En el món que estem és ben difícil fer previsions i encara més encertar-les. La dinàmica vital i política de la societat és molt ràpida i passen moltes coses a tot arreu i les sabem al moment i la majoria estan interrelacionades. Tot plegat facilitat per la irrupció constant de noves tecnologies que ens canvien els costums individuals i col·lectius, les dinàmiques empresarials i l’estructura laboral i social. Per tant, fer previsions és avui del tot agosarat.
Tot i així, m’atreveixo a albirar una tardor incerta a Europa i a casa nostra. D’una banda, la UE estarà en plena renovació de les institucions que la dirigeixen, com són la Comissió Europea (CE) i també, en part, el Parlament Europeu i el Consell de Ministres, fet que sempre genera una etapa de certa paràlisi. S’estarà en plena gestió de la composició dels membres de la CE amb possibles comissaris provinents de l’extrema dreta, que segurament proposaran els estats amb forta influència d’aquests partits en el seu govern, i que hauran de ser ratificats pel PE.
No es preveu la calma que seria desitjable a l’hora de formar el govern comunitari. I, mentrestant, la UE haurà de gestionar el Brexit, ara sota la direcció britànica del controvertit premier Boris Johnson, que ja ha anunciat una sortida sense acord per al 31 d’octubre, si la UE no s’avé a les seves exigències. La veritat és que les decisions que pugui prendre són difícils ara de preveure, de manera que la UE faria bé de tenir en compte les amenaces de Londres i gestionar-ho de la millor manera per evitar un xoc econòmic, social i polític, segurament més fort per al Regne Unit, però també per a la Unió Europea.
D’altra banda, l’Estat espanyol previsiblement estarà embarcat en noves eleccions o hi haurà un govern nou després de cinc mesos de provisionalitat, un fet que genera una feblesa política a l’hora d’afrontar grans reptes, com són la gestió econòmica i, sobretot, la situació de Catalunya, amb la sentència dels presos catalans, un conflicte que mai s’hauria d’haver passat a la justícia.
Tot plegat genera un escenari d’incertesa que encara es podria alterar més amb les disfuncions que es dibuixen entre les grans potències mundials, com és el cas de Rússia i els EUA, amb el tractat sobre armament nuclear de fons, o amb la Xina, en relació amb la guerra comercial i les posicions polítiques de totes les potències a l’Orient Mitjà, a l’Àfrica o a Veneçuela.
Esperem que els líders polítics –cadascú en el seu àmbit– tinguin la capacitat, la voluntat i la generositat política i s’esforcin a entendre la posició dels altres amb diàleg i consens, utilitzant els valors de la UE, com són la pau, la democràcia, la tolerància, la solidaritat, els drets humans, el respecte a les minories…, s’arribi a solucions acceptables per a tots i útils per al benestar, la llibertat i la seguretat de la ciutadania, que és pel que ha de servir la política.
