Presentació de la seva darrera novel·la
La Llibreria Elies de l’Estartit va presentar la darrera novel·la, i quarta, de Javier Zuloaga,El caso Ruglons, editada com les anteriors per l’editorial Aleph.
La presentació va tenir lloc a la sala d’exposicions del Consell Municipal de l’Estartit. A més, els lectors d’Emporion coneixen bé el seu autor, perquè cada mes, des de fa ja alguns anys, publica els seus articles a la revista.
El també escriptor Ferran Cubells va iniciar l’acte, que va assenyalar que limitaria les seves paraules a la pròpia obra, no al seu autor, encara que el coneix suficientment. I va destacar els punts fonamentals en què es basava el relat de ficció, el seu desenvolupament i desenllaç. També va voler destacar el caràcter d’estudi psicològic dels personatges que fa l’autor en aquesta obra.
Seguidament, va prendre la paraula el mateix autor, que continuà el fil iniciat per Ferran Cubells sobre l’estudi psicològic dels personatges i que va considerar que era cert. Així mateix, el va relacionar amb la seva vida professional, periodística i d’escriptor que ha desenvolupat en l’àmbit de la informació, en la direcció de tres diaris regionals, com a delegat de l’agència EFE a l’estranger, a La Vanguardia, i a la comunicació empresarial a La Caixa a Barcelona. D’altra banda, va explicar una anècdota del fet que en un article, al comentar un llibre d’Antonio Buero Vallejo, va escriure que “mai s’havia dit tan poca cosa amb tantes paraules”, amb la conseqüent trucada telefònica del mateix Buero Vallejo.
Va assenyalar, tot seguit, que els seus personatges són essencialment tres:
-Maruja, una noia d’ascendència humil, procedent d’una petita localitat castellana, propera a Segòvia, que vol pertànyer a un món diferent, millor, que representi un nivell social molt superior. Abandona el poble i va a Madrid, on estudia dret.
-Un jove, Jordi Ruglons el Català, de bona família, fill de notari, que “prefereix deixar els diners per almoines a la parròquia o dar-lo directament als pobres abans que pagar impostos”, que s’enamora de la noia.
-I un tercer personatge que és, sens dubte, molt poc freqüent. Un infant gitano, de sis anys, de la Perona, que és adoptat per una dona, a la qual havia estirat la bossa, que té un alt nivell de responsabilitat i per això el cuidarà. Instant en la conveniència que mantingui els lligams amb la seva família gitana, alhora que incentiva els seus estudis iniciats als jesuïtes de Casp, a aprendre català, a la universitat i a l’Escola Judicial de Vallvidrera. Conducta i cura que el conduiran finalment a ser la Seva Senyoria Xavier Heredia el Gitano.
I per descomptat, el seu escenari, Barcelona, on transcorre tota l’acció dins d’una família de l’alta burgesia, endogàmica, d’un xoriço de guant blanc, evasor fiscal, d’un jutge gitano i dos col·laboradors de l’AMPA, en un món en què, com el sant pare Francesc assenyala, no existeix realment cap solidaritat entre els homes.
I fins aquí ha estat un breu resum de la presentació, a la Llibreria Elies de l’Estartit, de la darrera novel·la de Javier Zuloaga, a qui desitjo fermament que aquesta confirmi la fidelitat dels seus lectors, i encara més que els incrementi.
