Parlar de diversitat sexual i de gènere entre joves
Gai, lesbiana, bisexual, heterosexual, trans, gènere no binari… són conceptes molt estesos en la societat d’avui dia, sobretot entre els joves. Tot i això, les desigualtats que pateixen les persones del col·lectiu i la falta de comprensió per part d’un sector de la població denoten que encara no estan normalitzats del tot. Això i la manca d’espais de socialització per adolescents amb inquietuds sobre diversitat sexual i de gènere fa difícil que les persones del col·lectiu puguin expressar-se amb total llibertat, sense estar subjectes a unes etiquetes rígides.
Davant d’aquesta necessitat, al setembre va néixer el projecte Entre, ideat per Desiré Rodrigo i Patricia Fuentes, creadores de l’entitat Lo Relacional, que treballa des d’una mirada de diversitat de gènere, sexoafectiva, cultural i funcional, posant el focus en les desigualtats. Després de fer el procés de diagnosi pel pla de diversitat afectivosexual i de gènere del Baix Empordà, encarregat pel Servei d’Atenció Integral a les persones LGTBI del Consell Comarcal del Baix Empordà, Desiré Rodrigo i Patricia Fuentes van veure l’oportunitat de crear “un espai de socialització tranquil·la travessat per la cultura” on els joves puguin “parlar de gènere, sexualitat, cultura o de qualsevol altre àmbit que els vingui de gust”.
Per començar, què és el projecte Entre?
Són trobades que fem una vegada al mes a diferents pobles del Baix Empordà. De moment, hem anat a La Bisbal d’Empordà, a Torroella de Montgrí, a Palafrugell i a Santa Cristina d’Aro. En un principi havíem ideat el projecte en un format més de tipus extraescolar, de dues hores a la setmana. Però vam veure que això no funcionaria perquè la mobilitat amb transport públic no existeix pràcticament i han de ser les famílies que s’han de desplaçar per portar la gent. Aquesta dificultat ens va donar l’oportunitat de generar un espai on les relacions tenen espai. Ara quedem cap a les 11:30h i hi estem fins a les 17h. Llavors tenim un temps més dilatat que permet que passin coses, que es vagin coent aquestes relacions que després es puguin donar més enllà de les trobades Entre.
Quins temes tracteu a les trobades?
Les trobades estan organitzades al voltant d’una temàtica en funció una miqueta de l’agenda política: el 8 de març, el dia de les llengües maternes, etc. Per Sant Valentí, per exemple, vam fer una trobada per donar voltes a això de l’amor romàntic. Intentem que tot estigui travessat una mica per les temàtiques de l’Entre que són gènere, cultura i sexualitat. Tenim mitja hora com un espai de rebuda, acollida i presentació, després fem algunes dinàmiques fins a l’hora de dinar, que és una hora dilatada on les relacions són més informals, i després a la tarda treballem les temàtiques de manera més plàstica: hem fet collages, pancartes, hem pintat bosses, etc. I l’última mitja horeta ens dediquem a pensar on volem fer la següent trobada i de quins temes ens agradaria parlar.
“Si només treballes el racisme o el masclisme o la LGTBIfòbia, al final hi ha una gent que creu que ella és normal i els altres no ho són”
I el nom, per què “Entre”?
Les persones no som calaixos: tu no ets només lesbiana o només musulmana. I des d’aquesta mirada, pensàvem que Entre era un nom bonic que reflectia el que volíem ser: un espai entre joves, entre pobles, entre cultures, entre gèneres, entre cossos… una mica tots aquests entres que teníem ganes de treballar. Ens hem adonat que si només treballes el racisme o el masclisme o la LGTBIfòbia, al final hi ha una gent que creu que ella és normal i els altres no ho són. És un sistema que genera malestar per molta gent. I la nostra proposta és: tota aquella gent que no volem un sistema que genera desigualtats, per què no generem un espai amable per tothom on cadascú pugui ser el que vulgui més enllà d’uns calaixos o unes etiquetes molt rígides? I llavors lluitem totes juntes contra el racisme, siguem blanques o no, i lluitem totes contra la lesbofòbia, siguem lesbianes o siguem heterosexuals.
Anar voltant pels pobles és un avantatge o un inconvenient?
Per nosaltres era un repte perquè mai havíem treballat en una cosa fora d’horari lectiu a nivell comarcal i amb adolescents d’entre 12 i 18 anys, que depenen principalment de què algú els porti. Llavors, per una banda, pensàvem que si com que nosaltres tenim més contactes a La Bisbal d’Empordà i a Torroella de Montgrí, tot es quedava aquí, no era just per la resta de joves. I des d’aquesta dimensió territorial ens semblava més just anar-nos movent. També per facilitar que si hi ha un jove que la seva família no el pot portar, de tant en tant li toqués a prop del poble i pogués participar-hi. Però ens hem trobat que tenim un nucli molt fix que té la sort de tenir unes famílies que els poden portar. La vegada que vam anar a Santa Cristina d’Aro va permetre que gent de la zona que fins ara no hi havia participat coneguessin el projecte i s’apropessin. Està bé perquè més o menys tothom que ha volgut apropar-se al projecte està podent participar en les trobades.
El projecte, però, va més enllà de les trobades. Esteu en contacte també amb les biblioteques.
Sí, ens posem en contacte amb la biblioteca d’on es fa la trobada, li expliquem els temes que tractarem i li proposem que si té llibres al seu fons sobre el tema i li ve de gust, els faci visibles. Llavors, el que fan és un racó o un aparador pels volts de la setmana de l’Entre fent visible que tenen llibres vinculats a aquesta temàtica i que es poden consultar. La resposta ha estat súper bona, estan contentes de poder col·laborar i facilitar aquest espai. I creiem que seria una de les línies xules per estirar una miqueta més el fil.
“Un llibre t’ajuda a dialogar, a veure que el que et passa a tu, que les preguntes que t’estàs fent, no són úniques i que algú ja se les ha fet abans”
Com poden els llibres ajudar els joves a descobrir qui són?
En molts sentits. Un llibre és com una finestra que et permet apropar-te al que li està passant a un altre. És un espai calmat que tens per introduir-te en el que sigui que estiguis llegint, sigui una novel·la, un còmic o un llibre més de difusió teòrica. Si esculls un bon llibre i és apropiat per l’edat i amb un llenguatge i un format que t’agraden, és una bona eina per veure què li passa a la persona que t’explica la història o a les persones que s’han dedicat a pensar sobre això. I t’ajuda a dialogar, a veure que el que et passa a tu, que les preguntes que t’estàs fent, no són úniques i que algú ja se les ha fet abans. Serveix també per tenir referents, si són llibres de persones reals, et poden obrir aquest món en què hi ha altres persones que han passat per això abans que tu.
Falten referents en l’àmbit del gènere i la diversitat sexual?
Sí, falten referents compartits amb les persones adultes. Les persones joves a través d’internet i les arts tenen un gran ventall de possibilitats -amb els seus riscos- de trobar persones o referents que estiguin en aquests temes. I potser les persones adultes que no estem tant en aquest món, no accedim a tenir els mateixos referents. A la vegada, però, hauríem d’afavorir que aquests referents no només se’ls trobin a les arts sinó també al carrer, a les places dels pobles, a l’escola, a l’institut, a la biblioteca, a la revista del poble, a la ràdio… que se’ls trobin en el dia a dia i no hagin de fer l’esforç de buscar-los.
“Hauríem d’afavorir que aquests referents no només se’ls trobin a les arts, sinó també al carrer, a l’escola, a l’institut, a la biblioteca… que se’ls trobin en el dia a dia”
Aleshores, caldria visibilitzar-los?
