Recordem (EMPORION del mes d’agost 2010)

— REGLA 1: Exposàvem les normes generals d’escriptura amb a o amb e dels acabaments de paraules, dels seus plurals i de les formes verbals.

— Exemples: Casa, cases, arbre, arbres, mira, mires, miraves, miren, miraven, etc.

REGLA 2

Les consonants S, SS, C, Ç, Z

En el cas de la pronunciació del so de la S cal distingir dues classes de sons:

Sonor, que és el de paraules com casa, nosa, poso, zero…

Sord, que és el de paraules com rossa, peça, calces, sol…

(observeu les diferències: rosa / rossa, casa / caça, noses / noces…)

· El so d’essa sonora (com el de casa) es pot escriure amb S o amb Z.

A principi de paraula el representem sempre per Z: zero, zoom, zoològic…

Entre vocals escrivim S: casa, nosa, poso, camisa, brusa…

           (en alguns mots cultes derivats del grec s’escriu Z: amazona, trapezi).

Entre consonant i vocal hi va Z: calze, colze, guitza, atzucac…

          (fan excepció els mots amb trans, dins i fons: transeünt, endinsar, enfonsar)

Entre vocal i consonant, en canvi, hi va sempre S: aspirar, escoltar, hostal…

· El so d’essa sorda (com el de sabata) es pot escriure amb quatre grafies:

            S (essa), SS (essa doble), C (ce) i Ç (ce trencada)

A principi de paraula s’escriu amb S o amb C (davant e o i)

           sac, selecció, sísmic, somiar, suma…

           cel, celebrar, cirera, circ…

Entre vocals s’escriu amb SS, C (davant e, i) o Ç (davanta, o, u)

bassa, cassola, possible, massa, mosso…

cacera, endreces, decidir, vici…

maça, peça, lliçó, traçut…

Entre vocal i consonant o entre consonant i vocal : S, C (davant e,i) o Ç (davant a, o, u)

molsa, dansa, festa, gespa…

enciam, Marcel, Mercè, sincer…

cançó, força, llençol, forçut…

§ A final de paraula sempre és sorda i s’escriu amb S o amb Ç

nas, gos, cabàs…

braç, feliç, veloç, terç…