Només ho pot fer Europa

Queda lluny l’etapa en què l’equilibri de les dues potències del moment, els EUA i l’URSS, propiciaven una estabilitat general, només alterada per conflictes localitzats, basada en l’equilibri de la por, de l’amenaça de la destrucció de l’altre en cas que un ataqués. Era el que coneixíem com a guerra freda. Amb la desintegració de l’URSS, el món va entrar en una altra dimensió geoestratègica, amb l’aparició de nous actors, com ara la Xina, que a poc a poc s’està posicionant com a potència mundial. També Rússia va recuperant protagonisme internacional, i altres estats van prenent posicions en espais regionals, com ara Turquia o l’Índia. A més, els quatre anys de l’erràtica presidència de Trump han provocat una alteració en els estàndards de les relacions internacionals, qüestionant la relació amb la Unió Europea, cercant no se sap ben bé què amb Corea del Nord, incidint a l’Orient Mitjà, amb suport incondicional a Israel i atacs a l’Iran, a més de deixar el protagonisme a Rússia en la guerra de Síria, amb conflictes econòmics amb la Xina, entre altres accions, i amb una societat americana dividida i radicalitzada que ha provocat l’esperpèntica presa del Capitoli. Esperem que Biden ho pugui reconduir.Si a més hi afegim els reptes globals que té la humanitat, com ara la sostenibilitat del planeta, la reducció de les desigualtats i de la pobresa, la gestió de les migracions, l’encaix dels canvis econòmics i socials provocats per les noves tecnologies, observem que estem en un món més inestable, en què han sorgit uns governs que forcen la democràcia cap a espais autoritaris, com ara Rússia, Turquia, les Filipines, alguns estats africans, en part també l’Índia… i a què hem d’afegir la Xina, i fins i tot alguns estats dintre de la UE.

Així, la democràcia, tal com l’entenem, està en dubte i calen accions per portar-la al centre de les decisions polítiques, perquè no se’n desvirtuï l’essència. S’ha d’evitar que serveixi per encobrir governs autoritaris i no respectuosos amb els drets humans. I és en aquest escenari que la Unió Europea hi té un paper a fer, tant per la trajectòria tolerant i pacifista de la majoria de la ciutadania, com per la voluntat expressada en els seus tractats, de ser garant de la pau, la democràcia, la tolerància, la solidaritat, l’estat de dret, el respecte als drets humans i a les minories, entre d’altres. Tot i així, el primer que ha de fer la UE és que aquests valors es compleixin dintre de l’espai europeu i, per tant, que se sancioni els estats que no els respectin. I també que es respectin els col·lectius socials i polítics que formen part de la UE, en la mesura que tota la ciutadania se senti còmoda i partícip del projecte europeu. Si la UE i els estats membres són capaços d’entendre que units en la diversitat vol dir respectar la identitat i els sentiments de tots els col·lectius, farem una UE més forta i més unida i amb autoritat moral per impulsar al món la idea de la democràcia com a eina de govern, de participació, de respecte als drets humans i les minories, de tolerància i de solidaritat.