“Si camines sol aniràs més de pressa, si vas acompanyat arribaràs més lluny“
Significat. És un proverbi d’origen discutit, uns el fan oriental, altres africà. Invita a deixar de banda l’individualisme, que dóna fruits immediats, i a treballar en equip, que aporta resultats més consistents i duradors.
Aplicació. En tots els aspectes socials, sigui al treball, a la recerca, a l’economia. S’ha criticat sovint el caràcter individualista dels catalans, que tendeix més a fer petites empreses que a crear grans societats. Afortunadament, no sempre ha estat tan negatiu, i moltes petites iniciatives familiars han assolit magnituds multinacionals. Els grups Esteve, Grífols, Roca, Simón en serien exemples. Això sí, a base de formar grans equips.
“Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa migrat”
Significat. Refrany molt antic, usat per la pagesia catalana per referir-se als fruits de les diverses menes de terrenys grassos o aspres.
Aplicació. Quan es volen comparar els resultats diferents d’una activitat segons la qualitat de les matèries primeres utilitzades.
“Migrat” aquí vol dir desnerit, neulit, feble, decandit.
“Migrar” és un verb que ve del llatí “migrare” que en català ha donat els significats següents:
1.1 Migrar d’un lloc a un altre per residir-hi: els sirians fugitius migren a altres terres.
1.2 Migrar a un altre clima periòdicament: he vist en un documental com migren els nyus.
De la mateixa arrel, per una transformació semàntica, també en deriven:
2.1 Migrar (transitiu): una malaltia estranya migra el noi ja fa temps.
2.2 Migrar-se (intransitiu): l’exiliat es va començar a migrar d’enyorança.
Ús local
A Torroella s’utilitzava (no sé si es conserva) per indicar que una persona es decandia veient la sort d’un altre, sobretot pel que feia al menjar.
Per exemple, en Joan dóna la meitat del pastís al seu germà i li diu:
“Té, no migris”.
(Com que ara tothom va més tip, potser la gent no migra).
Atenció!
No ve de la mateixa arrel el mal de cap anomenat migranya.
Procedeix del grec “hemicrània” (que afecta només la meitat del crani).
Solucions proposades per a “Ojos que no ven, corazón que no siente“
No he rebut cap proposta.
En un diari vaig veure aquesta frase, donem-la per bona:
“D’allò que l’ull no veu, el cor no se’n dol”
“a bocajarro“
Feu una proposta: Quina expressió catalana podríem utilitzar, en el sentit més aproximat possible?
Contesteu al formulari de sota
El mes vinent comentaré les respostes rebudes.
