Introducció.
L’exercici de parar atenció cada dia en un fet, un pensament, un gest, una anècdota o un concepte, i anar-lo mastegant, donant-li voltes, esmicolant-lo, deconstruint-lo i tornant-lo a construir…, tot dins del pensament, sense neguits ni presses, és un joc que m’agrada molt. Potser això és reflexionar i surten coses sorprenents que sembla que no puguin ser meves.
Et convido a jugar-hi si vols. És fàcil. Et presento un parell de mostres: la primera: “Naixement i meravella” en la qual la troballa de dues papallones m’atrapa, la retinc, la interioritzo i a partir d’aquí jugo amb tot el que hi apareix. I la segona mostra que anomeno “Regal” i que està ubicada en una cabana de pastors d’Extremadura, un “chozo”, -un aixopluc construït amb els materials senzills que ens proporciona la natura-, on recullo i admiro un regal de la mare natura: la pluja.
La distància entre la meva naturalesa interior i l’exterior es mínima, no hi ha gaires capes de separació. La infantesa també treu el nas per donar puresa a la percepció.
Naixement i meravella
Avui he trobat dues papallones de la col copulant. El primer que he pensat és que aquestes papallones volen omplir l’hort d’erugues menjadores de cols…
– Les aixafo…!
Però no ho he fet. Són molt maques, i he dedicat el dia a pensar en una de les màgies més grans i meravelloses de la natura: el naixement. Els he fet una fotografia i les he deixat tranquil·les.
Avui és també l’aniversari d’en Martí, d’aquí el naixement com a tema del dia. Tinc moltes llavors en procés de néixer: vuit ous de gallina covant-se perquè neixin pollets, i la natura, que està explosiva despertant les plantes que han passat l’hivern adormides.
La màgia del naixement és una de les quimeres perseguides per la humanitat en la seva ambició creativa: aconseguir que les màquines es reprodueixin per si soles. Una moto d’enduro que té motoretes, una tele que cria teles, un cotxe que cria cotxets,… la ciència ficció és infinita, però la natura és meravellosa.
Regal
La pluja és un regal del cel. M’encanta que plogui sobretot quan puc gaudir de la pluja. Des de fora m’he quedat absort mirant com l’aigua regalimava pels joncs del chozo. Els humans, com la resta d’animals, sabem adaptar-nos al que la natura ens ofereix. Amb uns simples joncs construïm un aixopluc que ens pot servir de casa. No em resisteixo a la temptació d’entrar una estona a escoltar com plou des de dins. L’olor dels joncs secs em resulta acollidora. El meu mon interior es desconnecta del neguit, viatjo en el temps sense cap ordre ni concert, endavant i endarrere. Ara diríem que faig “mindfulness”. No sé què vol dir, però sembla que en anglès s’explica millor.
Sense necessitat de fer res, tot es presenta bonic a través d’aquella porta petita: la diversitat de sons, els colors, la lluminositat, les plantes mogudes pel vent, els ocells que apareixen i desapareixen…Per aquesta petita pantalla hi passa tot un univers i jo només miro, respiro suaument i m’omplo de pau interior. Una mica més i em quedo adormit…!
Com que portava posades les botes d’aigua me n’he anat al carrer a ficar-me dins les basses i fer xip-xap com els nens. Sí…! Avui he gaudit jugant amb la pluja.
