Seixanta anys del contuberni de Munic

Entre el 4 i el 6 de juny del 1962, va tenir lloc una reunió que va esdevenir molt important i que va passar, com quasi tot el que tenia ressò polític, inadvertida per a la majoria de la població de l’Estat, que tenia la informació fortament censurada pel règim franquista. El cert és que a Munic, fa 60 anys, va tenir lloc el quart congrés del Moviment Europeu Internacional, que s’havia creat el 1948 en el decurs del congrés de la Haia, amb l’objectiu de treballar per una Europa democràtica i federal. Hi van participar membres dels diferents moviments europeus, també del Consell Federal Espanyol, del Consell Basc i del Consell Català del Moviment Europeu, que s’havien creat a l’exili, l’any 1949 a París. El rellevant de la participació espanyola, basca i catalana va ser que, a més d’exiliats, també hi van participar persones que vivien a l’Estat. El congrés va acollir reunions i dissertacions sobre l’organització política de l’Estat i la possibilitat de democratitzar-lo. En un discurs encès, Salvador de Madariaga va destacar que, en aquell moment, s’havia acabat la Guerra Civil espanyola, en considerar que a la reunió van assistir membres de l’interior que havien lluitat amb els franquistes i que, després d’anys de veure com havia evolucionat el règim dictatorial, havien optat per la via de la reconciliació i la democràcia. La participació de membres dels dos bàndols era vista com una condició indispensable per a la reconciliació que implicava la democratització del país. Hi van assistir 80 persones de l’interior i 38 de l’exili. De l’àmbit català, hi van participar 11 provinents de l’interior: Llibert Estartús, Jaume Serra Gasulla, Antoni de Senillosa, Francesc Sitjà, José Luis Urruela, Felip Lagarriga, Jordi Prat i Ballester, Manuel Riera Clavillé, Marià Manent, Josep Sanabre i Rafael Tasis i també Francesc Vicens, del PSUC, com a observador i per iniciativa pròpia, atès que els comunistes no hi van ser invitats. Altres personalitats de l’interior convidades que finalment no hi van poder assistir van ser Heribert Barrera, Anton Cañellas, Joan Reventós, Josep Benet, Maurici Serrahima, Joan Sales, Joan Coromines i Lluís Maria Xirinachs, entre d’altres. De l’exili, hi van assistir l’organitzador principal, Enric Adroher Gironella, Jordi Arquer, Josep Rovira, Víctor Hurtado, Josep Sans i Francesc Farreras i Valentí. Les qüestions que van marcar el col·loqui van ser, bàsicament, dues: l’autodeterminació i la forma d’estat. Finalment, els participants de l’interior també van ser víctimes de la repressió per part del règim, que va titllar el congrés de contuberni, per ridiculitzar-lo, ja que quinze dels assistents van ser sancionats governativament i obligats a escollir entre el confinament a Canàries o l’exili. Tot i això, es pot considerar que la reunió de Munic va representar, d’una banda, reconciliació i, d’una altra, mostrar a Europa la brutalitat del règim franquista i l’aposta per la democràcia. Tot això es va recordar en l’acte organitzat pel Consell Català del Moviment Europeu i el Cercle d’Economia per commemorar l’efemèride i que va reunir un nombrós grup d’experts i fervents europeistes.