i la seva antologia poètica La llàntia de l’espera

Que ningú no es pensi que la poesia és un conjunt de discursos bells, de paraules ben confegides, o d’experiments més o menys reeixits. La paraula de la poesia, si més no en els casos més exemplars, parla de sang i de dolor, d’exili i de llibertat, d’amor i d’odi, d’ésser i de desésser. I si fóssim capaços d’escoltar sense prejudicis, lentament, a fons, la Divina Comèdia o els Cants d’Ausiàs March, hi sentiríem sobretot això, la indissoluble pertinença de la llibertat a l’home i de l’home a la llibertat, de la paraula a l’home i de l’home a la paraula.

Lluís Solà (1940)

Mireille Gansel (1947) és poeta i traductora. Està considerada una de les traductores europees actuals més importants i prestigioses. Nascuda a París durant la segona guerra mundial, era filla de jueus refugiats del nazisme i es va criar en la França de la postguerra. La seva infància va ser marcada per l’èxode, la deportació i la incorporació del seu pare a la Resistència francesa. És una dona de cultura, plena de sensibilitat i humanisme, que fa acció política a partir de la literatura.

Va ser la guanyadora del “Premi Veu Lliure”  2021, una distinció que atorga el PEN Català a autors perseguits pels seus textos i que en reconeix el compromís amb la defensa de la llibertat d’expressió. El PEN Català valorà la seva trajectòria i la tasca de traducció de poetes perseguits pel nazisme, de poetes considerats dissidents i de la publicació del primer volum de poesia clàssica vietnamita durant la guerra del Vietnam. Gràcies al seu compromís i  a la seva traducció literària Gansel ha donat veu a poetes que sense la seva feina no haurien estat ni llegits ni coneguts.

La poeta guardonada va venir a recollir el premi i va participar en una taula rodona al CCCB de Barcelona, acte que va representar el primer esdeveniment amb què se celebrà la XII edició del Premi Veu Lliure. Aquest premi es concedeix anualment des del 2010 i el PEN Català l’ha atorgat des d’aleshores a personalitats com Salem Zenia, Tienchi Martin-Liao, Ramon Esono Ebalé o Behrouz Boochani, entre d’altres.

Els lectors estem d’enhorabona, ja que una antologia de poesia de Gansel, que ara comentem, va sortir publicada coincidint precisament amb el Premi Veu Lliure, i ens permet obrir la porta al seu ric univers líric. La selecció de poemes i traducció ha anat a càrrec del poeta i escriptor Antoni Clapés (1948) i el prefaci l’ha fet  la traductora Dolors Udina (1953). L’edició, molt acurada, és  de l’editorial mallorquina Lleonard Muntaner.

Amb aquesta selecció de poemes es pretén donar a conèixer aquesta rellevant escriptora. La seva poesia interpel·la el lector i aconsegueix que el sentit metafòric dels seus escrits traslladi el dolor de la ignomínia en bellíssims versos. Dolors Udina diu que la poeta ha sabut construir una obra altament rigorosa i compromesa, que reflecteix les vicissituds dels nostres temps.

Mireille Gansel és “discreció i atenció”, remarca el poeta i escriptor Esteve Plantada (1979). Precisament, ella ens diu que la poesia és “el que fa viure una llengua i una cultura” i la traducció “és un intent d’assolir la llengua de l’ànima”. Perquè la traducció, és una feina que ha estat un camí per traçar ponts entre cultures, per interpretar-les i per aprendre de l’altre, ens diu. I afegeix:“quan tradueixo un poeta, necessito anar al lloc on viu, veure’l de prop, mirar-lo i sentir-lo parlar. Si no, m’és impossible poder-lo traduir”.

En la seva biografia va fer impacte la primera antologia de poesia clàssica vietnamita traduïda al francès després d’haver viscut a Hanoi per aprendre’n la llengua, des d’on cercava donar a conèixer al món no sols el patrimoni literari d’aquell llunyà país, sinó també la lluita del poble vietnamita per la independència i la llibertat. Cercar activament la pau a partir de la paraula és una de les constants de vida de Gansel, remarca amb precisió Udina.

En una entrevista amb la periodista Montserrat Serra, Gansel diu textualment: “allò que és important és la coherència. Has de ser coherent amb tu mateixa. Jo sóc més fràgil que no forta. I per a mi és més important que res ser sensible amb aquells que són fràgils”. L’escriptora, en l’entrevista, i quan es refereix al català com una llengua minoritzada, perseguida pel franquisme i utilitzada com a arma política pel feixisme, també diu: “La resistència que poetes, editors i traductors exerciu amb la llengua catalana, no és una resistència identitària, perquè hi ha una especificitat i un humanisme en aquesta llengua i en aquesta literatura. I no és pas un problema regional, és un problema univers”.“La poesia és humanitat. Una manera de ser i estar en el món” encara que moltes vegades “el silenci és més important que els mots”.

Poesia de la brevetat, del llampec que encega per uns instants, a vegades amb  paraules dures, ens fa reflexionar i ens il·lumina en aquesta antologia, que és un mostra representativa altament recomanable que ens invita a aprofundir en el coneixement d’aquesta escriptora, culta i compromesa, que disposa d’una valuosa, encesa i contundent obra poètica i literària.

Referències bibliogràfiques

-GANSEL, Mireille. La llàntia de l’espera. Antologia poètica. Traducció d’Antoni Clapés. Lleonard Muntaner, Editor. Ciutat de Palma (Mallorca) 2021
-UDINA, Dolors. “Prefaci”. A: La llàntia de l’espera. Antologia poètica. Traducció d’Antoni Clapés. Lleonard Muntaner, Editor. Ciutat de Palma (Mallorca) 2021; pàg. 7-12.
–https://www.vilaweb.cat/noticies/mireille-gansel-premi-veu-lliure-pen-catala/
-SERRA, Montserrat. “Mireille Gansel: L’amor em va marcar per a tota la vida, si no el nazisme hauria guanyat”. VilaWeb,, 19 de novembre de 2021. https://www.vilaweb.cat/noticies/mireille-gansel-vaig-traduir-poetes-vietnamites-durant-la-guerra-si-va-ser-una-accio-clarament-politica/
-PLANTADA, Esteve. “Mireille Gansel: no hi cap, l’odi, en la poesia”. El Temps, 23 de novembre de 2021, pàg.46-48.

GORAZDE

hi ha mots difícils de pronunciar
com Auschwitz o Dachau
i mots familiars com Drancy i Izeu
cap diccionari no els pot traduir
mots que visiten totes les llengües de la terra
i ja no són de cap llengua

mots apàtrides
hi ha mots que desvetllen els maquis que portem a dins.

Mireille Gansel (1947)

Llibreria judeohebraica

“van partir en camió”
va dir la conserge
mentre passejava el gos
davant de l’escola de les hospitalàries de saint-gervais
amb la placa negra i les lletres daurades pels infants
deportats
“partir en camió”
tots
tots els llibres
segles de llibres
un pou de llibres al fons d’una botiga crepuscular
allà on ara
en el buit encegador dels llums del sostre
pengen les anelles de ferro i les peses
en el rètol d’una tenda d’esports
i si
si mai
encara es trobés
un llibre un llibre molt vell
en algun racó del darrer esglaó
sota una llosa en una esquerda del mur
només seria una pàgina immemorial
només seria una sola lletra
de la qual s’ha dit que cadascuna d’elles enclou la saviesa
del món

Mireille Gansel (1947)

escolta el silenci
de la fulla caient
escolta a cau d’orella
els arbres
de les nostres terres de l’ànimaMireille Gansel (1947)