Emporion
Dissabte, 5 juliol
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Local

Quan un amic se’n va

Josep FusterperJosep Fuster
22 d'agost de 2014
a Local, núm. 92 -agost- 2014
Temps de lectura: 4 minuts
Quan un amic se’n va

Al company Ricard Parés i Riembau

 

«[…] La mort de qualsevol home m’afebleix, perquè estic lligat a la humanitat. Per això mai preguntis per qui toquen les campanes: estan tocant per tu.»

Aquestes últimes paraules del poema Per qui toquen les campanes, de John Donne, que ens poden semblar tan genèriques, esdevenen una realitat dolorosa quan la mort s’emporta una persona propera o estimada, en aquest cas, un company i amic; amb ell, també se n’ha anat una petita part de nosaltres.

El passat mes de juny, moria Ricard Parés Riembau, un company de joventut i un amic dels de tota la vida.

Quan vaig tenir coneixement de la seva mort, després d’uns moments d’alteració i desconcert provocats per l’impacte de la mala nova, entres tot seguit en un estat d’incredulitat que et fa rebutjar la notícia. Quan finalment ho assumeixes, llavors t’envaeix la tristesa i l’abatiment, que a poc a poc es van dissipant i es transformen en sentiments d’impotència i ràbia pel fet que la mort s’hagi presentat al company abans d’hora i s’hagi saltat els paràmetres del temps vital que creiem normal, després del qual tots tenim assumit que inevitablement haurem de rebre la seva visita.

Sents ràbia. Sí, una ràbia controlada que t’envaeix el cos i provoca sentiments d’indignació i malestar quan t’adones de com, en algunes ocasions, en pot arribar a ser d’injusta, la vida; tan injusta, com perquè després d’haver lluitat, treballat, suportat i superat tots els ensurts i paranys que ens va deparant des del mateix dia que naixem, i quan ja estàs encarant els dies de l’últim tram de la vida, que desitges que siguin assossegats, tranquils i feliços… llavors, et criden i, deixant-ho tot, has de marxar ràpidament i lleuger de bagatge a un viatge que sabem que no tindrà retorn, i t’hauràs de privar del do més preuat que té l’home i del just i merescut descans de la jubilació, que inclou poder gaudir plenament de la família, de la mateixa existència i d’un temps lliure per dedicar-te a allò que sempre havies volgut fer, però que el treball i les obligacions quotidianes t’ho impedien.

Injusta, molt injusta, Ricard, ha estat la teva forçada partença, perquè a vista de l’enteniment humà, senzillament encara no tocava.

Quan et vas recuperant de la indignació i el malestar, perquè prens consciència que la situació és del tot irreversible, amb els ànims ja més asserenats i conformats, llavors, inevitablement, fas un repàs a les vivències viscudes amb la persona que ens ha deixat i amb la qual vas compartir una part molt important de la vida. Revius a la memòria, i et recrees una bona estona amb els records d’aquella època daurada de la joventut i els moments especials que vam viure amb els companys i amics de sempre; uns records inesborrables que perduraran a la memòria mentre visqui o la salut m’ho permeti. Malauradament, ara és tot el que ens queda d’en Ricard, tan sols uns records a la memòria.

Malgrat tot el que ara podria explicar de tu com a persona, o de les teves qualitats humanes o professionals, no en diré res; no ho vull fer; crec que ara no és el moment més idoni, en primer lloc perquè els que et coneixíem sabem perfectament com eres, i els que no, alguns d’ells podrien pensar equivocadament que he caigut en la hipocresia massa vegades recurrent d’atorgar a la persona que ens ha deixat un excés de virtuts i qualitats, que en el teu cas serien merescudes.

 Mentre escric aquestes quatre línies, em ve a la memòria el record de l’última vegada que ens vam veure a Torroella, entre altres coses, vam parlar que ara, ja de jubilats, tindríem més temps i ocasions per veure’ns i organitzar alguna trobada amb els companys de la colla i tornar a fer alguna d’aquelles xerrades o tertúlies que feien al Cafè d’en Sidro i que tant ens agradaven; o per escoltar com en sonava de bé un violí a les teves mans. Però en poc temps tot se n’ha anat en orris. És ben cert el que diu refrany: l’home proposa i Déu disposa.

No tan sols no ens tornarem a veure mai més, tampoc les vegades que visiti el cementiri de Torroella podré passar per davant de la teva última morada per dedicar-te un record o deixar-hi una flor, perquè per pròpia voluntat i per motius que comprenc perfectament, has volgut descansar molt lluny de la teva estimada Torroella.

Si he començat amb les paraules d’un poema, acabaré amb les d’una coneguda cançó que són tant o més certes que les primeres.

«Algo se muere en el alma, cuando un amigo se va,
y va dejando una huella que no se puede borrar […].»

Ricard Parés i Riembau, descansa en pau, company.

Tags: obituaritorroellencs
Article anterior

La cuina de la Catrina

Següent article

Premis de la IV edició de beques Amics de la fotografia de Torroella de Montgrí

Josep Fuster

Josep Fuster

Articles Relacionats

L’ESTARTIT. Mestres i Alumnes (1859-2024)
Història

L’ESTARTIT. Mestres i Alumnes (1859-2024)

23 de juny de 2025
El viatjant de gelats
Local

El viatjant de gelats

21 de juny de 2025
En record de Josep Capellà i Hereu
Local

En record de Josep Capellà i Hereu

20 de juny de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies