Noticies

La sentència del Tribunal Constitucional.
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya s’ha acarnissat amb les aspiracions catalanes en matèria de llengua, Justícia i competències en tributs. L’anul·lació de 14 dels més de 200 articles de l’Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional suposa un dur revés i impedeix declarar “preferent” la llengua catalana, tenir un poder judicial autònom, al buidar d’atribucions al Consell de Justícia de Catalunya, anula que el Síndic de Greuges supervisi “amb caràcter exclusiu”,  anula l’ús “preferent” del català de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics, i ampliar competències fiscals.
En la sentència es manté el terme nació en el preàmbul deixant clar que aquest no té cap validesa jurídica i assenyalant reiteradament la “indissoluble unitat de la nació espanyola, consagrada a la Constitució”

President de la Generalitat

Montilla veu salvat “el 95%” de l’Estatut però es declara “indignat”
El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, el dilluns 28 de juny, durant la declaració institucional sobre la sentència, va manifestar que acata però que no es conforma i que Catalunya no renuncia a res, i recordava a la societat que ara “haurà de decidir a les urnes quin camí vol seguir”. Va indicar que “el 95% del text estatutari ha estat marcat com a constitucional” al declarar-se “indignat perquè vol l’Estatut íntegre”.

Cuina de la clova
Cuina de la clova

XV Jornades Gastronòmiques de la Clova – Sabors del mar
Catorze restaurants de Torroella de Montgrí i l’Estartit van participar en les quinzenes jornades Tastets de mar, la Clova, que tingueren lloc durant tot el mes de juny.
Els menús estaven formats per un primer plat, una selecció d’espècies de clova, escopinyes, cloïsses, cargols o tellerines, i un segon amb peixos locals al forn o a la brasa, amb el compromís de mantenir al màxim els valors i sabors de cada producte, regats amb bons vins del país.

Despeses de la Generalitat – El pla d’ajust

Mentre el Govern aprovava noves retallades, el Parlament català va aprovar noves mesures d’estalvi.
-Els grups parlamentaris rebran 17 milions d’euros, el 2% menys, a partir del mes de juny. Es salva el gruix de les subvencions donat que la rebaixa serà aplicada a partir d’aquest mes.
-Els diputats es baixaran el sou el 8% el que queda d’any. Un diputat perdrà 1.747€ d’un import de
43. 697€ any. Els portaveus dels grups es retallaran el salari el 10% i deixaran d’ingressar uns 4.300 euros dels 87.522 que cobren durant tot l’any. Els membres de la Mesa i el President de la Cambra augmenten la seva retallada fins al 15%. El president Benach, amb un sou de 152.954 euros, deixarà de percebre uns 11.400 euros.

EXPOSICIÓ A LA FUNDACIÓ MASCORT Alguns mobles singulars. S. XV-XVIII,
La casa Galibern de Torroella de Montgrí és la seu de l’exposició. La mostra presenta més d’una seixantena de mobles procedents del fons de la Fundació Privada Mascort.
Aquesta magnífica col·lecció de moble antic permet al visitant fer un recorregut evolutiu pels estils, tipologies i diferents períodes que conformen la història del moble, ja que contempla tant peces hispàniques, especialment de la Corona d’Aragó, com peces franceses i italianes, entre d’altres.
L’Acte inaugural va tenir lloc el passat 11 de Juny i restarà oberta fins el 26 de setembre.
El president i fundador de la Fundació Mascort, Ramon Mascort Amigó, va fer un emotiu parlament, i es va referir als objectius de la Fundació, orientada a oferir a Torroella actes culturals, com l’edició de llibres referits a la Vila i la seva història, i les exposicions que s’hi han exhibit, com aquesta sobre alguns mobles singulars dels segles XV al XVIII.  Va aprofitar l’acte per a presentar el nou director del grup Mascort, Jordi Sargatal Vicens, reconegut naturalista, amb molta experiència en fundacions, empreses i edició.
L’Alcalde de Torroella de Montgrí, Josep M. Rufí Pagés, expressà la satisfacció de la població, que gaudeix d’entitats de tant nivell cultural, com la Fundació, que realitza actes de tant de relleu. La comissària de l’exposició, Rosa Mª Creixell  Cabeza, explicà l’origen i desenvolupament de la idea de reunir una col·lecció tan singular de mobles, i de com s’havia pogut dur a terme de forma plenament satisfactòria.

