La majoria de gent a qui ens agrada llegir recordem els contes i les lectures de la infància i l’adolescencia.
Ferràndiz, Enid Blyton, Andersen, Grimm, Hergé, Goscinny, varen ser alguns dels meus autors. Vaig crèixer llegint i rellegint les seves històries il·lustrades.
Ara que tinc la fortuna de treballar de llibretera continuo enamorada dels contes. Actualment l’àlbum il·lustrat és un dels valors més importants de la literatura.
Amb els contes podem seduïr, atreure i moldejar futurs lectors. Cal doncs ser molt cuidadosos triant aquestes primeres lectures.
Potser us semblarà curiós, però sovint s’utilitza el conte només per educar, inculcar bones maneres o forçar coneixements.
Quan algú em demana un conte “que parli de…” o “que ensenyi a…” ja pateixo per la criatura a qui li faran llegir.
No pot ser que els contes siguin per aprendre i els jocs per divertir-se. Reivindico el conte carregat de fantasia, les històries amb humor, amb por, amb aventures. Admiro els pares, avis o germans que cada dia llegeixen als més petits de la casa històries que no es cansen de sentir una vegada i una altra.
Sobretot aplaudeixo als pares que no esperen que els seus fills sàpiguen llegir per comprar el primer conte.
Els àlbums il·lustrats són tan bonics que tots hi quedem fascinats i no ens fa cap mandra quan un nen ens diu:
Explica’m un conte!
