Els fets que passen i les informacions que ens arriben ens situen en un món inestable, insegur i amb incerteses. Aquestes tres is defineixen la sensació de molta gent, que no acaba de comprendre cap on va el futur. De fet, fa pocs anys, estàvem acostumats a l’equilibri que proporcionava la guerra freda, que consistia que les dues potencies del moment, els EUA i l’URSS, armades fins a les dents, amb milers de caps nuclears, no s’atrevissin a actuar, per por de que l’altra també ho fes. Després, amb la caiguda de l’URSS, vam tenir uns anys d’hegemonia dels EUA. Avui en dia, però, el món és més divers i el poder més dispers, amb grans canvis tecnològics que afecten la vida de les persones i la manera de relacionar-se, i també les empreses i la societat en general, pel que fa als efectes de les xarxes socials, de la informació i de la comunicació. A més, si ens hi fixem, els darrers anys hi ha hagut uns fets transcendentals que han alterat les nostres vides i la geopolítica mundial. Em refereixo a la pandèmia, que ha provocat un xoc social, econòmic i mèdic a tot el món, amb afectacions econòmiques i socials importants, que trigarem a revertir. I també l’agressió de Rússia a Ucraïna, que va acabar de complicar les coses. I ara, més recentment, el conflicte etern entre Israel i Palestina, que també afecta la ciutadania d’Israel i de Palestina i esperem que no s’estengui per la regió, perquè les conseqüències geopolítiques, humanitàries i econòmiques serien un desastre. Tot plegat ha generat un canvi en les relacions entre els estats, amb importants afectacions en l’economia, l’energia i la confiança entre els actors mundials. D’una banda, el suport incondicional de la UE i dels EUA a Ucraïna i, de l’altra, el posicionament de suport a Rússia o equidistant i sense criticar l’agressió per part de la Xina, l’Índia i fins i tot del Brasil, alineats en el grup dels BRICS, ens porta a un escenari de futur que denota dificultats de consens, per ser suaus, o de conflicte i ens dibuixa el posicionament de nous actors que volen tenir el seu paper en el concert mundial. I és en aquest entorn de desconfiança en què els estats no estan pel desarmament, sinó ben al contrari. Així, a la UE, en compliment de l’acord pres a la cimera de l’OTAN, s’invita els estats membres a incrementar la despesa militar fins al 2% del PIB, salt molt significatiu, perquè la majoria, inclòs l’Estat espanyol, estan més a prop de l’1% que no pas del 2%. I, d’altra banda, els estats que volen ser nous actors globals, com ara la Xina i l’índia, no tenen cap fre per incrementar la despesa en defensa. Estaria bé que la ciutadania, especialment la que viu en règims democràtics, expressés la seva opinió respecte d’aquesta escalada i pressionés els seus governs i el món en general perquè s’aturin les guerres i es trobin espais per desescalar els conflictes i consensuar acords de desarmament o almenys evitar que s’incrementin. Veurem com va evolucionant tot, però valdria la pena ser contundents, per deixar un món millor, més just i solidari i amb capacitat per compartir a les futures generacions.
Reproduït d’El Punt-AVUI del dia 22 d’octubre 2023