Exposició de fotografies al Palau Solterra: Els miralls de Carmen Mariscal

L’artista hi exposa una sèrie fotogràfica inspirada en Lewis Carroll. A Carmen Mariscal, nascuda a Palo Alto, Califòrnia, l’any 1968,  li ha agradat sempre jugar amb els miralls, potser inspirada en A través del mirall, d’aquest autor.
L’espai de fotografia contemporània de la Fundació Vila Casas, li ha brindat l’ocasió d’endinsar-se  a les fantasies d’Alícia, incorporant els llocs i les persones que estima: una nena que recita el conjur de les primeres pàgines sota l’arbre d’un jardí.
Introdueix l’espectador en el muntatge, a través d’un vídeo: la nena es transforma en la imatge de l’artista ja adulta, vestida amb la mateixa camisola blanca i unes trenes llargues idèntiques.
Incorpora insistentment a les seves fotografies aquesta idea, al·ludint de manera explícita el llibre de Carroll, heretat de la seva mare, que l’havia rebut de l’àvia, i que ha acabat llegint la néta, vestida d’Alícia, asseguda sota l’arbre d’un jardí.
Aquells miralls opacs per una cara i transparents per l’altra, són els que ha adoptat per a la seva instal·lació, Two way mirror. L’exposició, estarà oberta fins al 12 de setembre.

Exposició de l’obra de Miltos Michaildis Una nit a Catalunya
A Can Quintana, Museu de la Mediterrània, tingué lloc la inauguració de l’obra barroca de l’artista grec,  Miltos Michaildis . El comissari de l’exposició, Eugeni Prieto, va presentar l’autor i l’obra  Seguidament, l’alcalde, Josep M. Rufí, comentà l’exposició i agraí a l’alcaldessa de Verges, Marta Payeró, la seva assistència en la inauguració d’una exposició bassada en el tresor cultural que representa per Verges la dansa de la mort. Finalment l’autor manifestà que Les primeres impressions que vaig tenir en la meva estança a Catalunya, el març del 2008, van ser La dansa de la mort  i la tradicional processió del Dijous Sant a Verges.

Concert de música clàssica
Organitzat per Joventuts Musicals de Torroella, tingué lloc al Cine Petit, un concert de música clàssica a càrrec de Otto M. Pereira, al violí i Joao Crisóstomo, piano.

Viatge a un país de l'ApartheitPresentació del llibre Un viatge al país de l’Apartheid
En plena ebullició, pels darrers successos de Gaza, tingué lloc, a la Biblioteca Municipal Pere Blasi,  la presentació que Josep Martinoy, cap de redacció internacional de El Punt, va fer del autor i del llibre d’Isidre Pallàs i Puigdomènech.
En el llibre, i en les diapositives que  es projectaren, es posava de manifest la tensa situació en aquella regió i les actuacions del govern d’Israel que ha optat per fer de la força l’element essencial de la seva seguretat. Feta aquesta opció, Israel viola lleis i vides en nom de la seva seguretat.
L’assalt a la flotilla de la llibertat, en la qual van morir nou ciutadans turcs i desenes de persones més van resultar ferides, hi participaren dos voluntaris catalans,  ha rebut la repulsa de tots els organismes internacionals.
Mentrestant, un vaixell iranià amb ajuda humanitària navegava cap a la franja de Gaza. Per sort sense conseqüències greus en aquest cas.

Sortida per conèixer el territori: Marenyà i Sant Feliu de la Garriga
Amb una gran assistència, organitzada per Can Quintana, Museu de la Mediterrània, tingué lloc aquesta sortida que anà a càrrec de l’historiador, Joan Badia i Homs.
Sant Esteve de Marenyà (Marenyà i no Maranyà), de La Tallada d’Empordà, és una església romànica del segle XI amb una sola nau de canó i absis semicircular amb decoració llombarda. La porta principal és de dos arcs de mig punt i rosassa i campanar. Fou fortificada com a defensa en l’edat mitjana.
Conserva unes pintures murals a l’absis, en dos registres, el superior bastant deteriorat, i  l’inferior amb escenes de la crucificació i enterrament de Jesús i la lapidació de Sant Esteve. En la part més inferior, restes de pintures d’una cortina.
La sortida prosseguí amb la visita a l’església i castell de  Sant Feliu de la Garriga, de propietat privada, a Viladamat.
L’església és molt antiga. Una làpida, probablement del segle X, que es conservava a l’interior del temple, relatava que aquest havia estrat derruït dos cops pels sarraïns, del primer es desconeix la data, el segon atac es produí l’any 935. El temple fou reconstruït pocs anys més tard.
En el seu interior s’han fet prospeccions que han posat al descobert gran quantitat de sitges i foses d’enterraments. Està format per una sola nau rectangular que presenta un creuer que no en sobresurt i un absis semicircular que presenta motius llombards. Del centre del creuer hi sobresurt una, diguem-ne cúpula, rectangular.
El castell, cremat durant la guerra dels segadors, passà a mans privades amb la desamortització i  fou reformat en el segle XVII.

