Mauthausen

L’estiu de 1938, poc després de l’annexió d’Àustria al Tercer Reich, en el terme municipal d’un petit i bonic poblet austríac, de nom Mauthausen, al costat del Danubi, s’hi va començar a construir el camp de concentració que portaria el nom d’aquest poble i que esdevindria un dels camps d’extermini més terribles, per pròpia voluntat de la SS.

A Mauthausen es van començar a deportar antifeixistes alemanys i austríacs, però a partir de 1940 ingressaren polonesos, soviètics, francesos, iugoslaus, italians, txecs, grecs i més de set mil republicans espanyols. També hi foren deportats membres de les brigades internacionals, homosexuals, gitanos i sobretot jueus.

La raó per ser portat a Mauthausen era treballar. Els seleccionats com a útils per al treball treballaven com a esclaus a la pedrera que hi havia al costat del camp. La majoria ho feren fins a la mort. Els que d’entrada o com a conseqüència d’aquell treball inhumà eren considerats no útils, se’ls eliminava sense contemplacions, amb un tret al cap, estimbant-los per l’escala de baixada a la pedrera (l’escala de la mort), o a les càmeres de gas. A vegades no feia falta eliminar-los, morien malats, de gana, de fred o d’enyorança.

Els set mil republicans espanyols deportats a Mauthausen havien lluitat a la Guerra Civil espanyola i havien trobat refugi en territori francès. Després de l’ocupació de França l’any 1940, foren arrestats per les tropes alemanyes i deportats al camp de concentració de Mauthausen. Val a dir que molts d’ells estaven lluitant com a  soldats voluntaris amb  l’exèrcit francès.

L’associació Triangle Blau, amb seu a Figueres, dedica els seus esforços a preservar i difondre la memòria històrica dels republicans que perderen la vida a Mauthausen. Amb motiu del 63 aniversari de l’alliberament del camp per les tropes nord-americanes, el 6 de maig de 1945, aquesta associació va organitzar un viatge de visita al camp i de participació als actes d’homenatge a tots els deportats.

El pare de la torroellenca Pilar Cabratosa va morir a Mauthausen, concretament a Gusen, un dels camps auxiliars al costat d’aquest. La seva filla M. Pilar Torró i jo mateix vam assistir a aquests emotius actes als quals vàrem portar una carta d’adhesió de l’alcalde Joan Margall. A aquest acte, hi van assistir unes vint mil persones de més de trenta països.

Al trepitjar aquest lloc i al veure encara com alguns supervivents, ja molt grans, reten homenatge als seus companys assassinats i reviuen els terribles records de la seva estada al camp, el cor se t’encongeix i és difícil aguantar la llàgrima que vol rebrollar dels teus ulls. Acabes per sobrepassar aquella evidència perquè et sembla impossible que l’home pugui arribar a tanta maldat. Però la realitat és allà. Unes 200.000 persones de tots els països d’Europa varen ser deportades a Mauthausen i tractades de la pitjor manera que un ser humà pugui imaginar. 81.534 hi perderen la vida: homes, dones i nens.
Homenatjar-los és mantenir viu el record de tants patiments i evitar que pugui ressorgir la barbàrie humana imposada pel nazisme o pels rebrolls d’intolerància, insolidaritat i terror que imposen règims i governs, disfressats amb altres caretes però que encara avui maltracten, omplen presons i assassinen.