Sí i no, amb compte. Des de les administracions públiques o dels instituts, s’han fet molts esforços amb les polítiques de la visibilitat, per exemple, ara tothom està pintant arcs de Sant Martí i banderes LGTBI o trans pels pobles. I això està molt bé per fer visible que aquest tema existeix i que al poble hi ha algú que li preocupa o que està a favor que es pugui donar. Però a la vegada correm el perill de quedar-nos només aquí: tenim un munt d’accions que són simbòliques, però no generen grans transformacions reals. Hem de ser una mica més crítiques amb les polítiques de la visibilitat per donar a conèixer històries de vida que ens ajudin a pensar-nos com a persones, com a institut, com a poble, a generar transformacions. No es tracta només de posar una bandera sinó de preguntar-nos com les persones viuen aquest tema en el dia a dia en el nostre poble.
Creieu que la gent jove cada vegada té una mirada més oberta?
Hi ha de tot. Sí que hi ha gent molt oberta que es fa moltes preguntes, escolta les preguntes de la resta i és molt constructiva. Però hi ha altres persones que no ho són tant. El context actual no hi ajuda gaire tampoc, ho estem notant amb els discursos de Vox i els discursos d’odi, tot això va calant, i igual que cala en la població adulta, cala en la població jove. És bastant complex, s’ha d’anar amb molta cura i s’ha de tenir una mirada molt interseccional. De vegades quan hem fet prevenció de violència de gènere, l’hem fet des d’una mirada eurocèntrica i hi ha persones que no s’han sentit interpel·lades. Hem d’intentar fer-ho des d’una mirada que inclogui les mirades de tothom, generar espais de diàleg on tothom pugui parlar.
S’haurien de treballar més aquests temes a les escoles?
Ja es treballen, sobretot a l’institut. Però s’haurien de començar a treballar abans, des d’infantil. I s’haurien de treballar, no de manera puntual com es fa ara, sinó que formessin part del currículum de manera transversal. També quan es vol parlar de gènere i sexualitat, se’n parla des d’una mirada del tipus “anem a parlar de les dones o de les persones LGTBI”, i la part important és que es parli de què són les emocions, què és la sexualitat, com vivim la masculinitat, la feminitat… que tothom pugui parlar d’això més enllà dels tallers que es fan de tant en tant per fer visibles coses que són rares o pateixen desigualtats. La mirada hauria de ser més transversal i per tothom, si no el que fem és reforçar la idea que hi ha una gent rara i que de tant en tant fem un taller per fer-la normal. I això pot tenir unes repercussions que en realitat no són les que volem aconseguir.
“La part important és que es parli de què són les emocions, què és la sexualitat, com vivim la masculinitat, la feminitat…”
Trobeu important treballar aquests temes també amb les famílies?
Hem fet algunes formacions a famílies a través de les AFA, per exemple a Verges o a Torroella. Però ens agradaria fer-ne més perquè són un pilar súper important, sobretot en la infància i l’adolescència. Les famílies que s’han apropat a l’Entre tenen ganes que es generin aquests espais. Però s’ha de treballar més, a vegades hi ha una por a no saber com tractar aquests temes amb les famílies. A primària és més fàcil perquè estan més a prop, però a la secundària les famílies desapareixen. I hauríem de buscar maneres vinculades al centre educatiu o més comunitàries on les famílies poguessin participar, com a adultes i com a acompanyants d’altres éssers que estan creixent.
Ja per acabar, com encareu el futur, què us agradaria pel projecte Entre?
La veritat és que el projecte encara és molt nou, portem sis trobades. Cada trobada és una descoberta: està arribant gent nova, ens estem coneixent més, descobrim els interessos de la gent trobada a trobada… Però en un futur llunyà, el que ens agradaria és que el projecte es consolidés i que s’autoorganitzessin, que fos un espai de joves sense nosaltres. Ara som nosaltres les que aglutinem i estaria bé que passessin coses més enllà de l’Entre. I ja, molt en el futur, que no calgués un espai com l’Entre.
