Aviat serem cridats a votar a les eleccions municipals i a mi m’agradaria que els grups que es presentin s’atrevissin a plantejar dubtes per a posteriors debats i que la població hi participés. La participació ciutadana en les qüestions públiques d’ençà de l’any 1979 no ha fet més que decréixer. Els primers ajuntaments democràtics, després de l’etapa franquista, estaven formats per persones que portaven anys col·laborant en entitats. Exercir de regidor sense participació ciutadana hagués estat impensable. Hi havia una fusió molt estreta entre els qui eren dins i els que estaven fora de l’ajuntament i, al cap i a la fi, els càrrecs es renovaven i els papers s’intercanviaven fàcilment.
Assistim a una professionalització de la política i això no és bo, sobretot en la local. La política no és mera gestió. El polític és responsable dels equips tècnics, que són els que han d’assessorar i/o gestionar les decisions polítiques. Però una cosa és un agutzil o un secretari i l’altre un regidor o un alcalde (en masculí o femení, queda clar). Es confonen els papers i sovint hi ha tècnics que actuen com si fossin polítics i polítics que es comporten com a tècnics. Exercir la política institucional hauria de limitar-se a un parèntesi vital per retornar, després d’un temps, a la professió habitual. Quan la política es converteix en una professió estable apareix el servilisme, s’anul·la el sentit crític i la por de perdre el càrrec paralitza el determini de decisions justes quan aquestes són impopulars.
Que els temps canviïn no vol dir que hagin de canviar a pitjor. Són males excuses les que justifiquen la poca participació en el desinterès general. Hi ha desinterès perquè no hi ha prou cura en la formació, en l’assaig i en l’educació. I això no s’improvisa ni es paga amb diners. Fa uns anys es van iniciar els consells de barri de Torroella. Vaig assistir a totes les reunions del meu barri i va ser alliçonador veure que, al marge de les qüestions que es tractaven, tots apreníem a respectar-nos mútuament, a demanar la paraula, a fer propostes… Misteriosament, aquests consells de barri han desaparegut sense que ningú ens hagi donat una explicació satisfactòria. Ara, periòdicament, es reuneixen uns representants que no es poden dir representatius per delegació d’unes assemblees que no existeixen.
Qui exerceix de polític té diversos riscos, un d’ells és creure’s investit de poder absolut durant quatre anys pel sol fet d’haver guanyat unes eleccions. És una manera alarmant d’entendre la democràcia. Els polítics solen opinar que el poble és intel·ligent o madur quan els donen la raó, però quan no els voten o són contestats, aleshores el poble és ignorant o no toca de peus a terra. Sense participació hi ha més eficàcia, diuen. Pur despotisme il·lustrat. Sapiguem, però, que quan no hi ha debat, quan estem convençuts que anem tan bé, hi ha enorme risc de fossilitzar-nos com a poble. Torroella no està pas vacunada contra aquesta eventualitat.