Albert Llausàs – Tesis doctoral Les Closes de l’Empordà – La Vanguardia 18-06-2010
“Mentre el paisatge de la plana de l”Empordà es manté gairebé intacte, la terra i la seva gestió han canviat durant els últims 50 anys. Un Empordà de postal”.
La Vanguardia del 18-05-2010 publicava a tota plana un article de FÈLIX BERNAL sobre la tesi doctoral del nostre bon amic i col·laborador en les pàgines d’Emporion, que no podem menys que reproduir-ne un fragment, concretament el seu inici:
El doctor de la UdG Albert Llausàs ha estudiat els canvis en el paisatge a partir dels prats o closes
La veritable identitat de l’Empordà la podem  trobar en el seu paisatge. No s’hi celebren grans estrenes teatrals, ni cinematogràfiques, ni tampoc hi ha grans centres de negocis. La seva plana i una costa on la terra i la mar xoquen violentament són els elements més distintius d’aquesta terra. La tesi de doctor de la UdG Albert Llausàs ha estudiat el canvi que han experimentat aquest paisatge des de 1957 fins al segle XXI a partir de les closes. Aquells prats seminaturals, i delimitats per franges naturals d’herbes o arbres, que tradicionalment s¡han utilitzat per obtenir herba per al bestiar. Els resultats més significatius són, d’una banda, l’abandonament d’aquestes parcel·les i un increment accelerat del terreny artificialitzat i, de l’altra, la introducció de nous cultius propiciats per les subvencions europees. …

Exposició a l’espai Michael Dunev.
L’espai Michel Dunev estrena la temporada d’exposicions amb una selecció d’escultures i treballs sobre paper de l’artista barcelonina, Dominica Sánchez (1945).
L’artista que s’inicià en la pintura, en el treball en ferro es mostra hereva del corrent constructivista, explorant el moviment de les formes fins a donar-los escala monumental tot i les seves dimensions intimistes, en els dibuixos.
L’artista concep les seves planxes de ferro a partir de maquetes de cartró i s’endinsa en els grans formats per fer dialogar la geometria en un joc de línies i volums, de fragilitats i contundències, de traços tènues i taques musculades.

Exposició Artesania tèxtil El Guirigall
A la Capella de San Antoni,  organitzada per l’Àrea de Cultura, Joventut i Festes,  es va Inaugurar l’exposició d’artesania tèxtil de puntes fetes amb boixets i un coixí rodó estil Bruges, a càrrec del Taller Guirigall, que dirigeix la professora Marta Serrats.

Carles Duarte
Carles Duarte

Celebració per l’inclusió de la Vilanera  en el nou Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter
Ens Comunica el Fòrum l’Escala-Empúries, que el dissabte dia 6 de juny una vuitantena de persones es van reunir a Vilanera (l’Escala), a sota el Pi Gros, per a celebrar la creació del nou Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, i la inclusió de la zona de Vilanera com a connector del Parc.
Organitzat pel Fòrum l’Escala-Empúries amb el suport de Gent del Ter, Salvem Vilanera, IAEDEN-Salvem l’Empordà, el Grup de Defensa del Montgrí i els Naturalistes de Girona, aquesta festa amb berenar popular es va arrodonir amb un recital de poemes i cançons, protagonitzat per diferents artistes que també han defensat la preservació d’un dels pocs entorns escalencs que s’ha lliurat de l’especulació urbanística: Enric Cassases, Carles Duarte, Jaume Comas, Núria Esponellà, Anna Almazan, Josep Tarrés, Carme Callol, Pep Bergadà, Ramon Manent, Samuel Melero, Josep Tero…
També el delegat de Medi Ambient a Girona i el secretari general d’Interior es van sumar a la festa, així com diferents representants municipals i polítics que han intervingut en la creació del Parc.
El Fòrum l’Escala-Empúries va aprofitar la presència de membres del govern per a demanar que el Pi Gros sigui declarat arbre monumental i que es millori l’estat del bosc, força brut i malmès després de la nevada del març.

