Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
No Result
View All Result
Inici Revista Emporion mensual any 2017 núm 128 -agost- 2017

Narcís-Jordi Aragó i Girona:

Josep Torroella per Josep Torroella
22 de juliol de 2017
a núm 128 -agost- 2017
Temps de lectura: 4 minuts
A A
Narcís-Jordi Aragó i Girona:

un record

L’agost de l’any passat morí a la seva estimada Girona natal el periodista, escriptor i advocat Narcís-Jordi Aragó, guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any 2002. El seu traspàs fou una gran pèrdua per a la cultura catalana en general i la gironina en particular. Com a escriptor, l’obra de l’Aragó gira entorn de dos eixos, la ciutat de Girona i les comarques gironines. Com a periodista, la seva tasca al front de Presència  i Revista de Girona  fou enorme; foren especialment durs els primers anys en què dirigí Presència, per les moltes traves que li posaren les autoritats franquistes. Com a ciutadà, el seu compromís amb la llibertat, la restauració de la democràcia i l’autonomia per al nostre país fou exemplar.

El poc periodisme que he après me l’ensenyà Narcís-Jordi Aragó a les acaballes del franquisme, entre els anys 1972 i 1973. Llavors la Cambra de Comerç i Indústria de Girona organitzà un curs de periodisme i m’hi vaig matricular. El curs l’impartia l’Aragó, que acabava de publicar, juntament amb altres autors, la seva primera obra, Girona grisa i negra. El director de Presència era un home d’uns quaranta anys amb barba que ja canejava i cabells llargs, l’estètica capil·lar de bona part dels intel·lectuals opositors a la dictadura. Al curs hi assistírem pocs alumnes i en vam treure molt  profit. Encara recordo la primera classe, durant la qual l’Aragó ens explicà, fil per randa, les sis preguntes bàsiques a les quals ha de respondre tota notícia. Més tard alguns alumnes d’aquell curs iniciàtic vam col·laborar a Presència i a Revista de Girona. La llavor havia germinat.

El millor homenatge que es pot retre a un escriptor desaparegut és rellegir alguna de les seves obres. En el cas de l’Aragó, la seva obra emblemàtica és la ja esmentada Girona grisa i negra. I rellegint  aquest llibre he evocat la Girona que vaig conèixer de petit. L’Aragó veia la ciutat amb ulls d’adult i jo amb la mirada d’un nen. Ell hi vivia i jo la visitava de tant en tant,  quatre o cinc cops l’any a tot estirar.

Llavors -parlo de principis dels anys seixanta- Girona era un llarg viatge per carreteres estretes i malmeses amb un atrotinat autobús que trigava si fa no fa una hora en recórrer els trenta quilòmetres i escaig que separen el poble on vivia de la ciutat. Per Sant Narcís l’objectiu del viatge era una visita al recinte firal i a les atraccions; llavors, en aquesta època de l’any el fred ja es feia sentir, sovint calia anar a Girona amb un abric i bufanda i comprar castanyes (ara, al pas que anem, per Sant Narcís encara lleparem gelats). La resta de l’any, el motiu del viatge era una gestió administrativa que havia de fer el meu pare o bé una visita mèdica. Si sobrava temps, abans de fer cap a l’estació de la SARFA donàvem un volt per la Rambla i carrers adjacents, o bé creuàvem l’Onyar i passàvem al Mercadal. Al pare li agradava mirar els aparadors de les botigues de ferreteria; a mi, els de les llibreries.

La Girona per on caminava amb el meu pare era una ciutat de carrers estrets i humits, flanquejats d’altes cases de pedra, molts porxos baixos i llòbrecs ací i allà, una catedral que s’alçava imponent al final d’una ampla i inacabable escalinata, un barri inquietant on deien que a l’edat mitjana hi havien estossinat molts jueus, un seminari on em dugué el capellà del poble quan feia d’escolà (si era per despertar en mi una vocació religiosa, el tret li sortí per la culata), una llibreria llarga estreta com un vagó (can Geli) que m’atreia com un imant, un riu que la gent es mirava amb recel quan plovia a bots i barrals, un pont de pedra i un altre de ferro… A l’altra banda del riu descobria una Girona ben diferent. Una ciutat més esponjada, amb una sinuosa avinguda on s’alçaven uns quants edificis oficials, una plaça presidida per un monument als heroics (si us plau per força) defensors de la ciutat contra les tropes franceses durant la guerra contra Napoleó, porxos més alts i clars, espais enjardinats, clíniques, bancs i caixes, hotels, un enorme immoble anomenat Casa de Cultura on anys més tard hi passaria moltes hores amenes envoltat de llibres, una vella estació de tren, una devesa molt més vasta i ufanosa que les que havia vist en el curs baix del Ter…

Ara, quan vaig a Girona, penso sovint en aquells viatges d’infància a la ciutat dels quatre rius, en els tres anys que hi vaig viure quan estudiava Història, i no puc evitar que una onada de nostàlgia m’envaeixi. Quan sóc a Girona i contemplo les façanes pintades amb colors càlids de les cases que donen a  l’Onyar, a vegades també penso en Florència, que no vaig poder visitar fins molts anys després. De la mateixa manera, quan vaig a Florència i arribo a l’Arno, sempre penso en Girona. Girona no és, ni de bon tros, la capital de la Toscana, però de totes les ciutats catalanes és la que més m’hi fa pensar per més d’un motiu.

Tags: opinió
Article anterior

Un col·leccionista a Torroella de Montgrí;

Següent article

“Turismofòbia”

Josep Torroella

Josep Torroella

Historiador

Articles Relacionats

El Regne Unit davant una decisió cabdal
núm 111 -març- 2016

El Regne Unit davant una decisió cabdal

22 de febrer de 2016
La poca transparència de l’aigua II
Medi Ambient

La poca transparència de l’aigua II

25 d'abril de 2017
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Calendari publicacions

novembre 2023
DlDtDcDjDvDsDg
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930 
« oct.    

EL TEMPS

Torroella de Montgrí, ES
Dijous, novembre 30, 2023
overcast clouds
10 ° c
98%
4.76mh
100%
18 c 9 c
Dv
12 c 8 c
Ds
11 c 4 c
Dg
13 c 7 c
Dl
Facebook-f Instagram Twitter

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies

Emporion
Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Manage options Gestiona els serveis Manage {vendor_count} vendors Read more about these purposes
Veure preferències
{title} {title} {title}