El passat dissabte 28 de gener d’aquest any, apareixia a la premsa comarcal la notícia referent a l’anunci del Conseller Rull d’un calendari quadriennal de millores a les dues carreteres que serveixen d’accés a la Costa Brava al sector corresponent al municipi de Torroella de Montgrí.
El cap del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya prometia en aquest anunci 20 milions per a la millora de la xarxa viària del Baix Ter, concretament per a les carreteres Gi-633 de Cervià de Ter a Verges, la C-31 de Verges a Torroella i la Gi 642 i la Gi 643 entre Rupià i Torroella.
Fa anys, en reiterats escrits en aquesta revista, denunciàvem com s’havia marginat la zona del Baix Ter de Torroella i l’Estartit en els diversos projectes d’accés a la Costa Brava, des de l’autopista A-7. Fins i tot en aquells escrits, ens havíem fet ressò de la queixa que es va fer a l’aleshores conseller del ram Joaquim Nadal quan, com a representant oficial, presidia els actes d’inauguració d’una planta de recuperació de dissolvents a la factoria Enplater, l’any 2011. En el moment de les intervencions, el gerent de l’empresa li va exposar la necessitat d’adaptar aquests accessos a la exigències de seguretat exigibles pel tipus de transports que constantment arriben i surten d’aquesta factoria. En la seva exposició detallava l’amplada de la calçada de circulació d’aquestes vies -escassament fa sis metres-, sense vorals de seguretat. Vorals com a mínim d’un metre per banda són imprescindibles en les vies on circulen camions de gran tonatge, vehicles i maquinària agrícola, ciclistes esportius o ciclistes treballadors del camp. Estem cansats d’accidents, topades mortals o sortides de vehicles per les vores de la carretera, va acabar dient el gerent de l’empresa. En la resposta, Nadal va manifestar als assistents que el seu departament tenia previst per l’any següent un projecte d’eixamplament de la carretera Gi 643 entre Parlavà i Torroella. L’any següent va canviar el govern de la Generalitat i aquesta proposta devia quedar oblidada en un calaix.
Durant aquests cinc anys hem continuat publicant, a l’inici de l’estiu, escrits en els quals manifestàvem la nostra preocupació per la inseguretat en aquestes carreteres i pels col·lapses que es produïen a les entrades de Torroella, especialment del trànsit provinent de l’entrada sud. Mai havíem tingut cap resposta de l’administració. No sabíem res ni de possibles estudis i projectes ni dels que, quan ha interessat, s’han donat a conèixer, fent-los passar com si ja fossin una realitat, quan mai s’han arribat a aprovar definitivament.
Fa pocs mesos, el govern municipal de Torroella ha canviat i tenim coneixement fefaent que s’ha implicat en aquest assumpte. Paral·lelament s’ha creat una plataforma cívica (Plataforma pro víctimes a les carreteres del Baix Ter), en la qual hi participen gent de diversos municipis de l’entorn de Torroella i representants dels corresponents ajuntaments. A partir d’aquí, sembla que el departament competent de la Generalitat de Catalunya ha reaccionat i ha començat a donar dades concretes d’una planificació per a tres anys (2017-2020) durant els quals es realitzarien algunes de les millores demandades. Ens ho hem de creure? D’entrada si, però restant a l’aguait. En els temps que correm és fàcil recórrer a l’excusa de les retallades per la crisi per excusar la no realització d’alguna d’aquestes obres.
Algunes obres són de seguretat, com la construcció d’una rotonda substitutòria de la inadequada senyalització de la intersecció de les carreteres C-31 de Verges a Torroella i la Gi-132 cap a Bellcaire i l’Escala, escenari de molts accidents. O com l’eixamplament de la carretera des de Cervià de Ter fins a Torroella (llàstima que ja d’entrada es proposi l’execució de les obres per trams i es comenci pel que hi ha menys intensitat de trànsit). També la que va des de Rupià fins a Torroella es proposa fer-la per trams, seguint un ordre que per a nosaltres no és el més adequat i en això caldria insistir. El primer serà Rupià-Parlavà, el segon Parlavà – Serra de Darò i el tercer seria el que per a nosaltres hauria de ser el prioritari, de Torroella a Serra de Daró. El de més trànsit i el més conflictiu.
Queda pendent la variant de Torroella, element clau però no únic, per evitar el col·lapse estiuenc cap a aquesta vila, sobretot a les entrades pel sector sud. El Sr. Rull parla de la necessitat d’arribar a un necessari consens sense que generi rebuig al territori, però aquest no es donarà si els que han de projectar aquesta obra no tenen clar el respecte que es mereix aquest territori i es proposa un projecte mastodòntic com el tram de la C-31 de Verges a Torroella de Fluvià, sense tenir clar que necessàriament aquestes vies han de garantir la seguretat amb el màxim respecte possible envers el territori.
Han de ser vies que conservin fins on sigui possible el traçat actual, que ofereixin seguretat i que permetin circular tranquil·lament, gaudint circulant enmig de pomeres florides en primavera o entre frondosíssims conreus de blat de moro, en paraules del Sr. Nadal quan era el responsable de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Cal que això no siguin només paraules.
Rull també va dir que aquest mateix any ja es començaran a prendre algunes mesures urgents en els trams urbans a Torroella i Ullà però no especifica quines. Estem convençuts que sense mesures dins de l’entramat urbà, només amb una nova variant, tampoc es solucionarà definitivament el problema de les entrades a Torroella. És imprescindible la gran rotonda que marca el Pla General Municipal d’Ordenació (PGMO), als terrenys de l’antic escorxador, que dirigeixi el trànsit cap a l’esquerra a l’Estartit i cap a la dreta fins a la zona de l’Espai Ter i això és més fàcil que fer la variant.