El ple de Torroella de Montgrí desaprova la reprovació de l’alcalde  i desestima rebaixar el sou del consistori en espera d’estudiar el decret. 

L’equip de govern format per ERC i UPM, va impedir en el ple:
-Que s’acordés la reprovació de l’alcalde, Josep Maria Rufí (ERC), com demanava el grup de LEI, arran d’un escrit contra ells en El Punt. CiU es va abstenir.
-La  reducció dels sous, en espera d’estudiar bé el decret.
-Convocar la plaça de cap d’àrea de Turisme defensada per LEI, i
-Que s’aturés el projecte de la plaça dels Dolors, com volia CiU.
L’alcalde va manifestar que l’estació d’autobusos es faria l’any vinent.
El regidor de Governació indicà que s’han creat en part 80 places d’aparcament noves al fer pàrquings en bateria en lloc de en línia en els carres de Figueres, Roser, Tramuntana, Pep Ventura, ronda Pere Blasi i passeig Vicenç Bou i fer que tinguin només un sentit com recomana el Servei Català de Trànsit. També s’ha incrementat la zona blava en 150 places més.
S’està restaurant el sistema de dunes de la banda sud de la desembocadura del riu Ter, a les platges de la Fonollera i el Mas Pinell, molt afectades pel temporal de llevant de Sant Esteve del 2008.
L’alcalde, Josep M. Rufí, no descarta fer-ho després a la banda nord de la gola del Ter, en direcció a la Pletera.

La Gola del TerEl Ter porta molta més aigua de l’habitual i desemboca amb força a Torroella

Les pluges dels últims dies, uns pantans plens degut al desglaç i a les precipitacions de l’hivern, han fet que baixi cabalós, tot i ser època de rec.
A la desembocadura de Torroella de Montgrí hi baixen 23 m³ per segon, quatre cops més que fa un any. En aquell moment l’aforament del pont de Torroella de Montgrí  comptava 5 m³/s, dos menys dels que hi havia a Ripoll i tres menys que els de Girona. Ara les xifres eren molt diferents: 23,6 m³ a Torroella, 31 a Girona i 46 a Ripoll.
Al Pasteral hi desembassaven 30 m³/s, degut al fet que Sau estava al 90%, i Susqueda, gairebé al 98%.
Aquest fet continuat durant diverses setmanes, està significant una autèntica revifalla. A la gola, el Ter ha aconseguit trencar la sorra i arribar a mar amb força.
No obstant, Joan Gaya, del Consorci per a la Gestió Integral de l’Aigua a Catalunya, ha elaborat l’informe L’aigua a les comarques gironines, que analitza tots els rius gironins, la seva evolució i les previsions de futur i conclou «Fins que no s’apugi la factura de l’aigua serà molt difícil complir el retorn del Ter, perquè l’aigua de la dessalinitzadora és molt cara.» I seguirà utilitzant-se la del Ter.

Trobada de Corals a Torroella de Montgrí

Al Cine Petit, tingué lloc la tradicional trobada de corals.
Hi varen participar la Coral vol d’orenetes de Sant Sadurní de l’Heura, la Coral veus bisbalenques,  de la Bisbal i la Coral del Recer, de Torroella. Cada una d’elles va interpretar peces del seu repertori i finalitzaren l’actuació, unint les tres les seves veus, varen cantar Torroella, vila bella.
Hi assistia el mestre Lluís Albert que en un dels intermedis dedicà a tots , cantants i públic, unes paraules sobre una de les poesies de Caterina Albert, per ell mateix musicada.

20 J – Consulta sobre la independència
Aquesta ha estat la quinta onada de consultes.
Han estat en total 510 municipis on  s’han efectuat consultes i les dades detallades seguidament permeten fer un anàlisis de participació i resultats. Possiblement la grandària dels municipis on es van fent avui les consultes inclouen xifres de població més importants i la tasca feta queda més diluïda.
Al Baix Empordà, d’un padró de 13.383, en aquesta consulta en van votar 2.550, amb una participació del  19,05%.
Les xifres acumulades donen un 19,44% de participació amb un 92,79% de vots afirmatius. La  pregunta a fer-se és:  quin seria l’increment dels No i de la participació conseqüentment necessària, per  fer possible que igualessin o superessin els Si?



A Torroella, un home i una dona ferits de gravetat al envestir-los un cotxe
El cotxe els va atropellar mentre creuaven un pas de vianants a Torroella de Montgrí, i foren traslladats a l’Hospital Trueta de Girona.
Els Mossos van fer la prova de l’alcoholèmia al conductor del turisme, que va donar negatiu.

Festival del Còmic
Festival del Còmic

4t Festival del còmic
El Festival del Còmic de Torroella de Montgrí i l’Estartit ha celebrat la seva quarta edició. I ho ha fet convidant a la Spanish Garrison de la Legió 501 i la Rebel Legion,  que desplegaren la seva legió de fans caracteritzats,  coincidint amb la celebració del 30è aniversari de L’imperi contraataca, passejant-se i animant les dues seus d’aquest festival organitzat per l’Ajuntament i l’empresa Panini.
No hi va faltar el mercat del còmic (dissabte al passeig de Catalunya de Torroella i diumenge, a l’envelat del port de l’Estartit), exposicions, (entre les quals destaca la titulada Com es fa un còmic? Els herois de la Masia la història del planter del Barça, Taller de tècniques de dibuix); concurs de dibuix «National Geographic Kids» de 6 a 12 anys; exhibicions, xerrades i firmes d’autors, amb la presència de Quim Bou, Juanjo Sáez, Paco Cavero, Roger Tallada, Joan Baranguer i Pepe Caldelas, que va presentar el còmic paròdic Luna Lunera.

A L’ESTARTIT

-MIMA’10 – Festival Internacional Medes, Imatge i Medi Ambient (MIMA)
La celebració del festival va coincidir amb el 20è aniversari de l’Àrea Protegida de les Medes, i en el seu programa s’han de destacar les jornades tècniques que van servir conèixer l’estat de conservació del patrimoni natural de les Medes i les diferents activitats que es desenvolupen al seu voltant. I en un altre apartat van exhibir-se i concursar 16 pel·lícules en  Mostra Internacional de Cinema i Vídeo Submarí, i 25 parelles van competir en el prestigiós Open Internacional Fotosub.
L’eix vertebrador del MIMA és l’Open Internacional Fotosub i el Concurs on-line de fotografia submarina, que va registrar la participació més elevada dels darrers 5 anys. 16 pel·lícules presentades al festival, 27 inscrits a l’Open Internacional Fotosub, que es va  desenvolupar al fons marí de les illes Medes. Paral·lelament a les 138 imatges presentades al  concurs de fotografia submarina, pràcticament el doble que l’any passat. Provenien de diferents països: Espanya, Ucraïna, Bèlgica, França, Holanda, Canadà, Grècia, Alemanya, Itàlia i Portugal.
Com a personatge convidat, es va escollir el prestigiós fotògraf i naturalista marí Paco Candela.
I un dels objectius fundacionals del MIMA, és el de fer pedagogia mediambiental especialment als més petits amb el concurs infantil Dibuixa les Medes.
Catifa de Flors-L’Estartit floreix per Corpus – Catifes en flor
Les catifes de flors cobrien els principals carrers del centre comercial de l’Estartit. La tradició de les
catifes florals als carrers, per Corpus, es manté, i els omplia amb obres d’art naturals, mandales efímers o cercles sagrats sobre el negre de l’asfalt.
Anyalment s’organitza un concurs de catifes i tots els comerços adherits repartien entre els seus clients un test de flors que es podia recollir a les instal·lacions de l’Estació Nàutica, organitzadora del acte.
La benedicció de las catifes tingué lloc el diumenge després de Corpus a 2/4 d’11 del matí.
-Mercat de segona mà
En el paseix marítim es va desenvolupar el mercat de segona mà  organitzat pel Llagut d’Or.
-4a Mostra d’Art Marítim
I en el mateix passeig Marítim, organitzada per l’Associació d’Artesans de la Terra, que era ja la 4a mostra d’art marítim
-Conservació de l’ocell de la tempesta
L’ocell de la tempesta és una espècie marina en perill d’extinció i a les Medes s’experimenta un programa per conservar-lo i preservar-lo de la seva desaparició, especialment del Mediterrani.
El programa està basat en atraure’l amb un reclam sonor cap a una cova de les Illes Medes, apta per a la cria del ocell objecte del programa. La iniciativa està sent un èxit, ja que en pocs dies diversos exemplars han anat a la cova.
-El portaveu de medi ambient del  PP, al Congrés dels Diputats, acusa Estat i Generalitat de protegir el medi en contra de les persones

