L’entrada dels “nacionals” a Torroella, l’exili i la fi de la guerra.
El 26 de gener les tropes franquistes entraven triomfals a Barcelona. Era la fi de la Barcelona republicana. En una cruenta ofensiva final, liderada per la IV Divisió de Navarra, comandada pel general Camilo Alonso Vega, el 4 de febrer cau Girona i el 6, arriben a les portes de Torroella de Montgrí.
Però els republicans havien dinamitat el pont del Ter i instal·lat canons i metralladores al mig del massís del Montgrí. Part de la població torroellenca s’havia refugiat en masos de familiars i d’amics, o a l’Estartit.
Començà el combat i els primers que arribaren al pont en runes, varen ser aniquilats pel foc republicà. La lluita va durar tot el dia 7 de febrer. Varen ser molts els ferits, i al col·legi de Pals, s’hi va instal·lar un hospital per atendre’ls. Durant molts anys una tanqueta italiana estimbada on ara hi ha rotonda de Gualta, recordava aquells esdeveniments.
L’exili era al seu màxim. S’iniciava al petit municipi de La Vajol i finalitzava a l’altra banda de la frontera, a Les Illes, on la gendarmeria francesa esperava els exiliats per reconduir-los als camps d’internament. La majoria d’estimacions calculen que van travessar la frontera entre 450.000 i 500.000 persones. Argelers, el Barcarès, Sant Cebrià, Ribesaltes, Gurs, Bram, Agde, Setfonts, Vernet d’Arieja…
Les tropes franquistes avançaven cap a la frontera que culmina el 10 de febrer amb l’arribada a Portbou. El comunicat de guerra de l’exèrcit dels nacionals dóna per acabada la guerra a Catalunya, encara que no acabà oficialment fins l’1 d’abril de 1939.
L’acord sobre finançament
Ha transcorregut ja mig any llarg del termini màxim establert a l’Estatut, que fixava el 9 d’agost del 2008, per tenir un nou sistema de finançament a Catalunya. Encara no hi ha acord, perilla la unitat inicial dels partits catalans i els governs català i espanyol discorden sobre l’estat de les negociacions.
El president català, José Montilla, diu que amb la crisi actual el finançament és més necessari que mai.
I la vicepresidenta del Govern estatal, després del Consell de Ministres del 21 de febrer, informa que quan l’acord arribi, aquestes qüestions poden estar resoltes en un temps raonablement curt, perquè aquest mateix any, encara que sigui en part, comencin les acreditacions.
Aquest seria un resum, ordenat en funció del temps, de declaracions i esdeveniments:
– El conseller Joan Saura va pactar amb la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega una pròrroga de tres mesos, per evitar la compareixença del president José Luis Rodríguez Zapatero al Congrés dels Diputats.
– El 30 de desembre, un dia abans de l’acabament de la prorroga acordada entre els presidents Montilla i Zapatero, el ministre d’Economia, Pedro Solbes, va presentar una proposta de finançament, però sense xifres; un dels motius pels quals Antoni Castells, no la conciderà acceptable.
– A primers de gener, el president del Govern espanyol tancà la ronda de converses per parlar de finançament amb les comunitats autònomes. La proposta de Solbes té el vist-i-plau de la majoria de territoris i l’oposició de Catalunya. El Govern català enviara una contraproposta a l’espanyol.
– L’executiu català admet avenços, però també constata que no es garanteixen els preceptes marcats per l’Estatut. Els governs català i espanyol no estan d’acord sobre l’estat de la negociació.
– La vicepresidenta espanyola assegura que tan sols manquen “uns pocs serrells”, però el president de la Generalitat diu que encara no hi ha cap acord ni “res de nou”. “- I no hi haurà acord abans de les eleccions basques i gallegues”.
– El conseller Castells demana al govern que es posi a treballar i que “deixi de donar per suposat que el pacte està fet”.
– El president andalús, Manuel Chaves, ha assegurat que abans del 20 de març s’haurà tancat l’acord amb totes les comunitats autònomes sobre el nou sistema de finançament i “garantit el pagament del deute històric en els termes plantejats per la Junta d’Andalusia”.
– La vicepresidenta María T. Fernández de la Vega afirma que confia que en els “pròxims mesos” es firmi l’acord sobre el nou model de finançament i la tramitació corresponent i que “quan l’acord arribi, aquestes qüestions poden estar resoltes en un temps raonablement curt”, perquè “en aquest mateix any, encara que sigui una part” a les comunitats comencin les acreditacions. I va assegurar que l’acord “està avançant”, “s’hi està a prop” i “serà bo”.
– El president Montilla reitera que el compromís del PSC amb el govern de Zapatero “exigeix reciprocitat”, i destaca que continuen existint “diferències, algunes importants”.
