcionament normal de la institució i incloïa vetllades amb la presència d’autoritats, mestres i delegacions de Pomells de Joventut d’altres comarques. S’hi pronunciaven discursos i es llegien poesies, projecció de pel·lícules, representacions teatrals o activitats esportives. L’any 1922, aprofitant que hi havia el Congrés esperantista a Girona, i que a l’escola hi havia un grup que estudiava l’esperanto es va fer la benedicció de la bandera esperantista.

L’any 1923, es va destacar que la festa resultava “a l’altura dels ideals patriòtics del jovent”, demostrant que la celebració havia estat profitosa per a la tasca intel·lectual i que s’havien pogut pagar les despeses. Per sufragar aquests costos, s’organitzaven rifes i tómboles. Tot i que la Festa de Joventut d’aquest any va ser un fracàs econòmic, la dedicació de les noies i les dames organitzadores va permetre pagar els deutes. La direcció sol·licitava donacions de tots els ciutadans, rics i pobres, per promoure la cultura i la il·lustració de la joventut. «En resum el Festival fou un éxit moral, un fracàs econòmic. L’economia no estigué a l’altura dels ideals patriòtics del Jovent: encara els joves i els homes i dones pares de família, no estan en un mateix nivell; la butxaca i l’ideal encara estan en pugna» escrivia mossèn Viver a l’Emporion núm. 191 de 29-07-1923.

Activitats dramàtiques i culturals

L’activitat de teatre era el motor cultural i l’ànima de l’Escola Dominical i servia com a eina educativa i de cohesió social sota la guia de mossèn Francesc Viver. La seva secció dramàtica va⁰ ser particularment prolífica en representacions teatrals. L’Escola era coneguda per les seves representacions, especialment durant les Festes de Nadal i Reis. La direcció musical anava a càrrec de les senyoretes Pilar i Júlia Bataller.

L’escola va posar en escena tradicionalment Els Pastorets, utilitzant versions de diferents autors com els escrits pel mateix mossèn Viver. El Nadal del 1916 es van presentar “Els Pastorets” del reverend Francesc Gay. El 1919, es va representar “El Nadal de les Pastores” també del poeta mossèn Gay, modificat amb noves escenes i amb un cant de mossèn Viver. «El decorat i vestuari fet a consciència, en aquell teatre petit i arranjadet no s’hi veien estores ni draps vermells per simular l’infern ni boscos ni gipons de cinquanta anys enrera, ni faldilles de pagesa de nostres muntanyes, sinó les túniques, el bosc pintat amb cura i els bonics efectes de llum que son del cas. Els petits diables vestien amb un gust artístic que enamorava i els angelets reflexaven una graciosa modestia.»

A l’Emporion núm. 161 de 15-01-1922, es parla de la feina de mossèn Viver «Ell ha planejat el teatre de pur estil egipci on palesa com pot fer-se el miracle de realitzar coses belles amb escassetat de mitjans. Ha pintat decoracions, ha dirigit l’assaig de les obres, i sobretot ha escrit uns Pastorets que son una joia literària ben lluny de la ramploneria amb que s’acostumen a produir aquesta mena d’obres, fins diríem que semblarien desproporcionats de tan bells. Aquest és l’aspecte en el qual mossèn Viver mereix un major felicitació tot i sent lo altre molt meritori.»

Altres obres nadalenques incloïen la sarsuela tradicional «La Mare del Messies» a càrrec de la secció de noies, i la secció de nois, uns «Pastorets». També es posà en escena l’obra «La Carta dels Reis», lletra de Josep M. Folch i Torres (Emporion núm. 242 de 24-12-1933). Les nenes i nens de l’escola, especialment durant l’Epifania del 1934, van ser lloats com a “veritables artistes” per l’execució en les parts musical i literària. Els nois van destacar amb cançons plàstiques com «El general Bum-bum» i les noies amb «Les deu noies per casar».

Les senyoretes de la Secció Dramàtica van representar la rondalla escènica «Mestre Gat» (el gat amb botes), una rondalla escènica en sis quadres i reberen l’aplaudiment del públic pel “bell treball de les simpàtiques damisel·les”.(1933). També van afrontar peces més complexes, com la tragèdia en vers i en tres actes «El collaret de la Princesa», que aconseguí produir “veritable emoció” amb la seva destresa. Aquestes representacions acostumaven a tenir la col·laboració musical de les germanes Pilar i Júlia Bataller, que van ser figures clau en la direcció musical. La Júlia Bataller era pianista, i altres col·laboradors musicals eren el Sr. Vila a l’harmònium i els joves Agustí Monguilod i Benet Clotas als violins.

