Emporion
Dimecres, 2 juliol
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2008 núm. 22 -octubre- 2008

Neocons, hipoteques i ensorrament bancari

Jaume Bassa PasqualperJaume Bassa Pasqual
5 d'octubre de 2008
a núm. 22 -octubre- 2008, Opinió
Temps de lectura: 3 minuts
Neocons, hipoteques i ensorrament bancari

BRIDGEPORT, CT - MARCH 12: A sign is displayed in front of a foreclosed home on March 12, 2010 in Bridgeport, Connecticut. A new report by RealtyTrac Inc. announced that the number of foreclosed homes in Connecticut, one of the nation's wealthiest states, is up 3.4 percent from January to February of this year. Nationwide foreclosures have decreased by two percent from January to February. The report, which was released yesterday, says there were nearly 2,300 foreclosure filings in Connecticut last month, compared with nearly 2,200 in January. Spencer Platt/Getty Images/AFP

Ara fa un any, al núm. 11 d’aquesta 3a època d’Emporion, vaig escriure una reflexió sota el títol Els neocons i la resposta del planeta, que començava així:

«Els últims anys, com és ben sabut, els neocons han influït de forma decisiva als Estats Units i arreu del món. Deixant de banda els aspectes polítics ultraconservadors, en el vessant econòmic, i simplificant, un neocon és un ultraliberal, enemic de tota regulació del mercat. Del mercat local i del global. El seu esquema és ben senzill: “No deixeu que els governs interfereixin en els mercats, que ja es regulen per ells mateixos. No poseu traves. Una frase que en comporta de seguida una altra: ?Deixeu que el llop es mengi les ovelles… ’ ”. Aquesta orientació econòmica té conseqüències terribles sobre les capes de poblacions més desfavorides i sobre les condicions de la vida al planeta». L’article seguia amb altres reflexions sobre fins a quin punt els governs haurien de regular i vigilar el mercat lliure per evitar l’espoliació dels febles i de l’entorn natural.
Imaginava jo aleshores, i ho vaig dir, que l’Administració Bush, sota l’orientació dels neocons, estava dirigint el planeta cap al caos. I com no podia ser d’altra manera, la bola ha explotat precisament en el terreny on s’estava gestant el procés suïcida: a l’entorn financer.

Resumint: bancs i promotors immobiliaris incitaven tothom, sense analitzar prou si era solvent, a adquirir un habitatge amb garantia hipotecària. A qui un dia o altre no podia pagar, per no embargar-lo, el banc li renovava el crèdit a més termini i en condicions més oneroses, és clar. Els bancs “venien” els crèdits (barrejant bons i dolents) a altres entitats financeres, en forma de “títols”, a canvi de nou diner, que servia per continuar la roda. Els títols es revenien a altres bancs o caixes, que els distribuïen entre els seus clients estalviadors en forma de paquets de Fons d’Inversió. Naturalment, el procés ha estat molt més complex i sofisticat, i evidentment cada operació anava acompanyada de les comissions corresponents, que deixaven beneficis substanciosos.

Quan els insolvents varen deixar de pagar (les anomenades “hipoteques subprime”), l’empastifament global havia estat de dimensions descomunals. Cap entitat no sabia qui “hauria de” respondre, ni se sabia si “podria” respondre, quan els estalviadors, un any o altre, reclamessin els seus diners: l’any 2010, l’any 2011… Cap banc no sabia si el veí estava entrampat, cap banc no deixava diners a un altre banc si en necessitava (i si no me’ls pot tornar?).

Aquest setembre passat n’hem vist les primeres conseqüències: algunes entitats, de dimensions colossals, varen començar a trobar-se a les portes de la fallida. El govern dels EUA i la Reserva Federal no han tingut més remei que demanar al Congrés 700.000 milions de dòlars per evitar el col·lapse del sistema, si és que és evitable. Algun colós (Lehman Brothers) ha caigut, altres han estat intervinguts o ho seran. La socialització més gran de la història.

Si no col·lapsa tot el sistema, els diners sortiran, es pagarà la factura entre tots i els més febles la patiran més. Però retornaran res els que s’han enriquit de forma desmesurada?, deixaran de rebre les indemnitzacions pactades, d’import multimilionari, els responsables, quan l’Estat americà es faci càrrec de les entitats en fallida? Algú insinua que tot ha estat una jugada gegantina de les grans màfies americanes, que han sabut  provocar i aprofitar la manca de regulació del mercat financer reclamada pels neocons, els fonamentalistes del mercat lliure, i que els diners són ben guardats als paradisos fiscals.

Tags: reflexions
Article anterior

Llegim?

Següent article

El mosquit tigre

Jaume Bassa Pasqual

Jaume Bassa Pasqual

Articles Relacionats

La transició ecològica s’estavella a l’aeroport
Medi Ambient

La transició ecològica s’estavella a l’aeroport

1 de juliol de 2025
El talent i la Intel·ligència Artificial
Opinió

El talent i la Intel·ligència Artificial

25 de juny de 2025
Santa Cecília de Montserrat
Història

Santa Cecília de Montserrat

13 de juny de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies