Miscel·lània de notícies
El parc natural del Montgrí, Les Medes i el Baix Ter ha estat notícia. La publicació de l’avantprojecte del parc natural del Montgrí i la visita a Torroella del Conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, han posat de relleu les primeres oposicions al projecte. El Parc representa un fet de gran transcendència pel nostre litoral i pel Baix Ter. Les oposicions es van fer presents a la mateixa reunió i, posteriorment, en les declaracions de diverses autoritats locals. Es coneixen les objeccions dels ajuntaments de Pals, Palau-sator, Fontanilles, L’Escala i les de l’oposició del de Torroella de Montgrí. Desitgem fermament que s’acompliran les paraules del Conseller Baltasar quan afirmava “volem un parc amb un enorme suport social” i “s’ha de fer dialogant amb el territori”.
Festival de Músiques. La rivalitat Terradelles-Jommelli. Aquesta és una llegenda que escenifica la pugna entre Doménec Terradelles (1713-1751), català a Italia i Niccolò Jomelli, italià (1714-1774). Es culpava a aquest de la mort de Domènec. Cert és que teníem un gran deute amb Ernest Lluch, ànima de la feina d’investigació feta. Gràcies.
Referint-nos al concert hem de ressaltar la veu, de gran potència, el domini musical i la coloratura de la soprano, Maria Grazia Schiavo. Perfecta la interpretació del conjunt de corda i clavicèmbal. Llàstima que les condicions de l’església, quasi catedralícia, no ens van permetre gaudir d’un instrument, el salteri, que passava quasi desapercebut en aquest grandiós espai acústic. Els aplaudiments foren intensos i unànims. Un concert per a no perdre’l.
Torroella activa la creació de la comunitat d’usuaris d’aigua per a gestionar la del Baix Ter. El ple de l’ajuntament va aprovar la constitució de la “Comunitat d’Usuaris del Baix Ter” i espera que s’hi adhereixin 38 altres localitats de la zona. Iniciativa, iniciada l’any 2005, té com objectiu primordial la implicació del món local en la gestió de l’aigua del Ter. La constitució formal de l’entitat està prevista pel proper mes d’octubre, per a donar temps als altres municipis de la zona.
Festival de Músiques – La Caravaggia. Cançons d’amor del “seicento” que, des del Renaixement, constituïren les bases del Barroc. Aquest conjunt català, dirigit per Lluís Coll, es mostrà mestre en la música antiga. Sostingut per instruments corresponents a l’època (violí, tiorba, viola de gamba, baixó, sacabutx, orgue, clavicèmbal i corneta antiga) i amb la veu de Marta Infante es lluí en la interpretació de la Música de Tarquino Merula, Organista i compositor italià, sobre el que va girar el programa. Aplaudiments i bisos.
Una pel·lícula muda de Buster Keaton. A la Plaça de la vila De Torroella, amb un ple absolut, es projectà la pel·lícula de l’any 1928, L’Heroi del Riu (Steambot Bill jr). D’un artista que marcà estil i època.Com es feia en els primitius cinemes amb la música que improvisava el pianista de torn. En aquesta projecció però, en teníem un de luxe. Carles Robert, amb la banda sonora composada i interpretada al piano per ell, acompanyat per guitarra i harmònica, violoncel i clarinets. La plaça registrà un ple absolut i gaudirem en sentir les rialles i copsar la sorpresa de molts infants que veien per primera vegada una pel·lícula d’en Buster Keaton. Enhorabona.
Festival de Músiques. La Colossal Missa Solemne de Beethoven. Concert a càrrec de la prestigiosa Orquestra de Cambra de Praga, amb el Cor Filharmònic de Praga, J. Tuma a l’Orgue i els solistes L. Vernerová, soprano, J. Sýkorová, mezzosoprano, J. Brezina, tenor, Z. Hlávka, baríton, sota la direcció d’Ondrej Kukal. Interpretaren la Missa Solemne de Beethoven. Estrenada l’abril de l’any 1924 a Sant Petersburg. Des del Kirie inicial a l’Agnus Dei que hi dona fi, la integren un conjunt de melodies i tempos propis del gran compositor. Una missa difícilment superable. Els aplaudiments foren llargs i intensos.
La preservació del patrimoni cultural del Montgrí. En la creació del nou Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter s`ha de vetllar també per la conservació i difusió del nostre patrimoni cultural, l’arquitectura rural i vilatana i les tradicions populars. Amb aquesta finalitat, el Museu de la Mediterrània i el Patronat Montgrí-Medes han treballat en l’elaboració d’un pla i proposta de gestió que ho garanteixi. El regidor de Cultura de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, ha destacat la seva importància. L’Ajuntament el traslladarà al departament de Medi Ambient i Habitatge, perquè la tingui en compte en l’avantprojecte de creació del parc i en el seu pla d’usos.
