Excel·lent retrobament del Western clàssic
L’any 1903, al cap de poc del descobriment del cinema, Edwing S. Potter va rodar una pel·lícula denominada Assalt i robatori del gran tren, el primer western del qual es tenen notícies. A partir d’aquí, un dels gèneres més prolífics i més ben acceptats per les successives generacions que han assistit a les sessions cinematogràfiques, ha estat popularment conegut com d’indis i cowboys. En aquells inicis del western, els darrers homes de l’oest es barrejaven amb els primers cineastes. Tot això passava mentre Bud Cassidy i Sundance Kid encara assaltaven el ferrocarril.
A finals del segle XIX, la companyia Biograf feia que els seus operadors filmessin els autèntics cowboys galopant per les grans praderies amb el bestiar. Això fou l’inici de quelcom que hom es va adonar que podia ser la cançó de gesta de la cultura americana.
A partir de la dècada dels quaranta i especialment els cinquanta, el western va arribar a la seva edat d’or. En aquella època, tots els grans cineastes comencen a interessar-se pel gènere. William Wyler va fer El forastero (1940), Michael Curtiz, Camino de Santa fe (1940), Raoul Walsh, Murieron con las botas puestas (1941), King Vidor, Duelo al sol (1946). Tots aquests títols i molts d’altres, ho foren de grans obres mestres i en ells ja hi trobem allò que seria considerat com l’univers del western.
John Ford es va consolidar com el gran mestre del gènere després de la guerra. El 1946 va estrenar Pasión de los fuertes (My darling Clementine) possiblement la millor pel·lícula que s’ha fet sobre el famós duel a l’OK Corral, Poc després, va fer la famosa trilogia sobre la cavalleria: Fort Apache (1948), La legión invencible (1949) i Rio grande (1950). També agafant el nom de riu, un altre mestre del cinema, Howard Hawks va fer9 la seva primera pel·lícula posant en el títol el nom de “río”. Fou una obra mestra interpretada per John Wayne i Montgomery Clift que es va titular Río Rojo (1948). Anys després, Hawks faria Río de sangre (1952), Río Bravo (1959) i Río Lobo (1970).
La dècada dels cinquanta fou la de la maduresa del western. Tots els grans mestres del cinema clàssic s’atreviren amb el gènere i aconseguiren grans obres, amb títols ja mítics a la història del setè art. Delmer Davis es va posar al costat dels indis a Flecha rota (1950), Fred Zinneman i Nicholas Ray denuncien la inquisició maccarthista a través d’un “sheriff”, Solo ante el peligro” i un antic pistoler a Johnny Guitart. Antony Man fa cinc obres mestres del gènere: Winchester 73 (1950), Horizontes lejanos (1952), Colorado Jim (1953), Tierras lejanas (1955) i El hombre de Laramie (1955); George Stevens fa una obra memorable, Raíces profundas (1953), títol en castellà que va substituir l’original Shane, nom del misteriós heroi protagonista interpretat per Alan Ladd. L’any 1956 John Ford va fer la pel·lícula que Steven Spielberg va considerar la millor pel·lícula que mai s’hagi fet: Centauros del desierto (The Searchers) amb John Wayne, Jeffrey Hunter i Natalie Wood, sens dubte és un dels millors westerns de John Ford i un dels títols mítics del gènere.
Als anys seixanta va començar la decadència del western, tot i que encara es varen produir grans títols: El último tren de Gun Hill, Duelo de titanes i Los siete magníficos, de John Sturges; El sargento negro, de John Ford, Los 4 hijos de Katy Elder, de Henry Hataway i una magna obra filmada en cinerama, La conquista del Oeste que, dirigida per Henry Hataway, John Ford i Georges Marshall oferia en quatre episodis una recopilació dels moments històrics dels quals s’havia nodrit el western des dels seus inicis.
A principis dels anys 60 va aparèixer una gran pel·lícula de John Ford que ens feia intuir que el western entrava en una època que podia significar l’inici de la seva decadència: El hombre que matò a Liberty Valance era una pel·lícula que ens introduïa al western crepuscular, una de les millors obres del gran mestre. Els dos protagonistes principals de la pel·lícula, James Steward i John Wayne, interpretaven dos personatges que clarament reflectien el canvi que s’acostava. Wayne era l’exemple dels vells temps que morien, quan la justícia i la raó sortia de la força bruta de les pistoles. Aquest personatge ja no tindria cabuda en aquesta nova societat. L’Oest deixava de ser salvatge i ja no hi havia lloc per a aquells darrers pistolers. Malgrat això, el senador Ramson (James Stewart), acabarà sent més recordat i admirat pel fet de ser l’home que va matar un terrible malfactor, Liberty Valance -cosa que, a més, no era certa- que per la seva brillant carrera política. Però no importa, tal com diu el periodista director del diari local en assabentar-se de la veritat: “Això és l’Oest i quan els fets es converteixen en llegenda, no és bo imprimir-los”.
John Ford, però, encara es va atrevir a homenatjar el poble indi en el seu darrer western, El gran combate (Cheyenne automme) (1964). Va ser la pel·lícula de la reivindicació de les injustícies fetes al poble indígena. La denúncia d’un gran extermini.
A partir d’aquí, els westerns varen aparèixer a la gran pantalla molt esporàdicament. Aquest gènere deixà de ser el capdavanter de la producció cinematogràfica i es va allunyar, tant en el seu format com en el contingut, dels de l’ època clàssica. Ara el western que podem considerar clàssic ha tornat de la mà d’un gran director, Paul Greengrass, i amb la presència d’un actor que ha tocat amb eficàcia tots els gèneres,Tom Hanks.
L’argument de la pel·lícula és deutor d’un western èpic, complex, grandiós, firmat per John Ford, The Searchers. En aquesta pel·lícula, el protagonista John Wayne, és un personatge perdedor, violent, racista, que busca una nena raptada pels comanxes, però és capaç de matar-la si s’indetifica ja amb l’ ètnia d’aquesta tribu. En canvi el personatge de Tom Hanks, que troba per casualitat una nena raptada pels indis que ja ha adquirit l’ànima kiowa, és un home, just, generós, racional, que es passa la vida informant a la gent de les grans notícies que passen pel món i recull aquesta nena per retornar-la a la seva terra i, si és possible, als seus familiars.
D’aquí surt la personalitat de Hanks, un tipus que desprèn humanitat, comprensió, en la línia dels grans, com James Steward o Gregory Peck i es converteix en l’ànima d’aquesta gran pel·lícula, Noticias del gran mundo, un excel·lent retrobament del western clàssic.