Cinema

El cinema era una altra activitat habitual i important dins el programa cultural de l’Escola Dominical. Durant els dies de Pasqua, l’Escola Dominical organitzava sessions notables en les quals s’hi projectaven “bonics films” i es representaven comèdies d’infants escollides (1933). En el marc de les Festes de Joventut, s’incloïa la projecció d’una “escollida pel·lícula” durant una vetllada on es pronunciaven discursos i es llegien poesies al·lusives. La direcció de l’Escola considerava essencial l’ús de la projecció cinematogràfica, ja que en la seva actuació cultural volien augmentar l’ús de la “magnífica llanterna de projeccions”. L’Escola tenia l’objectiu de millorar els seus mitjans per a la projecció. En el Festival de la tarda del dia de Pasqua del 1923, es va destacar que el romanent econòmic obtingut serviria per proveir la sala d’espectacles d’una “llanterna projectora de cossos opacs”, amb la qual es podrien exhibir, en cada sessió de les tardes dels dies de festa, “interessantíssimes vistes d’actualitat”. Aquesta llanterna projectora també permetria exhibir material que servís de suport per a “obres educatives i d’actualitat” per tal de fer veure als joves l’esforç de la caritat.

A l’Emporion núm. 117 de 30-11-1919, a l’article que porta per titol «SCHOLOE», mossèn Viver dona les gràcies a la senyora Carmen Pons, vidua de Regàs, «qui ha pagat el cine i gastos corresponents d’instal·lació, l’entitat el nom de la qual encapçala aquestes ratlles disposa avui d’aquest admirable i insubstituïble mitjà de distracció per als infants. Desprès de diferents provatura i canvis d’objectiu, diumenge pogué celebrar-se el que podriem anomenar inauguració solemne del mentat cine. (…) A més Scholoe conta amb una llanterna màgica, amb la qual s’han ja projectat vistes verament artístiques i suggestives» amb la qual cosa augmentà considerablement el nombre de nens i nenes que assistien a catecisme i a les classes que es feien a la institució.

L’esport i el futbol

Dins el projecte educatiu i moral de l’Escola Dominical de Torroella de Montgrí, l’esport i, especialment, el futbol, ocupaven un lloc destacat com a eines per a la formació i l’esbarjo dels joves. La presentació oficial de la secció de futbol «Junior» es va programar com un dels actes principals de les Festes de Joventut, i se subratllà la seva importància dins la institució. Es documenta un “interessantíssim” partit disputat un diumenge a l’Escala contra el primer equip infantil del «La Escala F. C.». Tot i que l’equip de l’Escola Dominical va perdre, la crònica destaca el seu esforç, ja que era el primer cop que jugaven junts. Entre els joves que formaven l’equip de l’Escola hi havia Vila-Radresa, Matas, Esquena, Elias, Pou-Vert, Vicens, Planas, Mundet i Vidal. Es fa una menció especial al porter Vila, qualificat de “l’heroi de la tarda”, per haver salvat situacions “perillosíssimes” sota els pals (Emporion núm. 173 del 13-08-1922). Es fa referència a l’existència d’un altre equip de futbol, un “nou equip de F. B.” que havia d’anar a L’Escala per disputar un partit contra “l’equip d’aquella població».

L’activitat física no es limitava al futbol. Després de l’èxit econòmic d’algunes festivitats, l’Escola va ampliar el seu ventall de recursos per als nois i nenes amb nous jocs com el basquetbol, el croquet i els trapezis. També s’esmenta l’existència d’una secció de gimnasia rítmica que participava en les exhibicions de la institució. Per tal de facilitar aquestes pràctiques, l’Escola va invertir en la millora de la seva infraestructura. Es va adequar un «bonic pati davant l’edifici i a prop de la carretera de L’Estartit», destinat específicament a la pràctica de l’esport. Aquest espai permetia als joves disposar d’un lloc adequat per als seus entrenaments i jocs, allunyat de les limitacions de l’interior de l’edifici.

En resum, l’Escola Dominical de Torroella de Montgrí, amb Mossèn Viver al capdavant i en col·laboració amb els Pomells de Joventut, es va consolidar com una institució cultural integral i autosuficient, que utilitzava l’art (teatre i música), l’esport i els mitjans audiovisuals per educar i elevar l’esperit del jovent local segons uns clars ideals morals i patriòtics catalans.

Podeu llegir una recopilació de poemes de mossèn Francesc Viver a l’enllaç:

https://francescviverpoesia.blogspot.com/2017/11/mossen-viver.html

Per saber-ne més de Mossèn Francesc Viver:

Podeu trobar tots els retalls de premsa en el següent enllaç.

https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/escola-dominical-i-mossen-viver.html

Font : Revistes Emporion núms. 26, 96, 161, 170, 171,173, 191, 196,217, 221, 226, 231, 242, 244.