Concert KÖLN i SARBAND. La música dels serralls, la música popular turca del segle XVIII, el ball dels Dervitxos i la música de l’Europa occidental s’integren en un concert. L’imperi otomà, la seva cavalleria de sipahis i l’infanteria de genissers, conquistaren l’imperi bizantí. El setge de Viena tingué lloc l’any 1683 i la independència de Grècia el 1823. En el moment en què la por al turc va minvar, s’originà en els compositors europeus una forta atracció. Hi influí en compositors com Gluck, Torderini i el gran Mozart. Vàrem escoltar la fusió de dues músiques, dues cultures: L’orquestra Concerto Köln i el conjunt Sarband, amb els Dervixos Giròvags, interpretant obres occidentals i turques, amb la seva percussió tan marcada i els balls giratoris del dervitxos. Un concert molt interessant i, en veritat, molt aplaudit.
Increment de costos de producció. La segona protesta, organitzada per la Unió de Pagesos, tingué lloc amb dues tractorades. Una a l’Alt Empordà iniciada a Figueres, bloquejant la C-260, direcció Roses, on van estacionar els tractors i repartiren fulls entre els turistes.
L’altra, al Baix Empordà, iniciada a Torroella, direcció Pals, on també van repartir fulls informatius, en català, castellà, francès i anglès. Unió de Pagesos va indicar que si no reben una resposta de l’administració, el sector radicalitzarà la seva posició.
La seducció de la veu amb acompanyament de guitarra. Maria Bayo, soprano navarresa, acompanyada pel guitarrista Pablo Sainz Villegas, ompliren de gom a gom l’església de Torroella de Montgrí. Inicià l’actuació amb la interpretació d’obres de Vicent Martín i Soler i Ferran Sor, que van desenvolupar la seva carrera a finals del XVIII i principis del XIX. Seguí amb obres de Tàrrega, Enric Granados, lleidatà seduït pel Madrid Goyesc, d’Heitor Villa-Lobos, i estrenà Madrigal i cinco canciones sefardies i Mi jardin Solitario, de Lorenzo Palomo. Atenent els forts aplaudiments repetí una de les peces de Villa-lobos.
Projecte del nou Pavelló Polivalent de Torroella de Montgrí. L’Ajuntament de Torroella vol implicar a les entitats de la vila en la definició del Pavelló Polivalent que considera prioritari d’aquest mandat. Així mateix ho fa i demana als tècnics municipals suggeriments per aquesta obra, donada la necessitat de donar un espai adequat a la celebració de les diverses activitats que es desenvolupen al llarg de l’any: concerts de música, fira de Sant Andreu, actes de la Festa Major i un llarg etcètera. Té previst adjudicar en breu terme la redacció del projecte. La intenció seria el de poder-lo inaugurar a finals del 2010. La ubicació del Pavelló serà a la façana sud de la Vila.
Música Espanyola – De mort i amor. L’Orquestra de Càmera de l’Auditori de Zaragoza “Grupo Enigma” sota la direcció de Juan José Olives, amb les veus femenines del Coro Amici, la cantaora Carmen Linares, el baríton, Alfredo Garcia, i Joaquin Murillo com a recitador, interpretaren Llanto por Ignacio Sánchez Mejías de Maurice Ohana, l’estrena mundial de l’obra Un vent Transparent de Ramon Humet i El Amor brujo, de Manuel de Falla. La mort i l’amor integren cada compàs de cada obra. La mort del torero (Ignacio Sánches Mejías), la mort i el record d’un èsser estimat (Un vent transparent) i de com l’amor pot vèncer amb enganys a la mort (Amor brujo). Actuació molt aplaudida, ovacionada i Carmen Linares va bisar una de les peces de l’Amor Brujo.
Nits d’estiu als jardins de can Quintana. Concert de Veus. Pel conjunt Triodo de veus búlgares. Format per Valya Petrovna, Boryanka Dimitrova i Elena Aleksieva. Basada en la tradició coral de l’est d’Europa, interpreten una música que té les seves arrels en un doble espai, la tradició alimentada pels diferents ritus de l’església ortodoxa i la que emana de la cultura popular. Música que es transmet de generació en generació i es canta a les festes que es celebren al llarg de tot l’any.
El Ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí va aprovar inicialment la modificació del pla general. Es va aprovar la seva modificació per a incloure, a la façana sud de creixement urbà de la vila entre el nucli i el riu, una àrea de residència estratègica (ARE). El projecte preveu la construcció de 184 habitatges dels que un 50% es destinaran a habitatges de protecció oficial. La proposta es va aprovar amb el vot favorable de l’equip de govern format per UPM, ERC i LEI. L’oposició municipal, CiU, va votar-hi en contra.
El Gran Tchaikovski Orquestal. Una de les orquestres més conegudes de l’Ex-Urss, la Simfónica Nacional d’Ucraïna, i la jove pianista russa, Olga Kern, interpretaren a Tchaikovski en La Bella Dorment, ballet de melodia encisadora, basat en el conte de Perrault, i el Concert per a piano i Orquestra núm. 1 del que Rubinstein, després de l’assaig, va afirmar que era intocable. Finalment fou el seu principal intèrpret. En la segona part, l’orquestra interpretà la Simfonia núm. 4 en fa menor que, en la seva estrena, va fracassar i va assolir després un èxit absolut. El públic premià, amb els seus forts aplaudiments, la interpretació de la pianista, així com la de l’orquestra.
Presentació del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. El President de l’associació, Joan Viñas, exposà la constitució de la nova associació, el contingut i característiques de l’edició d’enguany i la incorporació del primer CD d’imatges, gràcies a la col·laboració de Miquel Graells. Joan Radressa va fer un extens comentari sobre els inicis de la cobla Montgrins. L’alcalde de Torroella, Joan Margall, va felicitar a la gent que fa possible que, any rere any, vegi la llum una nova edició del Llibre de la Festa. I desitjà a tots els assistents una Feliç Festa Major. Miquel Graells va fer una exposició de la tasca de recollida i creació del fons i de la identificació, dins del possible, dels integrants del centenar de fotografies que inclou el CD. Anuncià la preparació d’un nou CD pel pròxim any. La projecció del CD fou seguida pels assistents amb alegres comentaris al reconèixer la imatge de si mateix, d’un familiar o d’un amic. Una vetllada molt entranyable.
Tres Ciutats: Barcelona, Colònia i Sant Petersburg. Concert a càrrec de l’Orquestra Simfònica Nacional d’Ucraïna i els germans Renaud Capuçon, violí, i Gautier Capuçon, violoncel. S’inicià el concert amb l’estrena mundial de la Simfonia Barcelona, que el seu autor, Domènec Gonzàlez de la Rubia, ha definit com autobiogràfic i d’homenatge a la ciutat en que s’ha format com a músic. Conté el tema Baixant de la font del gat i uns fragments que et recorden el cant dels segadors??
El concert de Brahms per a violí, violoncel i orquestra i la 5a Simfonia de Tchaikovski foren magistralment interpretats. Aplaudiments i bis per part dels germans Capuçon d’un moviment del concert de Brahms. Una nit per recordar.
L’Estartit a l’estiu, Ple de vida. L’estiu l’hi prova bé. Els seus carrers s’emplenen de vianants, botigues i comerços semblen sempre oberts. I per estartidencs i forasters s’organitza un conjunt d’activitats. Hem de destacar les Sardanes a la plaça de l’església, amb la principal de Banyoles, mantenint una tradició secular. L’XIa Mostra d’Art al Passeig Marítim. La projecció de pel·lícules del fons submarí, dins del Festival MIMA 2008. Les visites guiades pels espais naturals únics de que gaudeix (Illes Medes d’entre altres). Cinema al carrer, per a la canalla, amb la projecció de la pel·lícula Ratatuille. Recital de Cançons populars catalanes, interpretades pel grup Els Passerells. Animació, amb Pacheco i la seva colla, per als infants. En resum, un cúmul d’activitats dignes de ressaltar.
Estimes Brahms? Els trios per a piano i cordes de Brahms. Una vegada més els germans Renaud Capuçon, violí, i Gautier Capuçon, violoncel, van demostrar el seu virtuosisme. Juntament amb Nicholas Argelich, al piano. Seria difícil d’escollir entre el concert on actuaren amb l’Orquestra Simfònica d’Ucraïna, o aquest en què ho feien amb el piano d’Argelich. Brahms, jove i romàntic, gran pianista, va compondre el primer trio als vint anys. El segon, trenta anys després i, el tercer, és una de les obres mestres del compositor. L’església de Sant Genís va registrar, una vegada més, un ple absolut i els aplaudiments foren intensos i llargs.