Carlos Floriano ho va manifestar a l’Estartit, al finalitzar seva visita a Empuriabrava, Blanes i Torroella i l’Estartit, i conèixer durant dos dies la problemàtica de la zona.
Llei de costes: «Cal canviar, en alguns aspectes, la llei de costes; adaptar-la al segle XXI». Fa fora tres càmpings a la zona de Blanes, afecta els atermenaments d’Empuriabrava i Santa Margarida de Roses
I sobre el medi ambient: «Cal fer-lo compatible amb les activitats humanes i que així puguin gaudir-ne generacions futures».
Sobre el  parc natural del Montgrí, el Baix Ter i les Medes, que va comparar amb la reserva marina de les illes Formigues, va indicar que: «Les Medes eren un exemple de funcionament entre la preservació i les activitats turístiques i la pesca artesanal, que és iniciativa privada» «Ja funcionava, i molt bé».
-Bollywood arriba a l’Estartit
Una gran producció de Bollywood s’ha estat rodant a les comarques gironines, protagonitzada per estrelles destacades del cinema indi.  L’equip de filmació va instal·lar el campament base al port de l’Estartit.
Espais naturals de la Costa Brava són escenaris d’un comiat de solter que els seus protagonistes celebren fent paracaigudisme a Empuriabrava i submarinisme a l’Estartit, amb algunes escenes a  la Cala Ferriola, i a Begur.
 -Animació infantil
Organitzat per l’Àrea de Turisme i, a la carpa del Port, es va representar Taller de Cuina, amb el Petit xef,
-Trobada d’esbarts Infantils
A la plaça Llevantina de l’Estartit, i organitzat per l’Àrea de Turisme i el Consell Municipal, varen actuar l’Esbart Marboleny de Banyoles, l’esbart Mestre Sirés de Palafrugell i l’Esbart Montgrí de Torroella.
Ajcyone -Cousteau-Alcyone-Cousteau
El vaixell d’investigació Alcyone  de la societat Cousteau va amarrar al port de l’Estartit.
El seu objectiu és el de comprovar el canvi experimentat pel fons marí de les Medes,  des de l’any 1954, en que va venir l’investigador francès Jaques-Ives Cousteau amb el vaixell Calipso, fins avui.
-El passeig del Molinet a l’Estartit
L’alcalde Josep M. Rufí, va informar que s’obrirà el passeig marítim del Molinet, els mesos de Juliol i d’Agost.
El passeig, gran mirador dels penya-segats i de les Illes Medes, resta tancat des de l’any 2001, pel risc de despreniments de la muntanya. En aquest temps ja s’ha consolidat tota la zona que dona al nucli urbà. S’ha decidit, no obstant, que abans es faci una actuació per adequar-lo mínimament, que ja està fent l’empresa pública Geocat.
-La Llar de jubilats Bell Racó, ha celebrat el seu XV aniversari. Enhorabona!
 La Flama a Torroella-23 de Juny – La nit més curta de l’any i la festa dels països catalans.  Amb l’arribada de la Flama del Canigó, que any rere any s’obté i es guarda al Castellet de Perpinyà, es va presentar al Parlament català, i amb ella va iniciar-se la festa a Torroella de Montgrí.
La Revetlla de Sant Joan a la platja de l’Estartit, és un espectacle festiu de foc i pirotècnia que il·lumina l’horitzó sobre les Medes i el Mare Nostrum.
Encesa de la foguera i concert de música, que aquest any va anar a càrrec dels grups: Acció Festiva i Pepper Pots.
-En la Diada de Sant Joan – Els Castellers de Figueres demostraren el seu bon saber fer en la diada, i res millor per concloure-la que una Cantada d’Havaneres i un cremat, a càrrec del grup  Els cremats.
-Mans Solidàries Vora Mar

És una associació formada per 14 veïns i veïnes de l’Estartit, que ha  entregat a la Fundació Oncolliga de lluita contra el càncer de Girona, la quantitat de 3.000 euros que ha aconseguit al llarg de l’any que té d’existència..
Va néixer amb la voluntat d’ajuda a favor dels malalts del càncer i els diners els ha aconseguit amb treballs manuals que han venut en diferents mercats setmanals dels pobles de les rodalies. Les trobareu  sempre en aquesta tasca, la darrera ha estat a les Fires i Festes de les Labors a Verges.