Aquest matí, la primera feina que he fet, poc abans de les vuit, ha estat agafar el telèfon i contestar una trucada de la meva filla de Menorca.
─ Et passo l’Aina─ la meva néta, em diu.
─ Avi, digues a l’àvia Maria ─la meva sogra─ que demà, quan arribem a Torroella, em tingui preparat un caramel.
─ Molt bé─ li he dit─. Però què hi fas tu, aquí? Que no vas a l’escola? ─ la meva néta encara no té quatre anys.
─ No ho sé─ m’ha respost.
La seva mare agafa el telèfon i em diu: “Fan vaga.” “Tots el mestres fan vaga en protesta del que estan fent aquests del PP, quina merda!”, exclama. Volen imposar un model d’ensenyament que es carrega el tradicional, amb la clara finalitat d’anar en contra del català. Els mestres s’han declarat en vaga indefinida i nosaltres, la majoria de pares, els donem suport.
El model balear d’ensenyament ha funcionat fins ara amb un sistema molt semblant al de Catalunya, però ara el Sr. Bauzá, seguint les directrius del ministre Wert, elimina la immersió parcial del català i esmena tota la política lingüística dels seus antecessors: Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler i Jaume Mates, tots del PP, que inversemblantment i per consens havien implantat. Cañellas i Matas, qüestionats com a corruptes, ara també són qüestionats com a excessivament nacionalistes. Segons Aina Agulló, portaveu d’educació del PP, hi ha professors que es dediquen a l’adoctrinament nacionalista. Això també ens sona.
Ha començat una de les majors mobilitzacions socials de les Balears. Més de 5.000 professors donen suport a la vaga contra el model trilingüe d’en Bauzá i més de 14.000 mestres de la pública van firmar la seva adhesió a l’aturada i van a la vaga. Alguns ja han estat represaliats. (Tres directors d’institut de Maó varen ser sancionats durant les vacances i es quedaren sense sou ni càrrec per objectar el projecte lingüístic del centre.)
Tot això ens sona molt proper i evidencia l’ofec cultural que aquesta Espanya castellanitzant vol imposar a tot el que soni en català. Ara el Principat vol alliberar-se d’aquest ofec. Vol alliberar-se d’Espanya, però no pot deixar de compartir cultura, problemes que ens són comuns ni pot passar per alt la voluntat de compartir solucions ni futur amb la resta dels Països Catalans.
Com diu Carod Rovira, la Catalunya que va cap a la llibertat vol alliberar-se d’Espanya, no del País Valencià, les Balears, el Nord o la Franja de Ponent. No hi ha un nosaltres sense ells. La meva néta, que encara no ha complert quatre anys, fa vaga perquè així sigui.