Oferta de terrenys de l’Estartit a la Generalitat per al nou CAP
L’Ajuntament de Torroella ha ofert un solar al Departament de Salut de la Generalitat perquè s’hi construeixi el tan reivindicat nou centre d’atenció primària (CAP) a l’Estartit. L’ambulatori actual té limitacions d’espai i no permet un servei adequat a les necessitats dels usuaris, que, a més, el servei d’atenció mèdica s’ha reduït des del 2004, passant de les 24 hores a les 12, que ofereix actualment. Ara s’està a l’espera que el Departament de Salut informi sobre la superfície necessària i encarregui el projecte d’execució.
Mancomunitat d’usuaris dels aqüífers del Baix Ter
Un total de 28 ajuntaments del Baix Ter han manifestat la seva voluntat de constituir la mancomunitat d’usuaris dels aqüífers, per poder gestionar millor l’aigua. Torroella de Montgrí, com a impulsora, té com a primer objectiu la redacció dels estatuts i constituir legalment l’entitat.
El Ple de l’Ajuntament va acordar signar un conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat per sufragar-la econòmicament. L’alcalde, Joan Margall, va recordar que, tot i que encara onze municipis no s’han pronunciat, la nova entitat està oberta i també representarà a comunitats de regants, sindicats agraris i empreses subministradores de l’aigua.
La variant de Torroella de Montgrí
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat ha rebut una setantena d’al·legacions a l’estudi informatiu i d’impacte ambiental d’aquesta variant, exposats recentment. La principal oposició al projecte es troba entre el sector agrícola, que es va manifestar el mes de gener per reclamar un projecte més integrat al territori, ja que l’actual proposta el «trinxa».
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí també defensa aquesta línia d’integració i per això demana que s’aprofiti la carretera existent des del giratori del pont del Ter fins a Gualta i, que en passar pels camps, s’aprofitin els camins existents i les partions dels camps.
Ponts Verticals , de Jordi Martoranno
Els ponts verticals estableixen unes correspondències, analogies, ritmes… entre uns objectes i uns altres, entre una manera de fer i una altra. El Museu de la Mediterrània de Can Quintana, ha estrenat amb l’artista gironí Jordi Martoranno un cicle d’exposicions que, sota el títol genèric de Ponts, proposa generar un espai de reflexió sobre la unió entre els pobles de la Mediterrània, la seva comunicació i la relació entre les diverses cultures.
Jordi Martoranno parteix en la seva proposta de les correspondències no només físiques, sinó sobretot simbòliques i còsmiques dels objectes que composen l’exposició. Es podrà veure al museu fins al 30 de març.
Es tornarà a restaurar, al cap de vint-i-un anys, el castell del Montgrí
El regidor Josep Maria Rufí va informar que aquesta primavera es farà, al castell del Montgrí, que és del segle XIII, una restauració integral per millorar la seva consolidació i preservació. També es consolidarà la cisterna externa i se senyalitzaran les pedreres de la fortificació militar inacabada.
El castell, patrimoni artístic d’interès nacional, ja va ser consolidat l’any 1988; tothom recordarà l’helicòpter que anava transportant els materials. Va costar l’equivalent a 150.000 €. Avui el projecte ja ha estat adjudicat per uns 112.000 €; la Diputació n’aporta 70.000 i la resta van a càrrec del consistori torroellenc.
Revalorització dels recs històrics del Baix Ter: nous usos, noves oportunitats
Els estudiants del Màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua i el Màster en Medi Ambient de la Universitat de Girona, coordinats per Anna Ribas, van presentar els resultats d’aquest projecte al Museu de la Mediterrània, Can Quintana.
Les actuacions de millora al reg al Baix Ter comportaran l’acabament d’aquesta funció per als regs de Sentmenat (marge esquerre del Ter) i del Molí de Pals (marge dret del Ter), que han tingut des del segle XVI i fins ara. Els estudiants d’aquests màsters han realitzat una diagnosi acurada sobre l’estat actual dels dos recs, que els ha permès proposar línies d’actuació per tal de trobar i promoure nous usos o funcions per a ells. Els resultats d’aquest treball, que s’han sintetitzat en una exposició en format de plafons, s’explicaren en la presentació. Aposten per mantenir-los, per la seva funció ecològica, patrimonial i identitària.
Consolidar la muntanya de l’Estartit
L’Ajuntament ha decidit revisar l’actual projecte de consolidació del tram muntanyós del passeig del Molinet, i proposa fer-hi unes accions menys costoses i de menor impacte paisatgístic, donada la manca d’implicació de les administracions.