Nits d’estiu al jardí de Can Quintana. Música Grega. No podem menys que aplaudir l’iniciativa de Can Quintana, Museu de la Mediterrània, per les vetllades que sota el títol de Nits d’estiu està programant. Molt agradable l’ambient i millor el tast de música grega, mediterrània també, que el grup ASIKIDES ens va oferir. Va presentar diverses músiques de Grècia, de les seves muntanyes i de les seves illes. Una observació: el públic omplia totes les cadires i la resta seia en graons, o restava dret.
L’ultim barquer del Ter a Torroella de Montgrí. Quan el Ter era riu, per travessar-lo, a falta de pont, hi havia unes barques que feien el trajecte, d’una a l’altra riba. Els portadors de gegants i capgrossos han triat aquest personatge per plasmar-lo en un gegantó. Resumim l’escrit que l’acompanyava a Can Quintana.
“El gegantó representa una persona que va viure a Torroella, a cavall del segle XIX í XX l’últim barquer, feina que va desaparèixer amb la construcció del pont. Segons consta en actes municipals, l’Agost del 1,902, les barques es van posar a la venda. Ell i els altres van perdre la seva feina. Hem triat aquest personatge, esquerp i bosquetà, però bonatxàs i molt assequible, com homenatge als nostres avantpassats, record d’altres temps i d’oficis que ja són en el record. Voldríem que aquesta figura formés part del nostre seguici i sigui dut per la mainada, futur i relleu de la colla. Firmat: Marc A. Muñoz de Bustino. Geganter”
Jordi Castellà al piano. Brahms, Prokofiev, Mompou, Montsalvatge i Liszt, a l’esglèsia de Sant Genis. Esplèndid concert que agermanava música de grans clàssics amb la més nostra, Mompou, nascut a Barcelona i Montsalvatge a Girona. Amb sons de Catalunya.
Els aplaudiments premiaren la seva tasca i fora de programa interpretà una peça, també d’un compositor català, per agrair els forts aplaudiments del públic. La joventut de Jordi Capellà ens fa augurar-li una molt brillant carrera.
Inauguració a can Quintana, Museu de la Mediterrània, de l’exposició MIRATGE: Mosaic fotogràfic del segle XXI d.C. Anna Bahí, exposa en el segle XXI després de Crist, la seva visió d’un mosaic de retrats, textures, objectes, formes i colors. Amb una mirada molt especial al futur, des d’un mosaic recreat amb la tècnica d’avui. Que es recull en dos espais: un, real, finit, i un altre que utilitza els mitjans que l’electrònica ens ofereix: un DVD que a més de recollir imatges, les embolcalla amb sons sorgits d’una grega, mediterrània i excepcional, Maria Callas. Una experiència molt interessant.
Joaquín Achúcarro. El piano posa fi al 28è Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. No es podria trobar un final millor pel Festival: Joaquín Achúcarro, a l’església de Sant Genís. Un dels pianistes més insignes del panorama musical actual, ben conegut pel públic que assisteix als Festivals de Torroella. Si trobava l’expresident Pasqual Maragall i la seva esposa. Va interpretar la Fantasia impromptu op. 22 i la Sonata núm. 3. op.58 de Frederic Chopin i els Preludis (Llibre II) de Claude Debussy.
Oferí, al inici de la segona part, una verdadera lliçó magistral sobre els Preludis. “ Tot i haver complert 100 anys, conserven una modernitat remarcable. Es sent la caiguda de les fulles, la vivor de l’Alhambra, la volada de les petites fades, la inexistència en els canopes egipcis…” Realment un gran concert i una interpretació molt aplaudida. Tant que el públic assistent l’hi arrancà,amb la seva ovació, quatre bisos. L’últim amb una execució brillantíssima, amb la ma esquerra. L’esperarem en propers festivals.
Festa Major de Sant Genís. La Festa Major ha arribat: I els primers en arribar han estat els firaires, amb les atraccions, pels infants i pels que ja no ho són.
• Les proves esportives: Torneig de Tennis Taula, Simultànies d’escacs (Ciència i esport), Cursa Ciclista de festa major. Torneig de futbol.
• El correfoc: amb els Ducs del Foc.
• Les barraques: amb els seus concerts de música pels joves. Per cert el primer concert es va suspendre per culpa d’un veritable aiguat.
• Art Local: Com cada any, s’inaugurà la 57a Exposició d’Art Local, on els vilatans poden exposar les seves obres amb la llibertat que dóna el no estar sotmès a criteris d’acceptació i trobar-se entre altres artistes locals sense prejudicis previs. Prova d’això és l’abundor d’obres i la presència a la inauguració d’un bon nombre de visitants.
