Revista Emporion
Fig.3: “Fermall”, 1957.

Tharrats, entre la creació i el testimoni

L’exposició retrospectiva de l’obra de Josep-Joan Tharrats (Girona 1918 – Barcelona 2001) es podrà veure al Museu de Cadaqués fins el tretze d’octubre d’enguany. Sota el títol de “Univers Tharrats” es vol retre homenatge a aquest artífex de les arts plàstiques, ara que ha fet cent anys del seu naixement, essent l’exposició de Cadaqués la darrera de les mostres celebrades per aquest centenari. L’exposició està organitzada per la Fundació Tharrats d’Art Gràfic i per l’Ajuntament de Pineda de Mar, comptant amb Ricard Mas com a comissari. El llibre, editat amb aquest motiu, “Univers Tharrats”, reuneix un conjunt de treballs de crítics i persones que l’han conegut, incloent reflexions del propi pintor, que són de gran valor documental i ens donen una idea de l’amplitud i importància del conjunt de la seva obra (Fig.1). Entre els diferents autors, hi trobem les reflexions de Ricard Mas (l’Univers Tharrats), Arnau Puig (Tharrats com Editor), Gabriel Ventura (Tharrats com Escriptor), Francesc Fontbona (Tharrats com a Crític), Oscar Guayabero (Tharrats com Il·lustrador i Grafista), Alexandre Cirici-Pellicer (Tharrats com Pintor i Gravador), Mariàngels Fondevila (Tharrats com Microescultor), Mónica Pagès i Santacana (Tharrats com Figurinista) i Mariona Seguranyes Bolanyos (Tharrats i el seu vincle amb Cadaqués).

Fig.1: “Vent i perfums del Cap de Creus”, 1987. Oli sobre tela.

La figura global de Tharrats, quant a l’activitat personal d’un creador en el món de les arts plàstiques, m’atreviria a dir que transcendeix la seva pròpia obra. Tharrats es l’home que viu immers en el seu temps. La diversitat de la seva obra manté un eix unívoc, que fa referència a tot el que l’envolta, bevent de les fonts tradicionals que l’acompanyen, però també de les més rupturistes (1). La seva activitat polifacètica és de les poques que es manté lúcida i assentada en el conjunt del panorama plàstic internacional del seu temps. S’afirma a la vegada com un testimoni d’excepció, que fa possible l’arribada de la segona avantguarda a Catalunya i a Espanya. Aquella que marcarà, en gran part, el rumb de la pintura dins i fora de casa nostra, en la segona meitat del segle vint.

La seva obra pictòrica no es pot dissociar dels seus treballs de gravador, grafista (Fig.2), poeta, o escultor-orfebre (Fig.3). En l’aspecte crític i intel·lectual, destacarem especialment la seva tasca com editor de Dau al Set (setembre 1948 – desembre 1956) i de la revista d’art i poesia Negre + …., iniciada l’any 1983, i de la que s’editaren vint números. Un dels quals, negre + rosa es una monografia dedicada a “Les hores catalanes de Marcel Duchamp” (2). És autor de diversos llibres, entre els que destacaríem “Guia elemental de la pintura moderna” (1948), “Cent anys de pintura a Cadaqués” (1981) i “Surrealisme a l’Empordà i altres fantasies” (1993) (3).

Fig.2: “Sense títol”, 1955. Maculatura sobre paper.
Fig.4: “Dissabte de Rams”, 1952. Aquarel.la sobre paper

El seu afany creador el compartia amb naturalitat i abastament amb tots els seus companys i amics, de manera que es feia present en innombrables grups i cenacles del món de la cultura i de l’art. Tharrats va saber captar la importància de les primeres avantguardes europees, establint contactes amb els supervivents del grup ADLAN (Amics de l’Art Nou) com Joan Prats i Joaquim Gomis, tots dos amics també de Miró i de J.V.Foix.(p.56). És fundador del grup “Dau al Set”, col·labora amb el “Club 49”, els “Saló de Jazz” i el “grup Taüll. L’any 1957 funda el “Saló de Maig de Barcelona” com també els premis “Juan Gris” i “Juli Gonzàlez”. A Cadaqués eren freqüents les tertúlies amb altres pintors i intel·lectuals, com Luís Romero, Rafael Santos Torroella, Ramón Mas Oliver, Diaz-Plaja, Rafael Duran, Josep Maria Prim i el mateix Foix, quan venia de Port de la Selva (2). És Fundador del Museu de Cadaqués. L’any 1961 funda el grup “0 Figura” amb Vilacasas, Claret, Hernandez-Pijuan, Subirachs i el crític Santos Torroella.

Fig.5: “Les deu i sis minuts”, 1977. Tècnica mixta sobre tela.
Fig.6: “Entre l’hivern i la primavera”, 1962. Tècnica mixta sobre tela

L’obra de Tharrats rep l’influencia del “dadaisme”, del “ready-made”, de la “pintura metafísica” italiana i es deixa impressionar pels “surrealistes”, començant per Max Ernst o Dalí, (Fig. 4 i 5) Tot això, sense excloure el món més endreçat de la Bauhaus, encarnat en el seu cas per la personalitat de Paul Klee.

A Tharrats se’l pot apreciar des de prismes molt diferents en relació a la multitud de tècniques i oficis que exercia i, en certa manera, posant la ciència i la tècnica al costat de l’art, però sempre formant part d’un ideal de bellesa en el que la seva fantasia hi juga un gran paper (4), això sí, tot continuant investigant en el mon terrenal (Fig.6). O com diria Guy Robert, citat per Cirici-Pellicer (4), “es una creació del món en la qual els espais dels astres i de les mars es confonen en l’obra lluminosa de la llibertat, indret per a una explotació poètica meravellada. Un art que reivindica per a l’aventura estètica una dimensió espiritual…”

El llegat de Tharrats és important pel que té d’honestedat, en una lluita per expressar l’espiritualitat sense abandonar la matèria, per fer present la cultura sense renunciar a la força de la imaginació. És per això que la seva obra mereix respecte i admiració, malgrat en ocasions s’instal·li en el difícil equilibri del qui vol viure entre la creació i el testimoni del seu temps.

Bibliografia

  • Ricard Mas, Univers Tharrats, en Univers Tharrats, Fundacio Tharrats d’Art Gràfic, Ajuntament de Pineda de Mar, p.10.
  • Mariona Seguranyes Bolaños, Joan-Josep Tharrats i Cadaqués, Una Simbiosi Perfecta, Ibidem, p.173.
  • Francesc Fontbona, Tharrats, tractadista d’art, Ibidem, p.p.42-45.
  • Alexandre Cirici-Pellicer, Per a comprendre Tharrats, Ibidem, p.110-115. Text publicat originàriament a la revista Serra d’Or, Juny de 1963.