Considera necessària aquesta consolidació per poder actuar seguidament en la rehabilitació del passeig del Molinet, gran mirador de les Medes, que fa més de 7 anys que està tancat, i molt malmenat per la destrossa del darrer Nadal, en què el mar va buidar el subsòl. Precisa un estudi geològic per plantejar la millor solució tècnica. I en aquest sentit, es proposa ampliar la partida per a la redacció del projecte.
El regnat de Carnestoltes
Ha arribat el rei Carnestoltes i, amb ell, les festes, per a grans i xics, del carnaval del 2009.
El divendres 20 de febrer els més joves van tenir la seva rua infantil de Carnaval per a les escoles, amb Amadeu i Companyia. Després varen poder gaudir d’un espectacle d’animació infantil amb la companyia Lluís Pinyot a la plaça de la Vila.
El dissabte 28, a Torroella, tingué lloc la concentració i el concurs de comparses, a la plaça de la Muralla, amb un espetec de colors i de música. La rua va desfilar seguidament pels carrers de la vila. Varen gaudir del ball de carnaval a la plaça de la Vila, amb la Disco Mòbil i es va donar a conèixer el veredicte del jurat del concurs de comparses.
L’1 de març al matí, a l’Estartit, s’ha fet, com cada any, la sardinada popular al port. A la tarda, la concentració i desfilada de la rua de carnaval pels carrers, ball a la sala Polivalent amb la Disco Mòbil i lliurament de premis a les millors comparses.
III Jornada De Política Internacional De Torroella. Ha Tocat Fons La Crisi?
Tindran lloc el proper 21 de març, a les 17 hores, al Museu de la Mediterrània, Can Quintana. Presentaran l’acte Josep M. Rufí, regidor de cultura i Antoni Roviras director del museu.
Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona i catedràtic de Teoria Econòmica de la UB. pronunciarà la conferència La realitat de la Crisi Econòmica i Financera.
Josep Martinoy, periodista i redactor en cap de El Punt, Xavier Ferrer, doctor per la UB, economista i politòleg, Esteve Vilanova, economista i Joan Clavera, catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB, intervindran en el debat Els Efectes de la Crisis en els Àmbits Econòmic, Polític I Social
Clourà l’acte l’alcalde de Torroella de Montgrí Joan Margall.
Es presentarà el llibre de Xavier Ferrer Viure Segurs a Europa
Exposició de pintures de Joan Fuster i Gimpera i conferència de Joan Surroca sobre la seva obra, al Museu de la Mediterrània
La musculatura de l’Empordanet és el títol de l’exposició, que podeu visitar fins el 30 de març. Hi figuren una trentena de pintures inspirades en el paisatge de l’Empordanet, del Baix Ter, obra d’aquest torroellenc que domina el color, el contrast i la forma, i transmet l’encís d’aquests paisatges per ell tan estimats.
Per autorització expressa seva, podeu contemplar, a la secció Imatges, una mostra de 10 de les obres exposades.
L’art que ens salva. El cas de Joan Fuster. Amb aquest títol, Joan Surroca desenvolupà una conferència molt especial. Es necessitaria un nou concepte, una nova paraula, per poder definir-la. Un acte d’homenatge, molt especial, a Joan Fuster. L’adjectivà d’home polifacètic, renaixentista, pintor, escultor, poeta i músic i compositor d’una música com la de Frederic Mompou, senzilla, però que comunica. I senyalà la necessitat de preparar una nova exposició dels seus dibuixos.
Va fer un extens recorregut per l’art –L’art pot unir tota la humanitat-, totes les arts, l’home de Vitrubi de Leonardo. La literatura, amb cites de Narcís Comadira, d’Albert Camús, de Dario Fo, i d’André Gorz. La música: Bach, Mozart i Salieri (la rebel·lió de la mediocritat), Rossini i les orquestres juvenils d’Antonio Abreu. I música en viu, Joan Fuster va delectar l’auditori amb un breu preàmbul i la interpretació de tres sonatines composades per ell, al violí, de 130 anys d’antigor, que havia estat de Pere RigauBarretó. La pintura: des d’Altamira a Giotto i Bonaventura Anson. L’escultura: El profeta de Gargallo. La fotografia: Eugene Smith. I cinema, amb la projecció del discurs de El Gran Dictador: “Soldats en nom de la democràcia unim-nos tots”. A l’acte s’hi intercalaren també audicions, projeccions i lectures a càrrec d’Inés Gumà, de textos de Gervasio Sànchez, André Gorz, Joan Margarit, Inès Gumà i de Joan Fuster. Fou molt aplaudida.
I arribà l’Hora dels adéus. Un acte que finalitzà amb un llarg i emotiu aplaudiment del nombrós públic assistent que omplí l’auditori de Can Quintana.
Joan Fuster. Conferencia Joan Surroca