• Sopar popular i lectura del pregó de la Festa Major: El sopar popular omplia, com cada any, tot l’espai disponible a la plaça de la Vila. La lectura del pregó de la Festa va córrer a càrrec de tres joves torroellencs estudiants a Barcelona i que el fi de setmana treballen a Radio Montgrí. No fou pas un pregó a la forma acostumada, sinó més bé un esquetx en que el to era més bé humorístic, un xic “foteta” però divertit. En resum un sopar, quasi una festa, molt agradable per la seva companyonia que finalitzà amb un cremat ofert per la Penya Barcelonista. I unes havaneres, a càrrec dels Cantaires del Montgrí, que rememoraven vells, bells temps.
• Missa Solemne concelebrada a la parròquia: Missa cantada pel cor del Recer, recolzat en aquesta ocasió per components d’altres cors (sumaven quasi 50 cantants) interpretà la Missa Solemne del compositor torroellenc, Eduard Font, que la dirigí personalment. Es cantaren els goigs de Sant Genís amb lletra de Mn. Viver i es venerà la relíquia del Sant.
• Cercavila amb els gegants de Torroella, Capgrossos i grallers: La cercavila omplí de sons i alegria els carrers de la vila amb gegants, grallers i el nou gegantó, el barquer del Ter.
• Ball de Gegants i estrena del gegantó, a la plaça de la Vila: Lluït ball de gegants i estrena del nou gegantó.
• Sardanes: Tots els dies de la festa major. Al migdia i tarda amb dues cobles. Hi han actuat les cobles Foment del Montgrí, Montgrins, Principal de la Bisbal, Els Rossinyolets, Principal de Banyoles i la Flama de Farners.
• Café concert a la tarda i ball a la nit, als jardins de John Lennon: Els dies 25 i 26 hi actuaren les Orquestres Montgrins i Principal de la Bisbal, concert i ball; el 27 ball amb l’orquestra La Salseta del poble Sec i el 28 concert amb el Grup Macedònia.
• Dances tradicionals a la plaça de la Vila: Espectacle Trencats i Seguits amb l’esbart Montgrí i danses tradicionals a càrrec de l’agrupació sardanista Continuïtat.
• Teatre de Festa per a infants: La companyia Teatre Mòbil presentà el seu espectacle Alegretto a Can Quintana. Molt apte per a públic infantil, amb ganes de riure.
• Teatre de Festa Major: La companyia Teatre de Guerrilla va tancà la Festa Major amb el seu espectacle Fum. Quim Masferrer, Rafel Faixedes i el torroellenc Carles Xuriguera donaren vida a tres personatges, que tot bevent a la barra d’un bar, projecten somnis impossibles, per fugir de la realitat quotidiana d’una vida buida de tot interès. Un espectacle per riure i aplaudir.
Emporion, Medalla del Montgri 2008. El dia de Sant Genís va tenir lloc a can Quintana l’acte d’entrega pública al nostre periòdic del guardó de la Medalla del Montgrí, concedida pel Ple de l’Ajuntament el 7 d’agost.
En un breu parlament, l’alcalde de la vila, Joan Margall, va fer referència al llarg historial de la revista, creada l’any 1915, a les persones que hi escrivien, als períodes de silenci que va sofrir, i a la tasca dels actuals continuadors en la seva tercera època, ara en format digital.
En nom del Consell de Redacció recolliren el guardó Jaume Bassa i Cels Sais, els quals destacaren també la trajectòria de la revista, el mèrit dels iniciadors, torroellencs il·lustres, i l’esforç i la il·lusió dels actuals continuadors. Jaume Bassa en destacà l’optimisme, la tossuderia i la fam de futur, per assegurar el qual es constituirà aviat l’Associació Emporion. Cels Sais va destacar la bona resposta rebuda de molts torroellencs, grans i joves, que cada mes col·laboren amb articles, escrits, l’acudit, fotografies i reportatges.
Agraïm la distinció que ha rebut Emporion i per extensió el Consell de Redacció i tots els col·laboradors, per la dedicació, l’esforç i també la il·lusió de superar el gran parèntesi de molts anys, aparentment sense esperança de retorn.
Voldríem recordar l’escrit que encapçalà el número 196 del 10 de gener de 1932, en que l’escrit Emporion renaix acaba: “I en ressorgir, fidel a sa historia, enlaira ses ales pel cim de divisions, d’odis i partidismes, afanyós de crear un esperit torroellenc, d’agermanar tots els fills de la vila, d’ésser el portantveu de les nobles aspiracions de Torroella.” I aquest ha de seguir sent el nostre lema i blasó.
