Plaça dels Dolors

Editorial

El passat mes d’abril ens assabentàvem de que un frondós pi, situat entre el Passeig de l’Església i la Plaça de la Muralla, al mig d’un passatge que uneix aquests dos espais, havia estat tallat, pels jardiners municipals. Segons se’ns va dir el pi va quedar afectat per la nevada i difícilment podria sobreviure. D’aquest fet ens en fèiem ressò en el número del mes de maig  i denunciàvem que s’hagués actuat amb tanta precipitació.

Ara ens assabentem que l’Ajuntament té previst un projecte de remodelació de la Plaça dels Dolors en el qual s’eliminen els dos pins existents, arbres eminentment mediterranis i es preveu substituir-los per magnòlies, arbres forans, originaris de les zones més càlides dels Estats Units, entre Texas i Florida i que s’han posat de moda en jardineria malgrat que el clima empordanès i sobretot el vent no sigui massa adequat pel seu creixement.

És preocupant aquesta obsessió dels responsables de la jardineria i els projectes ornamentals de tècnics i dirigents municipals envers els pins. Un arbre, que juntament  el xifrer i l’olivera dona identitat al paisatge mediterrani tant a la costa, com en els paisatges més interiors: l’Empordà, la Costa Brava, la Provença, la Toscana, etc. Segons ens diuen, els pins de la Plaça dels Dolors s’han de tallar per varis motius: les arrels aixequen el terra, son massa grans i els ocells que hi niden ho embruten tot. Eliminant-los es soluciona el problema. Els més grans recordareu que fa uns cinquanta anys, totes les carreteres estaven vorejades de grans plàtans que a l’estiu propiciaven una agradable ombra que feia que passar per aquestes carreteres fos un passeig. Però un dia les carreteres resultaren estretes i per tant els plàtans un perill. La solució que es va trobar va ser tallar-los tots . A França que continuen tenint una gran tradició en el respecte per aquests arbres, van tenir el mateix problema, però no van tallar cap plàtan. La solució va ser eixamplar la carretera per l’altre costat, deixant una filera de plàtans al mig.

Sembla que darrerament la Direcció General de Carreteres de la Generalitat ha pres una mica més de consciència en el respecte als arbres. Si aneu per la carretera C-31, entre Regencós i Palafrugell veureu que ben arran de carretera hi ha uns quans pins de considerable grandària que també van ser afectats per la nevada. Ens altre temps s’haurien considerat perillosos i s’hauria aplicat la solució més fàcil i efectiva, tallar-los. Ara s’ha reforçat el ferm amb una capa de formigó per evitar que somoguin el terra, s’han posat tancaments de protecció i s’han tallat branques excessivament llargues. Però els arbres s’han salvat.

Les ordenances del Pla General d’Ordenació Urbana del municipi a l’article 31, apartat 2, diu: Particularitats de la llicència de tallada d’arbres. Quan l’execució d’una obra comporti la tallada d’arbres o la supressió de masses de vegetació, hauran d’indicar-ho expressament, justificant la seva necessitat i les mesures que s’adoptin per a la seva reposició.

Un nou projecte a la Plaça dels Dolors, entenem que s’ha d’adaptar a aquests normativa i sobretot als dos arbres existents. Si actualment aixequen el terra, es poden fer escocells més grans (d’uns 3×3 m), es pot reforçar el terra dels voltants amb formigó, reforçat si cal amb malla de ferro i si les copes de pins son massa grans es poden retallar algunes branques. També avui hi ha sistemes per espantar els ocells. A Figueres ho han aconseguit.

Aquests son dos arbres que tenen més de cinquanta anys i des de la responsabilitat d’Emporion envers el nostre patrimoni, no veiem justificable la seva eliminació.