Prosseguim la publicació a Emporion dels microrelats participants en el concurs organitzat per la Biblioteca Municipal Pere Blasi i per l’Oficina de Català, amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura, Joventut i Festes de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, que tenia com a objectiu fomentar la narrativa creativa potenciant-ne la participació.
Els resultats d’aquest concurs han posat de relleu l’interès que desperta la nostra llengua i cultura de la mà de Salvador Espriu, que va deixar escrit: “Salvem els mots de la nostra llengua” i “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.
Fidels al nostre amor:
Seurem a tocar de l’aigua,
i quasi sense adonar-nos,
ens agafarem les mans,
com sempre.
sentirem la força,
d’aquest amor,
que neix de tant endins,
de les nostres ànimes.
I tot mirant-nos als ulls,
sabrem sense dir-nos-ho,
que ens mantindrem fidels,
al nostre amor, per sempre.
Vam discutir per una estupidesa, ho sé i així i tot, em va fer mal. No tornarà a passar. Ens mantindrem fidels a l’amor, a la sinceritat i a la comprensió. Ens mantindrem fidels a nosaltres mateixos, perquè ser infidel a un mateix és el pitjor per la convivència amb l’altre i per la pròpia supervivència. Ens mantindrem fidels en el respecte vers un i vers els altres. I intentarem no faltar a tot allò bo construït en el passat i que, encara en la distància, de temps i/o espai, es manté alçat.
Encara que em mori per tornar a veure el teu somriure, encara que moris per intentar canviar uns fets, ens mantindrem fidels en els records del que un dia va ser un gran amor, un gran fracàs…
Ens mantindrem fidels era el subtítol de la història.
El títol era: he vist néixer aquest amor fins i tot abans que vosaltres. És un amor tan bell com el nostre. Ves i estima-la també.
Nosaltres, ens mantindrem fidels en la manera d’estimar.
Estels
Pare i fill, en el seu caminar nocturn a la ribera del riu, contemplen els estels. El fill, en veure el deixant llarg i brillant d’un d’ells, pregunta.
Per què hi ha estels fugaços, papa?
Perquè alguns, no gaires, van començar a prendre consciència, defraudats i avergonyits, del que observen a la terra, del seu malmès treball, en veure un planeta farcit de misèria.
Obliden la promesa que es van fer entre ells, “ens mantindrem fidels”, i se suïciden. Va respondre el pare
Sortint de l’oficina sol tornar a casa de seguida, però els dijous triga 2 hores més a arribar-hi i es queixa davant la seva dona d’estar esgotat per la feina.
Ella, les tasques casolanes fetes, cada dia es posa bonica com una diva, surt al carrer i torna a casa poc abans que hi arribi el seu marit. Té classes de francès li sol explicar.
Es van casar el dia de Sant Jordi i encara ho celebren cada any, repetint la promesa que es van fer llavors: Ens mantindrem fidels!
