L’habitatge és un dret

La problemàtica de l’habitatge és un fet palès a la nostra societat. L’habitatge, tot i estar garantit com un dret a la Constitució Espanyola, s’ha convertit, des de fa dècades, en un bé de mercat amb el qual poder especular. El 2008 la bombolla immobiliària feia saltar pels aires el sistema econòmic espanyol. El 2020, gràcies al Sindicat de Llogateres i la societat civil organitzada, s’aprovava per primer cop la regulació dels lloguers a Catalunya, després que durant els últims 30 anys el preu dels lloguers augmentés 30 vegades més que el sou de la població. I en tots aquests anys, la constant dels desnonaments.

Uns mesos abans d’acabar el 2021, la directora operativa d’actuacions d’urgència en matèria d’habitatge de la Generalitat, manifestava en una entrevista que tenen detectades a Catalunya 3.800 famílies amb dates d’assenyalaments de desnonaments pel 2022, sense comptar Barcelona. A la capital catalana se n’esperen 3.500  enguany segons l’Ajuntament de Barcelona. Tot això xifra un total de 7.300 a Catalunya, uns 20 desnonaments al dia. Tots aquests són els que es tenen comptabilitzats, sumeu-hi els que no. La directora alertava que la tendència, a més a més, és a l’alça.

En aquest panorama, un dels col·lectius més afectats és el jovent. Només 15 de cada 100 joves catalans entre 15 i 29 anys estan emancipats, segons dades de l’Observatori Català de la Joventut de l’últim trimestre. La pandèmia n’ha accentuat la caiguda i fa dos anys que s’acumulen rècords a la baixa. El punt de partida de la joventut que està patint la crisi actual és més precari que el de les generacions de crisis anteriors, diu l’últim informe de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, que remarca que els joves que viuen a l’estat espanyol s’emancipen de mitjana a partir dels 29-30 anys. Una situació molt relacionada amb l’ocupació laboral, que si bé ha pujat respecte als darrers anys, tot i el 40% juvenil a l’estat espanyol, ha esdevingut més precària i representa  un 50% dels contractes juvenils de caràcter temporal i un 33% a temps parcial.

L’escenari és preocupant. Afegim-li a tot això, el sense sentit de les cases i els pisos buits. El secretari d’habitatge de la Generalitat explicava fa uns dies en una entrevista que, pendents del cens del 2021, segons el del 2011, de 3,5 milions d’habitatges principals a Catalunya, mig milió estaven buits. L’actualització pot fer baixar aquests números, però de moment el cens està sent molt lent i només s’han fet el 18% de les inspeccions previstes a habitatges buits per a ús social que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va aprovar en el programa d’inspeccions el 2020.

I a la vila de Torroella de Montgrí què passa? El poble no queda absent d’aquesta problemàtica. Segons Social House, qui ha realitzat el darrer estudi d’anàlisi i diagnosi de l’habitatge a Torroella de Montgrí i l’Estartit, ens trobem amb una població on l’estat de l’habitatge és molt precari. Es calcula que més del 79% dels habitatges del municipi són construccions d’abans del 1989, per la qual cosa, són antics i poc adaptats per viure-hi tot l’any. A més, més del 52% són habitatges de menys de 90 m². Pel que fa a l’accés a l’habitatge, podem observar una manca d’habitatges de lloguer (de titularitat privada i/o pública) en els portals immobiliaris i els pocs existents estan a preus molt elevats. Tan sols amb aquesta informació podem comprovar com existeix una barrera d’accés a l’habitatge a Torroella i els pocs pisos disponibles poden ser o bé poc assequibles econòmicament, o bé amb manca de condicions que permetin viure-hi dignament, o, fins i tot, amb ambdues característiques. Això no facilita que ni famílies ni  joves que es vulguin emancipar, puguin fer-ho.

 A aquest panorama local cal sumar-hi el fet que ens trobem amb una població amb dificultats econòmiques per fer front al pagament dels habitatges, tant pel que fa al lloguer o hipoteca com als subministraments i les necessitats bàsiques. A l’Àrea d’Acció Social del municipi, hi consten 10 famílies a Torroella i 2 a l’Estartit en procés de desnonament. Aquesta precarietat existent, més la dificultat d’accés al lloguer i la presència d’habitatges buits té diferents conseqüències, una d’elles, l’ocupació d’edificis o blocs de pisos. Ocupacions en condicions precàries i d’insalubritat que responen majoritàriament a situacions de necessitat bàsica davant la manca d’alternativa d’habitatge

​​Tal com expressa Social House, algunes de les solucions a aquesta situació local serien: mobilitzar l’habitatge privat cap al lloguer assequible, incentivar models alternatius de tinença, fomentar la rehabilitació per a ús social, gestionar els habitatges de grans tenidors i crear ’una oficina local d’habitatge pròpia.

Les respostes a la situació actual per part de la institució, tot i que valuoses, són insuficients. És evident, doncs, que la societat civil ha de prendre-hi part. Aquí és on apareixen les primeres Jornades d’habitatge de Torroella de Montgrí que s’han organitzat a foc lent per un seguit de persones al voltant d’una proposta de l’Enardida, l’assemblea de joves del poble. Tindran lloc aquest cap de setmana, 29 i 30 de gener, al pàrquing de la Sarfa (Carrer del Safareig, 7 – davant la fusteria Escribano), amb una àmplia programació.

El dissabte obrirà les jornades una cercavila pel nucli antic de Torroella on poder observar, viure i fer visible la problemàtica de l’habitatge al bell mig del poble. Seguidament, al Cinema Montgrí, a l’hora del vermut, hi haurà una projecció d’un film documental sobre la història de la PAH Salt-Girona i la seva lluita per l’habitatge amb la presència de l’autor i activistes de la plataforma. Després del passi, podrem gaudir d’un dinar popular amb inscripció prèvia, on poder crear xarxa i compartir inquietuds, emocions i idees. A continuació, continuarem amb una xerrada sobre turisme i habitatge a càrrec d’ExplotaBrava, per reflexionar sobre les dificultats d’accés als habitatges vinculades  a la destinació turística. Per acabar, tancarem la jornada de dissabte amb un concert de Yaunest i Ukuphila, on poder divertir-nos, xalar i continuar compartint.

El diumenge s’obrirà el dia amb una taula rodona que tractarà sobre alternatives d’accés a l’habitatge diferents dels models majoritaris amb la participació de la cooperativa d’habitatge Som Tribu, la cooperativa Undos Arquitectura i l’entitat Social House. A l’hora del vermut, es durà a terme una xerrada sobre l’habitatge i la lluita per aquest a la Catalunya actual a càrrec de Marta Afuera, amb les seves corresponents tapes i begudes per amenitzar el diàleg. Després d’aquestes activitats s’acomiadarà la celebració de les primeres Jornades d’habitatge a Torroella de Montgrí, esperant que tothom hagi gaudit tant com nosaltres organitzant-les i que no siguin les últimes a realitzar-se.

Esperem que aquest article sigui una peça més de conscienciació de la situació de l’habitatge i us convidi a totes les lectores a participar de les primeres Jornades d’habitatge de Torroella. Convidades esteu a venir i compartir juntes les inquietuds, les experiències, les idees i opinions, per tal de crear xarxa i sinergies, buscant maneres de transformar la situació actual i les seves problemàtiques, construint una alternativa que situï l’habitatge al seu lloc com el que és, un dret fonamental.

 

Escrit per l’Enardida – Assemblea de Joves de Torroella i la Cooperativa d’habitatge Som Tribu.